Capítol 17
Continuen les escriptures tretes de les planxes de llautó. (Compareu-ho amb Isaïes 7.)
1. I s’esdevingué en els dies d’Acaz, fill de Joatam, fill d’Ozies, rei de Judà, Rasin, rei de Síria, pujà amb Pegah, fill de Romelies, rei d’Israel, cap a Jerusalem per a l’assalt. Però no pogueren contra ella.
2. I hom anuncià a la casa de David, dient: Síria s’ha aliat amb Efraïm. I el cor del rei i el cor del poble tremolà com tremolen els arbres del bosc davant del vent.
3. Aleshores el Senyor digué a Isaïes: Vés a trobar Acaz, tu i el teu fill Saar-Jassub, a l’extrem del canal de la piscina superior, sobre el camí del camp del bataner.
4. I digues-li: Guarda’t i estigues tranquil. No temis, i no defalleixi el teu cor davant aquestes dues cues de tió que treuen fum, per Tardor de la ira de Rasin, de Síria, i del fill de Romelies.
5. Perquè Síria, Efraïm i el fill de Romalies han conspirat de fer-te mal, dient:
6. Pugem contra Judà i estrenyem-lo. Obrim-lo per a nosaltres i posem de rei enmig d’ell el fill de Tabel!
7. Així parlà el Senyor Déu: Això no reeixirà i no serà.
8. Perquè el cap de Síria és Damasc, i el cap de Damasc, Rasin. D’aquí a seixanta-cinc anys Efraïm, esclafat, que no serà més poble.
9. I el cap d’Efraïm és Samària, i el cap de Samària, el fill de Romelies. Si no creieu, no durareu.
10. El Senyor parlà encara a Acaz dient:
11. Demana per a tu un senyal del Senyor el teu Déu. Tria-te’ls, de fins a les fondalades dels abismes o les altures dels cels.
12. Però Acaz digué: No demanaré ni temptaré el Senyor.
13. Aleshores digué: Escolteu, doncs, casa de David: Que es poc per a vosaltres de fatigar els homes, que fatigueu encara el meu Déu?
14. Per això, el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que una verge concebrà i donarà a llum un fill, i li posarà per nom Emmanuel.
15. Quallada i mel menjarà perquè sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé.
16. Perquè, abans que el noi no sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, el país que tu avorreixes, serà devastat dels seus dos reis.
17. El Senyor farà venir sobre tu, sobre el teu poble, i sobre la casa del teu pare, uns dies com no n’havien vingut d’ençà del dia que Efraïm se separà de Judà, àdhuc el rei d’Assíria.
18. I s’esdevindrà en aquell dia, el Senyor xiularà a la mosca que és a la fi d’Egipte, i a l’abella del país d’Assíria.
19. I vindran a posar-se a les fondalades desertes i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors.
20. En aquell dia, el Senyor raurà, amb el raor llogat dellà el riu, amb el rei d’Assíria, el cap i el pèl dels peus; i la barba i tot llevarà.
21. I s’esdevindrà en aquell dia, hom criarà una jònega i dues ovelles.
22. I de tanta llet que faran, menjarà quallada. Menjarà quallada i mel tot el qui restarà en el país.
23. Aquell dia, tot lloc on hi havia mil ceps per mil peces de plata, serà per als cards i les espines.
24. I entraran els homes amb arcs i sagetes, perquè tot el país serà cards i espines.
25. I a totes les muntanyes que són cavades amb l’aixada, no hi pujarà la por dels cards i les espines. Sinó que serà per a aviar-hi els bous i trepitjar-ho les ovelles.