El Senyor mai no em permetrà a mi ni a cap altre que ocupi el lloc de President d’aquesta Església, que us porti per mal camí. No és part del programa. No és del parer de Déu. Si jo provés de fer-ho, el Senyor em trauria del meu lloc, i així ho farà amb qualsevol altre que provi de desencaminar els fills dels homes dels oracles de Déu i de la seva obligació. (Conferència General Semianual 61 de l’Església, del dilluns, 6 d’octubre, de l’any 1890, Salt Lake City, Utah. Reportatge del Deseret Evening News, de l’11 d’octubre del 1890, pàg. 2.)

No importa qui és que visqui o qui es mori, o qui sigui cridat per a dirigir aquesta Església; han de dirigir-la per la inspiració del Déu Totpoderós. Si no ho fan així, no ho podran fer de cap manera .…

Últimament he tingut algunes revelacions, les quals per a mi han tingut molta importància, i us diré el que m’ha dit el Senyor. Permeteu que us recordi del que es diu el Manifest .…

El Senyor m’ha dit que faci una pregunta als Sants dels Darrers Dies, i també m’ha dit que si paren atenció al que els dic, i responen a la pregunta que els poso, per l’Esperit i el poder de Déu, tots contestaran de la mateixa manera, i tots creuran igual respecte a aquest assumpte.

La pregunta és aquesta: Quin curs és el més prudent perquè el prossegueixin els Sants dels Darrers Dies—de continuar provant de practicar el matrimoni plural, amb les lleis de la nació totes en contra, i l’oposició de seixanta milions de persones, i a costa de veure la confiscació i la pèrdua de tots els temples, i de veure aturada tota l’obra de les ordenances que s’hi fan, tant pels vius com pels morts, i de veure empresonats als de la Primera Presidència i als Dotze, i als caps de família de l’Església, i la confiscació de la propietat personal del poble (i qualsevol d’aquestes coses aturaria la pràctica); o, després de fer i de sofrir tot el que hem passat per la nostra adhesió a aquest principi, d’abandonar la pràctica i sotmetre-nos a la llei, i en fer-ho, de permetre que els Profetes, els Apòstols i els caps de família romanguin a casa, a fi de poder instruir el poble i tenir cura dels deures de l’Església, i també de deixar els temples en mans dels sants perquè tinguessin cura de les ordenances de l’Evangeli, tant per als vius com per als morts?

El Senyor em mostrà en visió i per revelació exactament el que passaria si no posàvem fi a aquesta pràctica. Si no ho haguéssim fet, no hauríeu tingut cap ús per … qualsevol dels homes d’aquest temple de Logan, perquè totes les ordenances haurien estat aturades a tota la terra de Sió. Hauria regnat la confusió per tot Israel, i molts homes serien a la presó. Aquest problema hauria passat a tota l’Església, i hauríem estat compeŀlits a aturar-ne la pràctica. Ara, la pregunta és, si cal aturar-ho d’aquesta manera, o de la manera que el Senyor ens ha manifestat, i de deixar com homes lliures els nostres Profetes i Apòstols i caps de família, i de deixar els temples en mans del poble, a fi que els morts fossin redimits. Molts d’ells ja han quedat deslliurats de la presó en el món dels esperits, degut a aquest poble, i hem de continuar el treball o bé aturar-lo? Aquesta és la pregunta que poso davant dels Sants dels Darrers Dies. Vosaltres mateixos heu de decidir. Vull que hi doneu resposta vosaltres mateixos. Jo no ho faré; però us dic que això és exactament la condició en què hauríem estat si nosaltres com a poble no haguéssim pres el curs que hem escollit.

… Vaig veure exactament el que ens hauria passat si no haguéssim fet alguna cosa. He tingut aquest esperit amb mi per molt de temps. Però vull dir això: Jo hauria deixat que tots els temples sortissin de les nostres mans; hauria anat a la presó jo mateix, i hauria deixat que tots els altres homes hi anesssin també, si el Déu del cel no m’hagués manat de fer el que vaig fer; i quan arribà l’hora en què es donà, tot ja era molt clar per a mi. Vaig anar davant del Senyor i vaig escriure el que Ell em manà que escrigués .…

Us explico això perquè ho penseu i mediteu. El Senyor està obrant amb nosaltres. (Conferència de l’Estaca Cache, a Logan, Utah, dia diumenge, 1er de novembre de l’any 1891. Reportatge del Deseret Weekly, del 14 de novembre, de l’any 1891.)

Ara us diré el que em va ser manifestat i el que el Fill de Déu efectuà en aquesta qüestió .… Totes aquestes coses haurien succeït, com viu el Déu Totpoderós, si el Manifest no hagués estat proclamat. Per tant, el Fill de Déu se sentí disposat a presentar-lo a l’Església i al món per les seves pròpies intencions. El Senyor havia decretat l’establiment de Sió. Havia decretat que es portés a terme la construcció d’aquest temple. Havia decretat que la salvació dels vius i dels morts es donés en aquestes valls de les muntanyes. I el Déu Totpoderós tenia decretat que el diable no ho frustraria. Si podeu comprendre això, és una clau de la qüestió. (D’un sermó donat a la sisena reunió de dedicació del Temple de Salt Lake, a l’abril de l’any 1893. D’un manuscrit d’impremta dels Serveis Dedicatoris, depositat als Arxius del Departament Històric de l’Església, Salt Lake City, Utah.)