1 L’origen de l’Església de Crist en aquests darrers dies, que són mil vuit-cents trenta anys des de la vinguda del nostre Senyor i Salvador Jesucrist en la carn; la qual fou degudament organitzada i establerta d’acord amb les lleis del nostre país, per la voluntat i els manaments de Déu, el quart mes i sisè dia del mes que és anomenat abril—

2 manaments que reberen Josep Smith, fill, qui fou cridat de Déu i ordenat apòstol de Jesucrist, com primer èlder d’aquesta església;

3 i Oliver Cowdery, també cridat de Déu, i apòstol de Jesucrist, com segon èlder d’aquesta església, i ordenat sota la seva mà;

4 i tot això d’acord amb la gràcia del nostre Senyor i Salvador Jesucrist, a qui sigui tota la glòria, ara i per sempre. Amén.

5 Després que fou manifestat veritablement a aquest primer èlder que havia rebut la remissió dels seus pecats, fou embolicat novament en les vanitats del món;

6 però, després de penedir-se i d’humiliar-se sincerament, per mitjà de la fe, Déu el serví en ministeri amb un àngel sant, el qual tenia el semblant com un llampec, i les robes pures i blanques, més que qualsevulla altra blancor;

7 i li donà manaments que l’inspiraven;

8 i li atorgà poder des de dalt, per mitjans que havien estat preparats des d’abans, per a traduir el Llibre de Mormó,

9 el qual conté la història d’un poble caigut, i la plenitud de l’evangeli de Jesucrist als gentils i també als jueus;

10 que li fou donat per inspiració, i és confirmat a altres pel ministeri d’àngels, i declarat al món per ells;

11 provant al món que les santes escriptures són vertaderes, i que Déu inspira els homes i els crida a la seva santa obra tant en aquesta època i generació, com en les antigues;

12 tot demostrant així que ell és el mateix Déu ahir, avui i per sempre. Amén.

13 Per consegüent, tenint testimonis tan grans, per aquests serà jutjat el món, fins i tot aquells que des d’ara en endavant arribin al coneixement d’aquesta obra.

14 I els qui la rebin amb fe, i facin el que és recte, tindran una corona de vida eterna;

15 però per a aquests que endureixen el cor en la incredulitat i la rebutgen, se’ls tornarà per a la seva pròpia condemna;

16 perquè el Senyor Déu ho ha dit; i nosaltres, els èlders de l’església, hem sentit i donem testimoni de les paraules de la gloriosa Majestat de dalt, a qui sigui la glòria per sempre més. Amén.

17 Per aquestes coses sabem que hi ha un Déu al cel, que és infinit i etern, d’eternitat en eternitat el mateix Déu immutable, l’organitzador dels cels i de la terra, i de totes les coses que en ells hi ha;

18 i que creà l’home, mascle i femella, segons la seva pròpia imatge i a la seva semblança els creà.

19 I els donà manaments que l’estimessin i el servissin a ell, l’únic Déu veritable i vivent, i que ell fos l’únic ésser a qui havien d’adorar.

20 Però, per transgredir aquestes lleis santes, l’home es tornà sensual i diabòlic, i esdevingué home caigut.

21 Per consegüent, el Déu Totpoderós donà el seu Fill Unigènit, com està escrit en aquelles escriptures que s’han donat d’ell:

22 Sofrí temptacions però no en féu cas;

23 fou crucificat, morí, i ressuscità el tercer dia;

24 i ascendí als cels, per a seure a la dreta del Pare i regnar amb omnipotència d’acord amb la voluntat del Pare;

25 a fi que tots aquells que creurien i es batejarien en el seu nom sant, i perseverarien amb fe fins a la fi, se salvessin;

26 i no sols els qui hagin cregut després que ell vingué al meridià dels temps, en la carn, sinó que tinguessin vida eterna tots aquells que estigueren des del començament, que foren abans que ell vingués, els quals cregueren les paraules dels sants profetes, que parlaven segons foren inspirats pel do de l’Esperit Sant i testificaven veritablement d’ell en totes les coses,

27 com també aquells que vindrien després, que creurien en els dons i les crides de Déu per l’Esperit Sant, el qual dóna testimoni del Pare i del Fill;

28 i aquests, Pare, Fill i Esperit Sant, són un Déu, infinit i etern, sense fi. Amén.

29 I sabem que tots els homes han de penedir-se i creure en el nom de Jesucrist, i adorar el Pare en nom seu, i perseverar amb fe en el seu nom fins a la fi, o no poden salvar-se en el regne de Déu.

