1 Hi ha, a l’església, dos sacerdocis, a saber, el de Melquisedec i l’Aarònic, el qual inclou el Levític.

2 El primer porta el nom del Sacerdoci de Melquisedec perquè Melquisedec fou tan gran summe sacerdot.

3 Abans del seu temps s’anomenava el Sant Sacerdoci segons l’Orde del Fill de Déu.

4 Però per respecte o reverència al nom de l’Ésser Suprem, per a evitar la repetició excessiva del seu nom, l’església dels dies antics anomenava aquell sacerdoci per Melquisedec, o el Sacerdoci de Melquisedec.

5 Totes les altres autoritats o oficis de l’església són dependències d’aquest sacerdoci.

6 Però hi ha dues divisions o caps principals: l’un és el Sacerdoci de Melquisedec, i l’altre l’Aarònic o Sacerdoci Levític.

7 L’ofici d’èlder va sota el Sacerdoci de Melquisedec.

8 El Sacerdoci de Melquisedec posseeix el dret de presidir, i té poder i autoritat sobre tots els oficis de l’església en totes les èpoques del món, d’administrar en les coses espirituals.

9 La Presidència del Summe Sacerdoci, segons l’orde de Melquisedec, té dret d’oficiar en tots els oficis de l’església.

10 Els summes sacerdots segons l’orde del Sacerdoci de Melquisedec tenen dret d’oficiar en la seva pròpia assignació, sota la direcció de la presidència, en administrar les coses espirituals, i també en l’ofici d’un èlder, prevere (de l’orde levític), mestre, diaca i membre.

11 Un èlder té dret d’oficiar en lloc d’un summe sacerdot, quan aquest no es trobi present.

12 El summe sacerdot i l’èlder han d’administrar les coses espirituals de conformitat amb les aliances i els manaments de l’església, i tenen el dret d’oficiar en tots aquests oficis de l’església quan no hi hagi present cap autoritat més alta.

13 El segon sacerdoci s’anomena el Sacerdoci d’Aaron perquè fou conferit sobre Aaron i la seva descendència per totes les seves generacions.

14 S’anomena el sacerdoci menor perquè es dependència del més gran, o Saerdoci de Melquisedec, i té el poder d’administrar les ordenances exteriors.

15 El bisbat és la presidència d’aquest sacerdoci, i en posseeix les claus o l’autoritat.

16 Ningú no té dret legal d’ocupar aquest ofici, de posseir les claus d’aquest sacerdoci, si no és descendent literal d’Aaron.

17 Però com que un summe sacerdot del Sacerdoci de Melquisedec té autoritat d’oficiar en tots els oficis menors, aquest pot oficiar en l’ofici de bisbe quan no es pugui trobar cap descendent literal d’Aaron, sempre que hagi estat cridat, apartat i ordenat a aquest poder per mans de la Presidència del Sacerdoci de Melquisedec.

18 El poder i l’autoritat del sacerdoci major, o sigui, el de Melquisedec, és de posseir les claus de totes les benediccions espirituals de l’església;

19 de tenir el privilegi de rebre els misteris del regne dels cels, de tenir desclosos per a ells els cels, de comunicar-se amb l’assemblea general i l’Església del Primogènit, i de fruir de la comunió i presència de Déu el Pare i de Jesús, el mitjancer de la nova aliança.

20 El poder i l’autoritat del menor, o Sacerdoci Aarònic, és de posseir les claus del ministeri d’àngels, i d’administrar les ordenances exteriors, la lletra de l’evangeli, el baptisme de penediment per a la remissió dels pecats, de conformitat amb les aliances i els manaments.

21 Per necessitat hi ha presidents, o oficials presidents que surten de, o són nomenats d’entre aquells que són ordenats als diversos oficis en aquests dos sacerdocis.

22 Del Sacerdoci de Melquisedec, tres Summes Sacerdots Presidents, escollits pel cos, nomenats i ordenats a aquest ofici, i sostinguts per la confiança, fe i oracions de l’església, fan un quòrum de la Presidència de l’Església.

23 Els dotze consellers viatjants són nomenats a ésser els Dotze Apòstols, o testimonis especials del nom de Crist a tot el món, i així es diferencien d’altres oficials de l’església en els deures del seu nomenament.

