1 Ara, el Senyor Déu provocà que s’agreugés la fam a la terra d’Ur, tant que morí el meu germà Haran; però el meu pare Taré continuà amb vida a la terra d’Ur dels caldeus.

2 I s’esdevingué que jo, Abraham, vaig prendre per esposa Sarai; i Nacor, el meu germà, prengué Melcà, que era filla d’Haran.

3 Ara, el Senyor m’havia dit: Abraham, surt del teu país, i de la teva parentela i de la casa del teu pare, i vés a una terra que et mostraré.

4 Així que vaig sortir de la terra d’Ur dels caldeus per anar a la terra de Canaan; i vaig emportar-me Lot, fill del meu germà, i la seva dona, i Sarai, la meva dona; i també el meu pare em seguí fins a la terra que anomenàvem Haran.

5 I la fam minvà, i el meu pare romangué a Haran i hi sojornà, ja que hi havia molts ramats a Haran; i el meu pare tornà novament a la seva idolatria, així que romangué a Haran.

6 Però jo, Abraham, i Lot, fill del meu germà, pregàrem el Senyor, i el Senyor se m’aparegué i digué: Aixeca’t i porta Lot amb tu; perquè m’he proposat de treure-us d’Haran, i fer de tu un ministre que porti el meu nom a una terra estranya que donaré per possessió perpètua als de la teva descendència després de tu, quan facin cas de la meva veu.

7 Perquè sóc el teu Senyor i Déu; habito al cel, i la terra és l’escambell dels meus peus; estenc la meva mà sobre el mar, i obeeix la meva veu; faig que el vent i el foc em serveixin de carrossa; dic a les muntanyes: Allunyeu-vos d’aquí; i vet aquí, són portades en un remolí, de cop, sobtadament.

8 Jehovà és el meu nom, i conec la fi des del principi; per tant, et farà ombra la meva mà.

9 I faré de tu una gran nació, i et beneiré fora de mida, i faré gran el teu nom entre totes les nacions, i seràs una benedicció a la teva descendència, a fi que en les seves mans portin aquest ministeri i sacerdoci a tota nació.

10 I els beneiré mitjançant el teu nom; perquè tots aquells que rebin aquest evangeli seran anomenats pel teu nom; i seran comptats entre la teva descendència, i s’aixecaran i et beneiran com el seu pare.

11 I beneiré els qui et beneeixin, i maleiré aquells que et maleeixin; i en tu (és a dir, en el teu sacerdoci) i en la teva descendència (és a dir, el teu sacerdoci)—perquè et prometo que en tu continuarà aquest dret—i en la teva descendència després de tu (és a dir, la descendència literal, o sigui la descendència del cos), seran beneïdes totes les famílies de la terra amb les benediccions de l’evangeli, que són les benediccions de la salvació, àdhuc de la vida eterna.

12 I després que el Senyor s’havia aturat de parlar amb mi, i havia retirat de mi el seu semblant, em vaig dir dins el cor: El teu servent t’ha cercat afanyosament; i ara t’ha trobat;

13 enviares el teu àngel per a lliurar-me dels déus d’Elkena, i faré bé de parar atenció a la teva veu; així doncs, permet que el teu servent s’aixequi i se’n vagi en pau.

14 De manera que jo, Abraham, vaig sortir tal com el Senyor m’havia dit, i Lot m’acompanyà; i jo, Abraham, tenia seixanta dos anys quan vaig sortir d’Haran.

15 I vaig prendre Sarai, a qui havia rebut d’esposa quan era a Ur dels caldeus, i Lot, fill del meu germà, junt amb tots els béns que havíem ajuntat, i les ànimes que havíem guanyat a Haran, i sortírem cap a la terra de Canaan, i habitàvem en tendes pel camí.

16 Per consegüent, l’eternitat era la nostra coberta, i la nostra roca i salvació, mentre viatjàvem des d’Haran pel camí de Jersó fins a la terra de Canaan.

17 Llavors jo, Abraham, vaig construir un altar a la terra de Jersó i hi vaig fer una ofrena al Senyor; i vaig suplicar que la fam s’allunyés dels de la casa del meu pare, a fi que no morissin.

18 I de Jersó passàrem per la terra fins a arribar al lloc de Sechem, que era a les planúries de Morè; i ja havíem entrat a les fronteres de la terra dels cananeus; i allí a les planúries de Morè vaig fer sacrifici, i vaig clamar amb fervor al Senyor, perquè ja havíem entrat a la terra d’aquesta nació idòlatra.

19 I el Senyor se m’aparegué en resposta a les meves oracions, i em digué: Donaré aquesta terra a la teva descendència.

20 I jo, Abraham, vaig aixecar-me del lloc de l’altar que havia construït al Senyor, i vaig passar d’allí fins a una muntanya a l’est de Betel, i vaig plantar-hi la meva tenda, amb Betel a l’oest i Hai a l’est; i vaig construir-hi un altre altar al Senyor, i vaig tornar a invocar el nom del Senyor.

21 I jo, Abraham, vaig continuar el camí cap al sud; i encara hi havia fam a la terra; i jo, Abraham, vaig determinar d’anar-me’n a l’Egipte per a habitar-hi, perquè la fam s’agreujava.

22 I s’esdevingué que quan era a punt d’entrar a l’Egipte, el Senyor em digué: Mira, que Sarai, la teva dona, és molt bonica;

23 per consegüent, succeirà que quan els egipcis la vegin, diran: És la seva muller; i et mataran a tu, però a ella la deixaran en vida; per tant, fes-ho d’aquesta manera:

24 Fes que ella digui als egipcis que és la teva germana, i viurà la teva ànima.

25 I succeí que jo, Abraham, vaig dir a Sarai, la meva dona, tot allò que el Senyor m’havia dit—Et prego, per tant, que els diguis que tu ets la meva germana, perquè em vagi bé pel teu bé, i visqui la meva ànima gràcies a tu.