30 I sabem que la justificació per la gràcia del nostre Senyor i Salvador Jesucrist és justa i vertadera;

31 i també sabem que la santificació per la gràcia del nostre Senyor i Salvador Jesucrist és justa i vertadera, per a tots aquells que estimen i serveixen Déu amb tota la seva ànima, ment i força.

32 Però, hi ha la possibilitat que l’home caigui de la gràcia i s’aparti del Déu vivent;

33 així doncs, que l’església tingui cura i faci oració en tot moment, no sigui que caigui en temptació;

34 sí, i fins aquells que són santificats, que vagin amb compte també.

35 I sabem que aquestes coses són vertaderes i concorden amb les revelacions de Joan, sense afegir o treure de la profecia del seu llibre, les santes escriptures, ni de les revelacions de Déu que des d’ara endavant vinguin pel do i el poder de l’Esperit Sant, la veu de Déu, o el ministeri d’àngels.

36 El Senyor Déu ho ha dit; i siguin l’honor, el poder i la glòria al seu sant nom, avui i per sempre. Amén.

37 A més, per via de manament a l’església, respecte a la manera de batejar: Tots aquells que s’humiliïn davant Déu, i desitgin batejar-se, i es presentin amb els cors trencats i els esperits contrits, i donin testimoni davant de l’església que veritablement s’han penedit de tots els seus pecats, i estan disposats a prendre damunt seu el nom de Jesucrist, amb la determinació de servir-lo fins a la fi, i demostrin veritablement per les seves obres que han rebut l’Esperit de Crist fins a la remissió dels seus pecats, seran rebuts a la seva església mitjançant el baptisme.

38 El deure dels èlders, preveres, mestres, diaques i membres de l’Església de Crist: Un apòstol és un èlder, i la seva crida és la de batejar;

39 i ordenar d’altres èlders, preveres, mestres i diaques;

40 i beneir el pa i el vi, els emblemes de la carn i la sang de Crist,

41 i confirmar aquells que es bategen a l’església, per la imposició de les mans per al baptisme de foc i l’Esperit Sant, d’acord amb les escriptures;

42 i ensenyar, exposar, exhortar, batejar i vetllar per l’església;

43 i confirmar l’església per la imposició de les mans, i de donar l’Esperit Sant;

44 i de fer-se càrrec de totes les reunions.

45 Els èlders han de dirigir les reunions segons siguin guiats per l’Esperit Sant, d’acord amb els manaments i les revelacions de Déu.

46 És deure del prevere de predicar, ensenyar, explicar, exhortar, batejar i administrar el sacrament,

47 i visitar la casa de cada membre, i exhortar-los a fer oració tant en veu alta com en secret, i atendre a totes les obligacions familiars.

48 I també podrà ordenar d’altres preveres, mestres i diaques.

49 I ha de fer-se càrrec de les reunions quan no es trobi present cap èlder;

50 però quan hi hagi present un èlder, només ha de predicar, ensenyar, explicar, exhortar i batejar;

51 i visitar la casa de cada membre, i exhortar-los a fer oració tant en veu alta com en secret, i atendre a totes les obligacions familiars.

52 En tots aquests deures el prevere ha de donar ajut a l’èlder, quan l’ocasió ho demani.

53 És deure del mestre de vetllar sempre pels membres de l’església; i d’estar per ells i enfortir-los;

54 i mirar que no hi hagi iniquitat dins l’església, ni duresa entre l’un i l’altre, ni mentides, ni difamacions, ni calúmnies;

55 i de veure que els membres de l’església es reuneixin sovint, i que compleixin tots amb el seu deure.

56 I ha de fer-se càrrec de les reunions quan no es trobi present cap èlder o prevere;

57 i els diaques l’ajudaran sempre en tots els seus deures a l’església, quan l’ocasió ho demani.

58 Però ni els mestres ni els diaques tenen l’autoritat de batejar, d’administrar el sacrament o de fer la imposició de les mans;

59 sinó que han d’amonestar, explicar, exhortar, ensenyar i invitar tots a venir al Crist.

60 Cada èlder, prevere, mestre i diaca ha d’ésser ordenat segons els dons i les crides de Déu per a ell; i serà ordenat pel poder de l’Esperit Sant que està en el qui l’ordeni.

61 Els diversos èlders que componen aquesta Església de Crist han de reunir-se en conferència cada tres mesos, o de tant en tant, segons disposin o assenyalin aquelles conferències;

62 i les mateixes tractaran qualsevol assumpte de l’església que sigui necessari fer en el moment.

63 Els èlders rebran les seves llicències d’altres èlders pel vot de l’església de la qual són membres, o de les conferències.

