1 Poseu atenció, oh poble; obriu el vostre cor i pareu l’orella des de lluny; escolteu, vosaltres que us anomeneu el poble del Senyor, i sentiu la seva paraula i la seva voluntat quant a vosaltres.

2 Sí, en veritat us dic, escolteu la paraula d’aquell que té la ira encesa en contra dels impius i els rebels;

3 el qual disposa emportar-se el qui vol portar, i conservar amb vida aquell que vol conservar;

4 el que edifica segons la seva voluntat i plaer; i destrueix quan li plau; i pot llençar l’ànima cap a l’infern.

5 Heus aquí, jo, el Senyor, profereixo la meva veu, i serà obeïda.

6 Per consegüent, del cert us dic: Que els impius vagin amb compte, i que els rebels temin i tremolin, i que els descreguts no obrin la boca, perquè el dia de la ira els vindrà a sobre com un remolí, i tothom sabrà que sóc Déu.

7 I el qui cerqui senyals, veurà senyals, però no pas per a salvació.

8 En veritat us dic, que hi ha entre vosaltres aquells qui cerquen senyals, i d’aquests n’hi ha hagut des del començament;

9 però vet aquí, la fe no ve pels senyals, més aviat els senyals segueixen els qui creuen.

10 Sí, els senyals vénen per la fe, no pas per la voluntat dels homes, ni com a ells els complagui, sinó per la voluntat de Déu.

11 Sí, els senyals vénen per la fe fins als prodigis, doncs, sense la fe cap home no complau a Déu; i aquell amb qui Déu s’enfada, no hi està ben complagut; així que a aquests no els mostra cap senyal, només amb còlera per a la seva condemnació.

12 Per tant, jo el Senyor, no estic complagut amb els qui d’entre vosaltres han cercat senyals i prodigis per a la fe, i no pas per al bé dels homes per la meva glòria.

13 Tot i així, dono manaments, i molts s’han apartat dels meus manaments i no els han guardat.

14 Hi havia entre vosaltres adúlters i adúlteres, alguns dels quals s’han allunyat de vosaltres, i d’altres que encara hi romanen i que més endavant seran descoberts.

15 Que vagin amb compte aquests, i es penedeixin aviat, no sigui que els judicis els vinguin a sobre com un parany, i es posi de manifest la seva insensatesa, i les seves obres els segueixin fins als ulls del poble.

16 I certament us dic, com ja he dit abans, el qui mira una dona amb luxúria per a cobejar-la, o si algú comet adulteri al seu cor, aquest no tindrà l’Esperit, sinó que negarà la fe i sentirà temor.

17 Per la qual cosa, jo, el Senyor, he dit que els covards, els descreguts, i tots els mentiders, i qualsevol que estimi i digui mentides, i el fornicador i l’embruixador, tots plegats, tindran la seva part en aquell llac que crema amb foc i sofre, que és la segona mort.

18 Del cert us ho dic, que aquests no tindran part en la primera resurrecció.

19 I ara, heus aquí, jo, el Senyor, us dic que no sou justificats, ja que aquestes coses es troben entre vosaltres.

20 Malgrat tot, aquell que perseveri amb fe i faci la meva voluntat, el tal reeixirà; i rebrà una herència sobre la terra quan arribi el dia de la transfiguració,

21 quan la terra serà transfigurada, segons el model que fou mostrat als meus apòstols sobre el mont; i d’aquesta relació encara no n’heu rebut la plenitud.

22 I ara, del cert us dic, com he dit que us faria conèixer la meva voluntat a vosaltres, mireu, que us n’assabentaré, no pas per via de manament, perquè hi ha molts de vosaltres que no busquen de guardar els meus manaments.

23 Però a aquell qui guarda els meus manaments, li faré saber els misteris del meu regne, i li seran com a font d’aigües vives, tot brotant fins a vida eterna.

24 I ara, heus aquí, aquesta és la voluntat del vostre Senyor i Déu respecte als seus sants: Que es reuneixin tots plegats a la terra de Sió, no pas amb presses, no sigui que hi hagi confusió, la qual porta la pestilència.

25 Contempleu la terra de Sió! Jo, el Senyor, la tinc a les meves pròpies mans;

26 tot i així, jo, el Senyor, dono al Cèsar les coses que són del Cèsar.

27 Així doncs, jo, el Senyor, vull que compreu els terrenys, per tal que porteu avantatge del món, que pugueu reclamar-ne, i que no siguin incitats a la ira.

28 Perquè Satanàs els incita a agitar-se amb còlera contra vosaltres, i a vessar-vos la sang.

29 Així que la terra de Sió no s’obtindrà excepte per compra o per sang, altrament no hi haurà herència per a vosaltres.

30 I si fos per compra, certament beneïts sou;

31 i si fos per sang, com que us és prohibit de vessar-la, tindreu els vostres enemics a sobre, i sereu escarnits de ciutat en ciutat, i de sinagoga en sinagoga, i només restaran uns quants per a rebre una herència.