24 I fan un quòrum, igual en autoritat i poder als tres presidents ja esmentats.

25 Els Setanta també són nomenats a predicar l’evangeli i ésser testimonis especials als gentils i a tot el món, i així es diferencien d’altres oficials de l’església en els deures del seu nomenament.

26 I fan un quòrum, igual en autoritat al dels Dotze testimonis especials o Apòstols ja esmentats.

27 I tota decisió que faci qualsevol d’aquests dos quòrums ha d’ésser per la veu unànime del mateix; és a dir, tots els membres de cadascun dels quòrums han d’arribar a un acord en les seves decisions, a fi que aquestes tinguin el mateix poder o validesa, l’una amb l’altra;

28 una majoria pot constituir un quòrum quan les circumstàncies impossibilitin que es fa d’una altra manera.

29 De no ésser així, les seves decisions no mereixen les mateixes benediccions que antigament tenien els acords d’un quòrum de tres presidents, els quals foren ordenats segons l’orde de Melquisedec, i eren homes justos i sants.

30 Les decisions d’aquests quòrums, o qualsevol dels dos, es faran amb tota rectitud, santedat i humilitat de cor, amb mansuetud i longanimitat, i fe, virtut, coneixement, templança, paciència, pietat, afecte fraternal i caritat;

31 perquè hi ha la promesa de què si aquestes coses abunden en ells, no deixaran de donar fruit en el coneixement del Senyor.

32 I en cas que alguna decisió dels quòrums no es faci amb rectitud, es podrà presentar davant una assemblea general dels diversos quòrums, els quals constitueixen les autoritats espirituals de l’església; si no, no es pot apeŀlar la seva decisió.

33 Els Dotze són un Summe Concili President Viatjant, per a oficiar en el nom del Senyor, sota la direcció de la Presidència de l’Església, tot concordant amb el govern del cel, per tal d’edificar l’església i reglamentar tots els afers d’aquesta a totes les nacions, primer als gentils i després als jueus.

34 Els Setanta han d’obrar en el nom del Senyor sota la direcció dels Dotze o summe concili viatjant, en edificar l’església i reglamentar tots els afers d’aquesta en totes les nacions, primer als gentils i després als jueus;

35 els Dotze, en ésser enviats, tenen les claus d’obrir la porta per la proclamació de l’evangeli de Jesucrist, primer als gentils i després als jueus.

36 Els summes concilis residents a les estaques de Sió, fan un quòrum que és igual en autoritat en els afers de l’església, en totes les seves decisions, al quòrum de la presidència o al summe concili viatjant.

37 El summe concili a Sió fa un quòrum que és igual en autoritat en els afers de l’església, en totes les seves decisions, als consells dels Dotze en les estaques de Sió.

38 És deure del summe concili viatjant d’acudir als Setanta, i a cap altre, quan en tenen necessitat, per a atendre els diversos cridaments de predicar i administrar l’evangeli.

39 És deure dels Dotze en totes les branques més grans de l’església, d’ordenar representants de l’evangeli segons els sigui indicat per revelació.

40 L’orde d’aquest sacerdoci fou confirmat per a descendir de pare a fill, i per dret pertany als descendents literals del llinatge escollit, al qual foren fetes les promeses.

41 Aquest orde fou instituït en els dies d’Adam, i descendí per llinatge de la manera següent:

42 D’Adam a Set, a qui Adam ordenà a l’edat de seixanta-nou anys, i fou beneït per ell tres anys abans de la seva mort (d’Adam), i rebé la promesa de Déu per conducte del seu pare que la seva posteritat seria l’escollida del Senyor, i que seria preservada fins a la fi de la terra;

43 perquè Set era un home perfecte, i la seva semblança fou la imatge exacte del seu pare, al punt que s’assemblava a ell en totes les coses, i es podia distingir d’ell sols per l’edat.

44 Enós fou ordenat a l’edat de cent trenta-quatre anys i quatre mesos, per la mà d’Adam.

45 Déu anà a l’encontre de Cainan a l’erm quan aquest tenia quaranta anys; i aquest es trobà amb Adam mentre viatjava cap al lloc Shedolamak. Tenia vuitanta-set anys quan rebé la seva ordenació.