64 Tot prevere, mestre o diaca que sigui ordenat per un prevere, pot demanar-li un certificat a l’acte, i aquest certificat, un cop presentat a un èlder, li donarà el dret a una llicència que l’autoritzi a executar els deures del seu nomenament, o la pot rebre d’una conferència.

65 Cap persona no serà ordenada a un ofici en aquesta església, on hi hagi una branca de la mateixa degudament organitzada, sense el vot d’aquella església;

66 però els èlders presidents, els bisbes viatjants, els membres del summe concili, els summes sacerdots i els èlders podran tenir el privilegi d’ordenar, quan no hi hagi cap branca de l’església d’on es pugui demanar el vot.

67 Cada president del summe sacerdoci (o èlder president), bisbe, membre del summe concili i summe sacerdot ha d’ésser ordenat sota la direcció d’un summe concili o conferència general.

68 El deure dels membres després que són rebuts pel baptisme: Els èlders o preveres han de disposar del temps suficient a fi d’explicar-los tot allò referent a l’Església de Crist per al seu enteniment, abans que aquests participin del sacrament i siguin confirmats per la imposició de les mans dels èlders, a fi que totes les coses es facin amb ordre.

69 I els membres demostraran davant l’església, així com davant dels èlders, pel seu piadós comportament i conversa, que en són dignes, a fi que hi hagi obres i fe concordant amb les santes escriptures, tot caminant amb santedat davant el Senyor.

70 Tots els membres de l’Església de Crist que tinguin fills, els portaran als èlders davant l’església, els quals els posaran les mans a sobre en el nom de Jesucrist, i els beneiran en el seu nom.

71 No es pot rebre ningú a l’Església de Crist, fins que hagi arribat a l’edat de responsabilitat davant Déu, i sigui capaç de penedir-se.

72 S’ha d’administrar el baptisme de la manera següent a tots aquells que es penedeixin:

73 El qui és nomenat de Déu i té autoritat de Jesucrist de batejar, baixarà a l’aigua amb la persona que s’hagi presentat per al baptisme, i dirà, anomenant a ell o a ella pel seu nom: Havent estat comissionat de Jesucrist, jo et batejo en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.

74 Aleshores submergirà a ell o a ella dins l’aigua, i en sortiran una altra vegada.

75 Cal que l’església es reuneixi sovint per a prendre del pa i del vi en recordança del Senyor Jesús;

76 i l’èlder o el prevere l’administrarà; i ho farà d’aquesta manera: S’agenollarà amb l’església i invocarà el Pare en solemne oració, tot dient:

77 Oh Déu, Pare Etern, et demanem en nom del teu Fill, Jesucrist, que beneeixis i santifiquis aquest pa per a les ànimes de tots aquells que en prenguin, perquè el mengin en remembrança del cos del teu Fill, i donin testimoni davant teu, oh Déu, Pare Etern, que estan disposats a prendre damunt seu el nom del teu Fill, i recordar-lo sempre, i guardar els manaments que ell els ha donat; perquè sempre tinguin el seu Esperit amb ells. Amén.

78 La manera de beneir el vi: Prendrà la copa també, i dirà:

79 Oh Déu, Pare Etern, et demanem, en nom del teu Fill, Jesucrist, que beneeixis i santifiquis aquest vi per a les ànimes de tots aquells que en beguin, perquè ho facin en remembrança de la sang del teu Fill, que fou vessada per a ells; a fi que donin testimoni davant teu, oh Déu, Pare Etern, que sempre se’n recordin d’ell, perquè tinguin el seu Esperit amb ells. Amén.

80 Qualsevol membre de l’Església de Crist que transgredeixi o sigui enxampat en una falta, serà tractat com indiquin les escriptures.

81 Serà obligació de les diverses esglésies que componen l’Església de Crist, d’enviar un o més dels seus mestres perquè assisteixin a les diverses conferències convocades pels èlders de l’església,

82 amb una llista dels noms dels diversos membres que s’hagin ajuntat a l’església des de l’última conferència; o d’enviar-la per via d’algun prevere; per tal que una llista formal dels noms de tots els de l’església quedi guardada en un llibre per un dels èlders, qualsevol que designin els altres de tant en tant;

83 i també, si algú n’ha estat expulsat, que el seu nom es pugui esborrar del registre general de l’església.

84 Tots els membres que es canvien de l’església on resideixen, si és que van a una església on no els coneixen, poden portar una carta que faci constar que són membres formals i dignes; i podrà signar aquest certificat qualsevol èlder o prevere, si el membre que hagi rebut la carta coneix personalment l’èlder o el prevere, o ho podran signar els mestres o diaques de l’església.