Scriptures
Doctrina i Aliances 68


Secció 68

Revelació donada mitjançant Josep Smith el Profeta, a Hiram, Ohio, el mes de novembre de l’any 1831, a soŀlicitud d’Orson Hyde, Luke S. Johnson, Lyman E. Johnson i William E. McLellin (History of the Church, 1:227–229). Encara que aquesta revelació fou donada com a resposta a la súplica que es manifestés el parer del Senyor respecte als èlders esmentats, molt del seu contingut pertany a tota l’Església.

1–5, Les paraules dels èlders, moguts per l’Esperit Sant, són escriptura; 6–12, Els èlders han de predicar i batejar, i els senyals acompanyaran aquells que són creients veritables; 13–24, El qui sigui primogènit d’entre els fills d’Aaron pot servir com a Bisbe President (o sigui, tenir les claus de la presidència com a bisbe), sota la direcció de la Primera Presidència; 25–28, Se’ls mana als pares que ensenyin l’evangeli als seus fills; 29–35, Els sants han de guardar el dia del Senyor, treballar amb diligència, i pregar.

1 El meu servent Orson Hyde rebé la crida per a la seva ordinació, de proclamar l’evangeli sempitern per l’Esperit del Déu vivent, de poble en poble i de terra en terra, entre les congregacions dels impius i a les seves sinagogues, tot raonant amb ells, i exposant-los tota escriptura.

2 I heus aquí, això és un model per a tot aquell que hagi estat ordenat a aquest sacerdoci, i que hagi rebut la missió de sortir.

3 I això els servirà de model: Parlaran segons els inspiri l’Esperit Sant.

4 I el que diguin, quan són inspirats per l’Esperit Sant, serà escriptura, serà la voluntat del Senyor, serà el parer del Senyor, serà la paraula del Senyor, serà la veu del Senyor, i el poder de Déu per a salvació.

5 Heus aquí, aquesta és la promesa del Senyor per a vosaltres, oh servents meus.

6 Sigueu de bon ànim, doncs, i no temeu, perquè jo, el Senyor, estic amb vosaltres i us donaré suport; i donareu testimoniatge de mi, sí, de Jesucrist mateix, que sóc el Fill del Déu vivent, que vaig ésser, que sóc i que he de venir.

7 Aquesta és la paraula del Senyor per a tu, Orson Hyde, servent meu, i també a Luke Johnson, Lyman Johnson i William E. McLellin, servents meus, i a tot èlder fidel de la meva església.

8 Aneu per tot el món, proclameu l’evangeli a tota criatura, actuant amb l’autoritat que us he donat, batejant en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.

9 I el qui cregui i sigui batejat, se salvarà, i aquell que no creu, serà condemnat.

10 I el que creu, rebrà la benedicció de senyals que l’acompanyaran, com està escrit.

11 I a vosaltres us serà permès de conèixer els senyals dels temps, i els senyals de la vinguda del Fill de l’Home.

12 I tots aquells dels quals el Pare testifiqui, a ells se’ls donarà el poder de segellar per a vida eterna. Amén.

13 I ara, respecte als assumptes apart de les aliances i manaments, són aquests:

14 Hi haurà més endavant, en el degut temps del Senyor, d’altres bisbes per a ser apartats per l’església, els quals serviran en ministeri tal com el primer.

15 Per tant, seran summes sacerdots que siguin dignes, i seran nomenats per la Primera Presidència del Sacerdoci de Melquisedec, a no ser que siguin descendents literals d’Aaron;

16 i si són descendents literals d’Aaron, tenen dret legal al bisbat, si són els primogènits d’entre els fills d’Aaron;

17 perquè el primogènit té dret a la presidència sobre aquest sacerdoci, i a les claus o l’autoritat del mateix.

18 Cap home no té dret legal a aquest ofici, de posseir les claus d’aquest sacerdoci, tret que sigui descendent literal i el primogènit d’Aaron.

19 Però, com que un summe sacerdot del Sacerdoci de Melquisedec té l’autoritat d’oficiar en tots els oficis menors, aquest pot exercir l’ofici de bisbe quan no es trobi cap descendent literal d’Aaron, sempre que sigui cridat, apartat i ordenat a aquest poder sota les mans de la Primera Presidència del Sacerdoci de Melquisedec.

20 I un descendent literal d’Aaron també ha de ser designat per aquesta Presidència, i trobat digne, i ser ungit i ordenat sota les mans d’aquesta presidència, altrament, no està autoritzat legalment per a oficiar en el seu sacerdoci.

21 Però, en virtut del decret respecte al seu dret al sacerdoci que descendeix de pare a fill, aquests poden reclamar la seva unció, si en qualsevol moment poden comprovar el seu llinatge, o l’esbrinen per revelació del Senyor sota les mans de la Presidència ja esmentada.

22 I a més, cap bisbe o summe sacerdot que sigui apartat per aquest ministeri no ha d’ésser jutjat ni condemnat per cap delicte, excepte davant la Primera Presidència de l’església;

23 i en tant que es trobi culpable davant aquesta Presidència, per un testimoniatge que no es pot impugnar, serà condemnat;

24 i si es penedeix serà perdonat, segons les aliances i manaments de l’església.

25 I a més, en tant que els pares tinguin fills a Sió o a qualsevol de les seves estaques organitzades, i no els ensenyin a comprendre la doctrina del penediment, de la fe en Crist, el Fill del Déu vivent, i del baptisme i el do de l’Esperit Sant per la imposició de les mans, als vuit anys d’edat, que el pecat recaigui sobre el cap dels pares.

26 I aquesta serà una llei per als habitants a Sió, o a qualsevol de les seves estaques organitzades.

27 I els seus fills seran batejats per a la remissió dels seus pecats quan tinguin vuit anys, i rebran la imposició de les mans.

28 I també ensenyaran els seus fills a fer oració i a caminar rectament davant del Senyor.

29 I els habitants de Sió també observaran el dia del Senyor per a santificar-lo.

30 I els habitants de Sió se’n recordaran dels seus treballs amb tota fidelitat, en tant que siguin assenyalats a treballar; perquè l’ociós es guardarà en memòria davant del Senyor.

31 Ara, jo, el Senyor, no estic molt complagut amb els habitants a Sió, perquè n’hi ha d’ociosos entre ells; i els seus fills també estan creixent en la iniquitat; tampoc no s’afanyen molt per les riqueses de l’eternitat, sinó que tenen els ulls plens d’avarícia.

32 Aquestes coses no haurien de ser, i han de ser rebutjades d’entre ells; consegüentment, que el meu servent Oliver Cowdery porti aquestes paraules a la terra de Sió.

33 I els dono un manament: Qui no faci les seves oracions davant del Senyor, a la seva hora, que es guardi en memòria davant el jutge del meu poble.

34 Aquestes paraules són veritables i fidels; així doncs, no les transgrediu ni tragueu d’elles.

35 Heus aquí, sóc l’Alfa i l’Omega, i vinc aviat. Amén.