46 Mahalaleel tenia quatre-cents noranta-sis anys i set dies quan fou ordenat sota la mà d’Adam, qui també el beneí.

47 Jàred tenia dos-cents anys quan rebé la seva ordenació sota la mà d’Adam, el qual també el beneí.

48 Enoc tenia vint-i-cinc anys quan fou ordenat sota la mà d’Adam; i en tenir seixanta-cinc anys, Adam el beneí.

49 I Enoc veié el Senyor, i caminava amb ell, i anava davant de la seva faç contínuament; i Enoc caminà amb Déu tres-cents seixanta-cinc anys, de manera que tenia quatre-cents trenta anys quan fou traslladat.

50 Matusala tenia cent anys quan fou ordenat sota la mà d’Adam.

51 Lamec tenia trenta-dos anys quan fou ordenat sota la mà de Set.

52 Noé tenia deu anys d’edat quan fou ordenat sota la mà de Matusala.

53 Tres anys abans de la seva mort, Adam cridà Set, Enós, Cainan, Mahalaleel, Jàred, Enoc i Matusala, tots ells summes sacerdots, amb la resta de la posteritat d’ell que eren justos, a la vall d’Adam-ondi-Ahman, i allí els conferí la seva última benedicció.

54 I el Senyor se’ls aparegué, i es posaren dempeus i beneïren Adam, i l’anomenaren Miquel, el príncep, l’arcàngel.

55 I el Senyor donà consol a Adam, dient: T’he posat perquè siguis el cap; un aplec de nacions sortirà de tu, i tu en seràs un príncep per sempre.

56 I Adam es posà dempeus enmig de la congregació, i malgrat el pes dels seus anys, trobant-se ple de l’Esperit Sant, predigué tot el que hauria de passar a la seva posteritat fins a l’última generació.

57 Totes aquestes coses quedaren assentades al llibre d’Enoc, i hom testificarà d’elles en el seu degut temps.

58 També és deure dels Dotze de fer ordenacions i posar en ordre tots els altres oficials de l’església, tot concordant amb la revelació que diu:

59 A l’Església de Crist a la terra de Sió, a més de les lleis de l’església respecte als assumptes de la mateixa:

60 Del cert, jo, el Senyor de les Hosts, us dic: Cal que hi hagi èlders presidents per a presidir aquells que tenen l’ofici d’èlder;

61 i també preveres que presideixin els qui tenen l’ofici de prevere;

62 i també, en igual manera, mestres que presideixin aquells que tenen l’ofici de mestre; i també dels diaques.

63 Per tant, de diaca a mestre, de mestre a prevere, i de prevere a èlder, respectivament com són nomenats, segons les aliances i els manaments de l’església.

64 Aleshores segueix el summe sacerdoci que és el més gran de tots.

65 Per consegüent, cal que un d’entre el summe sacerdoci sigui nomenat a fi que presideixi el sacerdoci, i serà anomenat President del Summe Sacerdoci de l’Església,

66 o sigui, Summe Sacerdot President sobre tot el Summe Sacerdoci de l’Església.

67 D’ell és l’administració de les ordenances i benediccions a l’església, per la imposició de les mans.

68 Així doncs, l’ofici d’un bisbe no l’iguala, perquè l’ofici de bisbe és d’administrar totes les coses temporals;

69 tot i així, un bisbe ha de ser escollit d’entre els del summe sacerdoci, tret que sigui descendent literal d’Aaron;

70 perquè si no és descendent literal d’Aaron, no pot tenir les claus d’aquest sacerdoci.

71 Amb tot, es pot apartar un summe sacerdot segons l’orde de Melquisedec, per tal de ministrar les coses temporals, coneixent-les per l’Esperit de la veritat;

72 i també per a ser jutge d’Israel, per tal de tramitar els assumptes de l’església, a seure en judici sobre els transgressors pel testimoni que sigui presentat davant d’ell, segons les lleis, amb l’ajut dels seus consellers, els quals hagi escollit o escollirà d’entre els èlders de l’església.

73 Aquest és el deure d’un bisbe que no sigui descendent literal d’Aaron, però que hagi estat ordenat al summe sacerdoci segons l’orde de Melquisedec.

74 Així que serà un jutge, àdhuc un jutge comú entre els habitants de Sió, o en una estaca de Sió o en qualsevol branca de l’església on sigui apartat per a aquest ministeri, fins que s’eixamplin els termes de Sió, i sigui necessari que hi hagi d’altres bisbes o jutges a Sió o a altres llocs.

