1 Avui un concili general de vint-i-quatre summes sacerdots s’ha reunit a casa de Josep Smith, fill, per revelació, i han procedit a organitzar el summe concili de l’Església de Crist, el qual ha de compondre’s de dotze summes sacerdots i d’un o tres presidents, segons demani el cas.

2 El summe concili ha estat assenyalat per revelació, amb l’objectiu de resoldre dificultats greus que poguessin sorgir dins l’església, les quals ni l’església, ni el concili del bisbe no podrien solucionar a satisfacció de les parts.

3 La veu del concili ha reconegut com a presidents, Josep Smith, fill, Sidney Rigdon i Frederick G. Williams; i Joseph Smith, pare, John Smith, Joseph Coe, John Johnson, Martin Harris, John S. Carter, Jared Carter, Oliver Cowdery, Samuel H. Smith, Orson Hyde, Sylvester Smith i Luke Johnson, tots summes sacerdots, han estat escollits com a concili resident de l’església, per la veu unànime del concili.

4 Es demanà als consellers ja esmentats si acceptaven el seu nomenament, i si actuarien en aquest ofici d’acord amb la llei del cel, al que tots respongueren que acceptaven el seu nomenament, i que exercirien el seu càrrec d’acord amb la gràcia de Déu que els fos atorgada.

5 El nombre dels integrants del concili, els quals votaren en nom de i per l’església en nomenar els consellers prèviament esmentats, fou de quaranta-tres, a saber: nou summes sacerdots, disset èlders, quatre preveres i tretze membres.

6 Aprovat per votació: Que el summe concili no té el poder d’actuar si no hi ha presents set dels consellers ja esmentats, o els seus successors, degudament nomenats.

7 Aquests set tindran el poder de nomenar d’altres summes sacerdots, els quals poden considerar dignes i capaços d’actuar en lloc de consellers absents.

8 Aprovat per votació: Que quan hi hagi alguna vacant, degut a que qualsevol dels esmentats consellers mori, o sigui tret del seu lloc per transgressió, o que es trobi fora de la jurisdicció d’aquest govern eclesiàstic, s’ocuparà dita vacant pel nomenament del president o dels presidents, i serà sancionat per la veu d’un concili general de summes sacerdots, convocats per a tal fi, d’actuar en nom de l’església.

9 El president de l’església, el qual també és president del concili, és nomenat per revelació, i reconegut en la seva administració per la veu de l’església.

10 I correspon a la dignitat del seu ofici que presideixi el concili de l’església; i és seu el privilegi de comptar amb l’ajut d’altres dos presidents, nomenats de la mateixa manera que ell.

11 I en el cas d’estar absent un o ambdós dels que són nomenats per ajudar-lo, ell té l’autoritat de presidir el concili sense ajudants; i en el cas que ell mateix es trobés absent, els altres presidents tenen l’autoritat de presidir al seu lloc, ambdós o qualsevol d’ells.

12 En quedar organitzat formalment un summe concili de l’Església de Crist, segons el model anterior, serà el deure dels dotze consellers de fer-s’ho a la sort per nombres, a fi de determinar quin dels dotze enraonarà primer, començant amb el nombre u i així succesivament fins al dotze.

13 Quan es reuneix aquest concili per a examinar algun cas, els dotze consellers determinaran si aquest és difícil o no; si no ho és, parlaran només dos dels consellers al respecte, d’acord amb el model ja explicat.

14 Però si es considera difícil, seran nomenats quatre; i si encara més difícil, sis; però en cap cas no es nomenaran més de sis per a enraonar.

15 L’acusat, en tots els casos, té dret a l’ajut de la meitat dels consellers per a evitar ofenses o injustícies.

16 I els consellers designats per a enraonar davant el concili, hi presentaran el cas, un cop examinats els fets en el seu aspecte veritable; i cada home ha de parlar amb equitat i justícia.

17 Els consellers que treguin nombres parells, que són, 2, 4, 6, 8, 10 i 12, són els que han de posar-se a favor de l’acusat, i d’evitar ofenses i injustícies.

18 En tots els casos l’acusador i l’acusat tindran el privilegi d’enraonar per ells mateixos davant el concili, després que s’hagin presentat els fets, i quan els consellers nomenats per a parlar sobre el cas hagin acabat de fer les seves observacions.

19 Un cop presentats els fets i que hagin parlat els consellers, l’acusador i l’acusat, el president donarà la decisió d’acord amb l’enteniment que tingui del cas, i demanarà dels dotze consellers la seva aprovació per vot.

20 Però si els consellers restants, els quals no hagin enraonat, o qualsevol d’ells, després d’escoltar imparcialment les proves i els aŀlegats, descobreixen alguna errada a la decisió del president, poden manifestar-la, i es presentarà novament el cas.

21 I si, després d’una nova audició curosa, es presenta alguna aclaració addicional relativa al cas, es modificarà la decisió de conformitat amb allò.

22 Però, cas que no es presenti cap aclaració addicional, la decisió original seguirà en vigor, havent tingut la majoria del concili el poder de determinar-ho.

23 En cas d’alguna dificultat respecte a doctrina o principi, si no es troben prous escrits per a aclarir el cas a la ment del concili, el president podrà recórrer al Senyor i rebre el seu parer per revelació.

24 Els summes sacerdots, quan són fora, tenen el poder de convocar i organitzar un concili, de la forma ja esmentada, per a reconciliar dificultats quan totes les parts o qualsevol d’elles ho soŀlicitin.

25 I l’esmentat concili de summes sacerdots tindrà l’autoritat de nomenar un dels seus perquè presideixi tal concili durant aquest temps.

26 Serà el deure d’aquest concili de transmetre immediatament una còpia de les seves actes al summe concili de la seu de la Primera Presidència de l’Església, amb una exposició completa de les declaracions en suport de la seva decisió.

27 Si qualsevol de les parts no està conforme amb la decisió de l’esmentat concili, podrà apeŀlar-la al summe concili de la seu de la Primera Presidència de l’Església i rebre una reexaminació, i el cas es farà allí, segons l’anterior model escrit, com si mai no s’hagués prés tal decisió.

28 Aquest concili de summes sacerdots viatjants tan sols es convocarà en els casos més difícils d’assumptes eclesiàstics; i cap cas comú o ordinari no serà suficient per a convocar-lo.

29 Els summes sacerdots que viatgen o que tenen la residència fora, tindran poder de decidir si és necessari o no, convocar tal concili.

30 Hi ha una diferència entre el summe concili o els summes sacerdots viatjants, i el summe concili viatjant integrat pels dotze apòstols, quant a les seves decisions.

31 De la decisió del primer pot haver-hi apeŀlació, però no pas de la del segon.

32 De la decisió d’aquest, només les autoritats generals de l’església poden demanar comptes, en cas de transgressió.

33 Fou acordat: Que el president o els presidents de la seu de la Primera Presidència de l’Església tindran el poder de determinar si els casos apeŀlats mereixen una nova audició, un cop examinades l’apeŀlació, i les proves i declaracions que l’acompanyen.

34 Aleshores els dotze consellers procediren a fer-s’ho a la sort o a votar, a fi de determinar el qui hauria de prendre la paraula primer, resultant en el següent, a saber: 1. Oliver Cowdery; 2. Joseph Coe; 3. Samuel H. Smith; 4. Luke Johnson; 5. John S. Carter; 6. Sylvester Smith; 7. John Johnson; 8. Orson Hyde; 9. Jared Carter; 10. Joseph Smith, pare; 11. John Smith; 12. Martin Harris.Després d’una oració, acabà la conferència.