Secció 64
Revelació donada mitjançant Josep Smith el Profeta als èlders de l’Església, a Kirtland, Ohio, el dia 11 de setembre de l’any 1831 (History of the Church, 1:211–214). El Profeta es preparava per a traslladar-se a Hiram, Ohio, per tal de treballar novament en la traducció de la Bíblia, que havia deixat mentre era a Missouri. Un grup de germans que havia rebut el manament de viatjar a Sió (Missouri), s’afanyava a fer preparatius de sortir el mes d’octubre. En aquesta època tan enfeinada, es rebé la revelació.
1–11, Es mana als sants que es perdonin l’un a l’altre, per a no caure en el pecat més greu; 12–22, Els impenitents han de comparèixer davant l’Església; 23–25, Qui sigui delmat no serà cremat a la vinguda del Senyor; 26–32, Els sants reben l’admonició de no contreure deutes; 33–36, Els rebels quedaran exclosos de Sió; 37–40, L’Església jutjarà les nacions; 41–43, Sió florirà.
1 Heus aquí, així us diu el vostre Senyor i Déu: Oh èlders de la meva església, pareu atenció i escolteu, i rebeu la meva voluntat quant a vosaltres.
2 Perquè, en veritat us dic, és la meva voluntat que venceu el món; en conseqüència, tindré compassió de vosaltres.
3 Hi ha entre vosaltres els qui han pecat; però del cert us dic, per aquesta sola vegada, per a la meva pròpia glòria i la salvació de les ànimes, us he perdonat els vostres pecats.
4 Tindré misericòrdia de vosaltres, car us he donat el regne.
5 I les claus dels misteris del regne no li seran tretes al meu servent Josep Smith, fill, a través dels mitjans que he assenyalat, mentre visqui, si obeeix les meves ordenances.
6 Hi ha alguns que han buscat raons contra ell sense causa;
7 tot i així, ell ha pecat; però en veritat us dic, que jo, el Senyor, perdono els pecats d’aquells que els confessen davant meu i demanen perdó, si no han fet pecat de mort.
8 Els meus deixebles en els dies de l’antiguitat buscaven raons l’un contra l’altre, i no es perdonaven l’un a l’altre en el seu cor; i per aquesta maldat foren afligits i greument disciplinats.
9 Per això, us dic que hauríeu de perdonar-vos els uns als altres; perquè el qui no perdona les ofenses del seu germà, queda condemnat davant el Senyor, ja que en ell roman el pecat més gran.
10 Jo, el Senyor, perdonaré el qui vulgui perdonar, però a vosaltres es demana que perdoneu tothom.
11 I hauríeu de dir dins el cor: Que jutgi Déu entre tu i jo, i et premiï segons les teves accions.
12 I el que no es penedeixi dels seus pecats ni els confessi, el portareu davant de l’església i fareu amb ell allò que les escriptures us diuen, ja sigui per manament o per revelació.
13 I això ho fareu perquè Déu sigui glorificat—no pas perquè no perdoneu, no tenint compassió, sinó perquè sigueu justificats als ulls de la llei, a fi que no ofengueu aquell que és el vostre legislador—
14 certament us dic, que per aquesta causa fareu aquestes coses.
15 Heus aquí, jo, el Senyor, vaig enutjar-me amb el qui era el meu servent, Ezra Booth, així com amb el meu servent Isaac Morley, perquè no observaren la llei, ni tampoc el manament;
16 buscaren la maldat dins els seus cors, i jo, el Senyor, vaig retenir-los el meu Esperit. Condemnaren com a cosa dolenta allò en què no hi havia cap mal; amb tot, he perdonat el meu servent Isaac Morley.
17 I també el meu servent Edward Partridge, en efecte, ha pecat, i Satanàs cerca de destruir-li l’ànima; però quan aquestes coses se’ls facin saber, i es penedeixin de la seva maldat, seran perdonats.
