Secció 89
Revelació donada mitjançant Josep Smith el Profeta, a Kirtland, Ohio, el 27 de febrer de l’any 1833 (History of the Church, 1:327–329). A conseqüència de què alguns germans d’aquella època usaven el tabac a les reunions, el Profeta es posà a reflexionar sobre l’assumpte; consegüentment, recorregué al Senyor sobre el mateix. Aquesta revelació, coneguda com la Paraula de Saviesa, fou el resultat. El Profeta originalment escriví els primers tres versets com a introducció i descripció inspirades.
1–9, Es proscriu l’ús del vi, de les begudes fortes, el tabac i les begudes calentes; 10–17, Les herbes, les fruites, la carn i el gra són decretats per a l’ús de l’home i dels animals; 18–21, L’obediència a la llei de l’evangeli, que inclou la Paraula de Saviesa, porta benediccions tant temporals com espirituals.
1 Una Paraula de Saviesa per al benefici del concili de summes sacerdots reunit a Kirtland, i de l’església, i també dels sants a Sió,
2 —per a ésser enviada com a salutació; no per manament ni per constrenyiment, sinó per revelació i la paraula de saviesa, tot demostrant l’ordre i la voluntat de Déu en la salvació temporal de tots els sants als darrers dies—
3 la qual es dóna com un principi amb promesa, adaptada a la capacitat del dèbil i del més dèbil de tots els sants, que són o que poden anomenar-se sants.
4 Heus aquí, del cert així us diu el Senyor: A conseqüència de les malvestats i les males intencions que existeixen i que existiran al cor d’homes conspiradors als darrers dies, us he previngut, i us previnc per endavant, donant-vos aquesta paraula de saviesa per revelació:
5 Que si hi ha algú d’entre vosaltres que begui vi o begudes fortes, vet aquí, no és bo ni propi a la vista del vostre Pare, únicament quan us reuniu junts per oferir-li els vostres sacraments.
6 I, vet aquí, aquest ha d’ésser vi, sí, vi pur del raïm de la vinya, de la vostra pròpia confecció.
7 I també, les begudes fortes no són pas per al ventre, sinó per a rentar els vostres cossos.
8 I a més, el tabac no és per al cos ni per al ventre, ni tampoc és bo per a l’home, sinó que és una herba pels morats i per tot bestiar malalt, que s’ha d’usar amb judici i destresa.
9 I a més, les begudes calentes no són pas per al cos ni per al ventre.
10 I també, del cert us dic, que Déu ha disposat tota herba saludable per a la constitució, la natura i l’ús de l’home.
11 Cada herba a la seva saó, i cada fruita a la seva saó, i totes aquestes per a utilitzar-se amb prudència i acció de gràcies.
12 Sí, i també la carn dels animals i de les aus, jo, el Senyor, he disposat per a l’ús de l’home amb acció de gràcies; però, tot i així, s’han d’usar escassament;
13 i em complau que no s’utilitzin, sinó en temps d’hivern, o de fred, o de gana.
14 Tot gra s’ha disposat per a l’ús de l’home i dels animals, com a sosteniment de la vida; no sols de l’home, sinó també dels animals del camp, i de les aus i de tot animal salvatge que corri o s’arrossegui sobre la terra;
15 i aquests, Déu els ha fet per a l’ús de l’home sols en temps de carestia i excés de gana.
16 Tot gra és bo per a l’alimentació de l’home, així com també el fruit de la vinya, allò que llevi fruit, ja sigui dins de la terra, com al seu damunt.
17 Tot i així, el blat per a l’home, el blat de moro per al bou, la civada per al cavall, i el sègol per a les aus, els porcs i tota bèstia del camp, i l’ordi per a tot animal útil, i per fer-se begudes moderades, com també d’altres grans.
18 I tots els sants que se’n recordin d’observar i complir aquestes paraules, tot caminant en obediència als manaments, rebran salut al melic i moll als ossos.
19 I trobaran saviesa i grans tresors de coneixement, fins a tresors amagats;
20 I correran sense fatigar-se, i caminaran sense defallir.
21 I jo, el Senyor, els faig la promesa que l’àngel destructor passarà de llarg d’ells, com amb els fills d’Israel, i no els matarà. Amén.