1 En veritat, així diu el Senyor a vosaltres, els meus servents, referent a la paràbola del blat i la zitzània:

2 Heus aquí, del cert us dic, el camp era el món, i els apòstols els sembradors de la llavor;

3 i en adormir-se aquests, la gran perseguidora de l’església, l’apòstata, la prostituta, Babilònia mateixa, la que fa que totes les nacions beguin de la seva copa, les quals tenen regnant al seu cor l’enemic, sí, Satanàs—vet aquí, ell sembra la zitzània; i aleshores aquesta ofega el blat i fa fugir l’església al desert.

4 Però, vet aquí, als darrers dies, inclús avui en què el Senyor comença a treure a la llum la paraula, i el bri està brotant i encara és tendre,

5 guaiteu, certament us dic, que els àngels clamen al Senyor dia i nit, i estan a punt, tot esperant que els enviïn a segar els camps;

6 però el Senyor els diu: No arranqueu la zitzània mentre el bri encara és tendre (perquè certament és dèbil la vostra fe), no sigui que destruïu també el blat.

7 Per tant, deixeu que creixin junts el blat i la zitzània fins que la collita estigui a punt; llavors primer recollireu el blat d’entre la zitzània, i un cop aplegat el blat, vet aquí, guaiteu, la zitzània és lligada en feixos, i el camp resta per a ésser cremat.

8 Per tant, així diu el Senyor a vosaltres amb els quals ha continuat el sacerdoci pel llinatge dels vostres pares—

9 perquè sou hereus legítims segons la carn, i heu estat amagats del món amb Crist en Déu—

10 per consegüent, la vostra vida i el sacerdoci han romàs, i cal que romanguin per mitjà de vosaltres i el vostre llinatge fins a la restauració de totes les coses de què s’ha parlat per boca de tots els sants profetes des del principi del món.

11 Així doncs, beneïts sou si continueu en la meva bondat, com a llum als gentils i, per mitjà d’aquest sacerdoci, com a salvador del meu poble, Israel. El Senyor ho ha proferit. Amén.