18 I ara, certament us dic, em convé que dins d’unes setmanes el meu servent Sidney Gilbert torni al seu negoci i a la seva agència a la terra de Sió;
19 i que tot allò que ha vist i sentit es faci saber als meus deixebles, perquè no pereixin. I per aquesta raó he dit aquestes coses.
20 I a més a més us dic, que a fi que el meu servent Isaac Morley no sigui temptat més del que pugui resistir, i us aconselli erròniament per al vostre perjudici, vaig donar el manament que es vengués la seva granja.
21 No vull que el meu servent Frederick G. Williams vengui la seva granja, perquè jo, el Senyor, vull estar ben arrelat a la terra de Kirtland uns cinc anys més, durant els quals no enderrocaré els malvats, a fi que en pugui salvar alguns.
22 I després d’aquell dia, jo, el Senyor, no tindré per culpable a ningú que pugi amb el cor obert cap a la terra de Sió; perquè jo, el Senyor, requereixo el cor dels fills dels homes.
23 Heus aquí, el temps present s’anomena avui fins a la vinguda del Fill de l’Home; i certament és un dia de sacrifici i un dia pel delme del meu poble, car qui sigui delmat no serà cremat a la seva vinguda.
24 Perquè després d’avui ve la cremada—parlant així segons la manera del Senyor—perquè en veritat us dic, que a l’endemà tots els altius i els qui fan maldat seran com a rostoll; i jo els cremaré, doncs, sóc el Senyor dels Exèrcits; i no disculparé ningú que quedi a Babilònia.
25 Per consegüent, si em creieu, treballareu mentre s’anomena avui.
26 I no convé que els meus servents, Newel K. Whitney i Sidney Gilbert, venguin el seu comerç ni els béns que tenen aquí; doncs, no és prudent sinó fins que aquells que romanen de l’església, que encara hi resten, pugin a la terra de Sió.
27 Mireu, que s’ha dit a les meves lleis, o s’ha prohibit, que es contraguin deutes amb els enemics.
28 Però vet aquí, en cap temps no s’ha dit que el Senyor no ha de prendre quan ell vol, i pagar com li sembli bé.
29 De manera que, com que vosaltres sou agents, esteu fent l’obra del Senyor; i el que feu d’acord amb la voluntat d’ell, és l’afer del Senyor.
30 I ell us ha posat a fi que subministreu pels seus sants en aquests darrers dies, per tal que obtinguin una herència a la terra de Sió.
31 I vet aquí, jo, el Senyor, us declaro, i les meves paraules són certes i no fallaran, que l’obtindran.
32 Però totes les coses han d’esdevenir-se a la seva hora.
33 Per tant, no us canseu de fer el bé, perquè esteu posant els fonaments d’una obra gran. I de les coses petites procedeix allò que és gran.
34 Vet aquí, el Senyor requereix el cor i una ment ben disposada; i els ben disposats i els obedients menjaran de l’abundància de la terra de Sió en aquests darrers dies.
35 I els rebels quedaran exclosos de la terra de Sió; i seran foragitats, i no heretaran la terra.
36 Perquè del cert us dic, els rebels no són de la sang d’Efraïm; per consegüent, seran arrencats.
37 Heus aquí, jo, el Senyor, en aquests darrers dies, he fet la meva església semblant a un jutge assentat en un turó, o en un indret alt, per tal de jutjar les nacions.
38 Perquè s’esdevindrà que els habitants de Sió jutjaran totes les coses que pertoquin a Sió.
39 I els mentiders i els hipòcrites seran provats per ells; i aquells que no són apòstols i profetes seran coneguts.
40 I fins i tot el bisbe, qui és jutge, i els seus consellers, si no continuen ferms en les seves majordomies, seran condemnats; i uns altres seran coŀlocats al seu lloc.
41 Perquè, heus aquí, us dic que Sió florirà, i la glòria del Senyor hi reposarà;
42 i serà com a insígnia per al poble, i hi vindran de totes les nacions que hi ha sota el cel.
43 I el dia arribarà en què les nacions de la terra tremolaran a causa d’ella, i tindran por a causa dels seus poderosos. El Senyor ho ha proferit. Amén.