75 I en tant que siguin designats altres bisbes, aquests obraran en el mateix ofici.

76 Però un descendent literal d’Aaron té dret legal a la presidència d’aquest sacerdoci, i a les claus d’aquest ministeri, d’obrar en l’ofici de bisbe independentment, sense consellers, de seure com jutge d’Israel, llevat d’un cas que es jutgui un president del summe sacerdoci, segons l’orde de Melquisedec.

77 I la decisió de qualsevol d’aquests concilis anirà d’acord amb el manament que diu:

78 A més, del cert us dic, els assumptes més importants de l’església, i els casos més difícils de l’església, en tant que no hi hagi conformitat amb la decisió del bisbe o dels jutges, seran lliurats i presentats davant el concili de l’església, a la Presidència del Summe Sacerdoci.

79 I la Presidència del Concili del Summe Sacerdoci tindrà poder de cridar d’altres summes sacerdots, fins a dotze, perquè ajudin com consellers; i així la Presidència del Summe Sacerdoci i els seus consellers tindran poder de decidir sobre el testimoniatge, segons les lleis de l’església.

80 I després d’aquesta decisió, ja no es tindrà més en memòria davant el Senyor, perquè aquest és el concili més alt de l’Església de Déu, i la decisió final sobre les controvèrsies en assumptes espirituals.

81 No hi ha cap persona que pertanyi a l’església que quedi exempte d’aquest concili.

82 I si transgredeix un President del Summe Sacerdoci, serà tingut en memòria davant el concili comú de l’església, que tindrà l’ajut de dotze consellers del summe sacerdoci;

83 i la seva decisió sobre el cap d’ell posarà fi a tota controvèrsia al respecte.

84 Així doncs, ningú no quedarà exempte de la justícia i les lleis de Déu, a fi que totes les coses es facin amb ordre i solemnitat davant d’ell, segons la veritat i la rectitud.

85 I a més, del cert us dic, és deure d’un president de l’ofici de diaca de presidir sobre dotze diaques, de seure en concili amb ells, i d’ensenyar-los el seu deure, edificant l’un a l’altre, com es dóna segons les aliances;

86 i també és deure del president de l’ofici dels mestres de presidir sobre vint-i-quatre mestres, i de seure en concili amb ells, ensenyant-los els deures del seu ofici, com es donen en les aliances.

87 I també és deure del president del Sacerdoci d’Aaron de presidir quaranta-vuit preveres, i de seure en concili amb ells, ensenyant-los els deures del seu ofici, com es donen en les aliances.

88 Aquest president ha d’ésser bisbe, perquè aquest és un dels deures d’aquest sacerdoci.

89 A més, és deure del president de l’ofici dels èlders de presidir a noranta-sis èlders, i de seure en concili amb ells i d’instruir-los segons les aliances.

90 Aquesta presidència és diferent de la dels setanta, i s’ha disposat per aquells que no viatgen per tot el món.

91 I a més, és deure del president de l’ofici del summe sacerdoci de presidir tota l’església i d’ésser semblant a Moisès—

92 vet aquí, en això hi ha la saviesa—sí, d’ésser un vident, un revelador, un traductor i un profeta, tenint tots els dons de Déu que ell atorga sobre el cap de l’església.

93 I va d’acord amb la visió, que demostra l’orde dels Setanta, que els hagin de presidir set presidents, escollits d’entre el nombre dels setanta;

94 i el setè d’aquests presidents ha de presidir els sis;

95 i aquests set presidents han d’escollir d’altres setanta, a més dels primers als quals pertanyen, i han de presidir sobre aquests.

96 I també d’altres setanta, fins setanta vegades set, si l’obra de la vinya per necessitat ho demana.

97 I aquests setanta han d’ésser ministres viatjants, primer als gentils, i després als jueus.

98 Mentre que altres oficials de l’església, que no pertanyin ni als Dotze ni als Setanta, no tenen la responsabilitat de viatjar entre totes les nacions, sinó que han de viatjar segons ho permetin les seves circumstàncies, encara que tinguin càrrecs d’igual altura i responsabilitat en l’església.

99 Així doncs, que aprengui cada home el seu deure, i com obrar en l’ofici al qual ha estat nomenat, amb tota diligència.

100 El peresós no serà considerat digne de romandre, i aquell que no aprengui el seu deure, i demostri que no està aprovat, no serà considerat digne de romandre. Així sigui. Amén.