Secció 117
Revelació donada mitjançant Josep Smith el Profeta, a Far West, Missouri, el dia 8 de juliol de l’any 1838, respecte als primers deures dels èlders William Marks, Newel K. Whitney i Oliver Granger (History of the Church, 3:45–46).
1–9, Els servents del Senyor no han de cobejar les coses materials, perquè “de què serveixen els béns per al Senyor?”; 10–16, Han d’abandonar les mesquineses de l’ànima, i el Senyor tindrà per sagrats els seus sacrificis.
1 En veritat, així diu el Senyor als meus servents William Marks i Newel K. Whitney, que posin en ordre els seus assumptes aviat, i surtin de la terra de Kirtland abans que jo, el Senyor, enviï les neus un altre cop sobre la terra.
2 Que despertin i s’aixequin, i surtin sense trigar, perquè jo el Senyor, ho mano.
3 Per consegüent, si tarden, no els anirà bé.
4 Que es penedeixin de tots els seus pecats i de tots els desigs cobdiciosos davant meu, diu el Senyor, car, de què serveixen els béns per a mi?, diu el Senyor.
5 Que es lliurin les propietats de Kirtland per als deutes, diu el Senyor. Deixeu-les, diu ell, i allò que queda, que resti a les vostres mans, diu el Senyor.
6 Doncs, no tinc jo les aus dels cels, i també els peixos del mar, i les feres de la muntanya? No he fet jo la terra? No domino els destins de tots els exèrcits de les nacions de la terra?
7 Així doncs, no faré que els erms solitaris rebrotin i floreixin, i llevin en abundància?, diu el Senyor.
8 No teniu prou lloc sobre les muntanyes d’Adam-ondi-Ahman i a les planures d’Olaha Shinehà, o a la terra on habitava Adam, que cobegeu el que no és més que una gota, i descuideu les coses de més pes?
9 Veniu, doncs, fins aquí, a la terra del meu poble, que és Sió.
10 Que sigui fidel el meu servent William Marks sobre poques coses, i serà fet governant de moltes. Que presideixi enmig del meu poble a la ciutat de Far West, i que rebi les mateixes benediccions que el meu poble.
11 Que el meu servent Newel K. Whitney s’avergonyeixi de la banda nicolaïta i de totes les seves abominacions secretes, així com de totes les seves mesquineses d’ànima davant meu, diu el Senyor, i que pugi a la terra d’Adam-ondi-Ahman i sigui un bisbe al meu poble, diu el Senyor, no sols de nom, sinó de fet, diu el Senyor.
12 I també, us dic que em recordo del meu servent Oliver Granger. Vet aquí, del cert li dic, que el seu nom es tindrà en sagrada memòria de generació en generació per sempre més, diu el Senyor.
13 Per tant, que ell lluiti de tot cor per la redempció de la Primera Presidència de la meva Església, diu el Senyor; i quan ell caigui, s’aixecarà de nou, perquè el seu sacrifici serà més sagrat per a mi que el seu guany, diu el Senyor.
14 Per consegüent, que pugi de pressa a la terra de Sió, i en el degut temps serà fet un comerciant al meu nom, diu el Senyor, per al benefici del meu poble.
15 Així doncs, que ningú no jutgi amb menyspreu el meu servent Oliver Granger, sinó que reposin sobre ell les bendiccions del meu poble per sempre més.
16 I també, en veritat us dic, que tots els meus servents a la terra de Kirtland se’n recordin del Senyor, el seu Déu, i de la meva casa també, per a guardar-la i conservar-la santa, i per a enderrocar els canvistes de diners al meu propi i degut temps, diu el Senyor. Així sigui. Amén.