Secció 72
Revelació donada mitjançant Josep Smith el Profeta, a Kirtland, Ohio, el 4 de desembre de l’any 1831 (History of the Church, 1:239–241). Alguns èlders i membres s’havien reunit a fi d’aprendre les seves obligacions i de rebre instrucció addicional sobre els ensenyaments de l’Església. Aquesta secció és una compilació de dues que es reberen el mateix dia. Els versets 1 al 8 fan saber la crida de Newell K. Whitney com a bisbe. Tot seguit d’ésser nomenat i ordenat, es reberen els versets 9 al 26 que donen més detalls sobre els deures d’un bisbe.
1–8, Els èlders han de donar comptes de la seva majordomia al bisbe; 9–15, El bisbe guarda el magatzem i vetlla pels pobres i els necessitats; 16–26, Els bisbes han de certificar la dignitat dels èlders.
1 Pareu atenció i escolteu la veu del Senyor, oh vosaltres que us heu reunit junts, que sou els summes sacerdots de la meva església, als quals s’han donat el regne i el poder.
2 Perquè certament, així diu el Senyor, em convé que sigui nomenat un bisbe per a vosaltres, o d’entre vosaltres, per a l’església en aquesta part de la vinya del Senyor.
3 I del cert, en això heu obrat amb seny, perquè el Senyor exigeix de la mà de tot majordom, que doni comptes de la seva majordomia, tant en aquesta vida com en l’eternitat.
4 Doncs, el qui sigui fidel i savi en aquesta vida es considera digne d’heretar les mansions preparades per a ell pel meu Pare.
5 En veritat us dic, que els èlders de l’església en aquesta part de la meva vinya han de donar comptes de la seva majordomia al bisbe que serà designat per mi en aquesta part de la vinya.
6 Aquestes coses quedaran registrades, per a ser lliurades al bisbe a Sió.
7 I el deure del bisbe es farà conèixer pels manaments que s’han donat, i per la veu de la conferència.
8 I ara, del cert us dic, el meu servent Newel K. Whitney és l’home que serà nomenat i ordenat amb aquest poder. Aquesta és la voluntat del Senyor, el vostre Déu i Redemptor. Així sigui. Amén.
9 La paraula del Senyor—a més de la llei que s’ha donat de fer conèixer el deure del bisbe que ha estat ordenat a l’església en aquesta part de la meva vinya—és en veritat la següent:
10 De guardar el magatzem del Senyor; de rebre els fons de l’església en aquesta part de la vinya;
11 de rebre els comptes dels èlders com ja s’ha manat; i subministrar-los en les seves necessitats, i aquests pagaran per tot allò que rebin, si és que tenen amb què pagar;
12 a fi que això també es consagri pel bé de l’església, per als pobres i necessitats.
13 I d’aquell que no tingui amb què pagar, es farà un compte que serà lliurat al bisbe de Sió, el qual pagarà el deute amb el que el Senyor li posi a les mans.
14 I els treballs dels fidels que obren en coses espirituals, administrant l’evangeli i les coses del regne a l’església i al món, respondran pel deute al bisbe a Sió.
15 Així doncs, prové de l’església, perquè segons la llei, cada home que pugi a Sió ha de posar totes les coses davant el bisbe a Sió.
16 I ara, certament us dic, com que tots els èlders en aquesta part de la vinya han de donar comptes de la seva majordomia al bisbe en aquesta part de la vinya,
17 un certificat del jutge o bisbe en aquesta part de la vinya, dirigit al bisbe a Sió, fa acceptable a cada home, i satisfà el que calgui per a una herència, i perquè el rebin com a savi majordom i fidel treballador;
18 d’altra manera no serà acceptat pel bisbe a Sió.
19 I ara, del cert us dic, que cada èlder que doni comptes al bisbe de l’església en aquesta part de la vinya, sigui recomanat per l’església o les esglésies on estigui treballant, a fi que ell i els seus comptes siguin aprovats en totes les coses;
20 i a més, que els meus servents, els quals han estat nomenats majordoms dels interessos literaris de la meva església, tinguin dret de demanar l’ajut del bisbe o dels bisbes en totes les coses;
21 a fi que les revelacions es publiquin i surtin fins als extrems de la terra; per tal que ells també obtinguin fons que beneficiaran l’església en totes les coses;
22 i que també assoleixin l’aprovació en totes les coses, i siguin comptats com majordoms savis.
23 I ara, heus aquí, això servirà de model a totes les branques escampades de la meva església, en qualsevol lloc on siguin establertes. I ara poso fi a les meves paraules. Amén.
24 Unes quantes paraules més, apart de les lleis del regne, respecte als membres de l’església, aquells que el Sant Esperit assenyali que pugin a Sió, i els qui tinguin el privilegi d’anar-hi:
25 Que portin amb ells, per al bisbe, un certificat de tres èlders de l’església o un certificat del bisbe;
26 si no, aquell que pugi a la terra de Sió no serà considerat com majordom assenyat. Això també és un model. Amén.