32 Jo, el Senyor, m’enfado amb els impius, i retinc el meu Esperit dels habitants de la terra.

33 He fet jurament en la meva ira, i he decretat guerres sobre la faç de la terra, i els impius es mataran entre ells, i el temor s’apoderarà de tothom;

34 i també els sants tot just se n’escaparan; tot i així, jo, el Senyor, estic amb ells, i baixaré del cel, de la presència del meu Pare, i consumiré els impius amb un foc que no s’apaga.

35 I vet aquí, tot això no serà encara, sinó aviat.

36 Així que, puix que jo, el Senyor, he decretat totes aquestes coses sobre la faç de la terra, vull que els meus sants es reuneixin a la terra de Sió;

37 i que tothom prengui la rectitud a les seves mans i la fidelitat sobre els seus lloms, i que alci la veu d’advertència als habitants de la terra, tot proclamant, tant amb paraules com amb fugida, que la desolació sobrevindrà als malvats.

38 Per consegüent, que els meus deixebles de Kirtland posin en ordre els seus afers temporals, dels qui habiten en aquesta granja.

39 Que el meu servent Titus Billings, que té al seu càrrec aquest terreny, el vengui, a fi que estigui a punt, la primavera que ve, per a viatjar fins a la terra de Sió, junt amb els que hi resideixen, llevat d’aquells que jo reservaré per a mi, els quals no sortiran fins que jo els hi mani.

40 I que tots els diners disponibles s’envïin a la terra de Sió, m’és igual que siguin molts o pocs, a aquells que he nomenat per a rebre’ls.

41 Heus aquí, jo, el Senyor, donaré poder al meu servent Josep Smith, fill, perquè discerneixi per l’Esperit els qui han de pujar a la terra de Sió, i aquells dels meus deixebles que han de romandre.

42 Que el meu servent Newel K. Whitney retingui encara el seu comerç, o en altres paraules, la botiga, per un temps.

43 Però que aporti tots els diners que pugui, per tal que s’envïin a la terra de Sió.

44 Heus aquí, aquestes coses són a les seves mans, i que faci segons li sembli prudent.

45 Del cert us dic, que ell sigui nomenat com agent dels deixebles que hi restin, i que sigui ordenat amb aquest poder.

46 I aleshores, que vagi aviat entre les esglésies, junt amb el meu servent Oliver Cowdery, exposant-hi aquestes coses. Vet aquí, aquesta és la meva voluntat, de recollir diners de la manera que he indicat.

47 Qui sigui fidel i perseveri, vencerà el món.

48 Aquell que envïi tresors a la terra de Sió rebrà una herència en aquest món, i les seves obres el seguiran, i també tindrà una recompensa en el món venidor.

49 Sí, i beneïts són els morts que moren en el Senyor, des d’ara endavant. Quan el Senyor vingui, i les coses velles passin, i totes les coses es facin noves, s’aixecaran dels morts per a no morir més, i rebran una herència davant el Senyor a la ciutat santa.

50 I el qui visqui quan vingui el Senyor, i hagi guardat la fe, beneït sigui; amb tot, li serà assenyalat de morir a l’edat de l’home.

51 I els nens creixeran fins que siguin grans; els ancians moriran, però no dormiran pas a la pols, sinó que seran canviats en un obrir i tancar d’ulls.

52 Així doncs, per aquesta causa els apòstols predicaren al món la resurrecció dels morts.

53 Aquestes coses són les que heu d’estar esperant; i, parlant segons la manera del Senyor, ara són a prop, i en un temps a venir, àdhuc en el dia de la vinguda del Fill de l’Home.

54 I fins aquella hora hi haurà verges insensates entre les sensates; i en aquella hora es farà una separació completa entre el just i el malvat; i aquell dia enviaré els meus àngels per arrencar-ne els impius i llençar-los al foc que no s’apaga.

55 I ara, vet aquí, en veritat us dic, que a mi, el Senyor, no em complau gens el meu servent Sidney Rigdon; s’exalçà de cor, i no rebé consells, sinó que afligí l’Esperit;

56 consegüentment, el seu escrit no té acceptació davant el Senyor, i en farà un altre; i si el Senyor no l’accepta, vet aquí, no ocuparà més el lloc al qual l’he nomenat.

57 I a més a més, del cert us dic, els qui desitgen en el seu cor, amb mansuetud, cridar els pecadors al penediment, que siguin ordenats a aquest poder.

58 Perquè avui és un dia d’advertència i no pas de moltes paraules. Doncs, jo, el Senyor, no sóc per a ser burlat en els darrers dies.

59 Mireu, que sóc de dalt, i el meu poder jeu fins a baix. Estic sobre totes les coses, i en tot, i enmig de tot, i escodrinyo totes les coses; i el dia vindrà en què totes les coses m’estaran sotmeses.

60 Heus aquí, sóc l’Alfa i l’Omega, sí, Jesucrist mateix.

61 Per tant, que tots els homes vagin amb compte de com prenen el meu nom als seus llavis;

62 perquè vet aquí, certament us dic, hi ha molts que estan sota aquesta condemna, els quals prenen el nom del Senyor i l’usen en va, sense tenir cap autoritat.

63 Per tant, que els de l’església es penedeixin dels seus pecats; i jo, el Senyor, els reconeixeré; i si no, quedaran exclosos.

64 Recordeu que allò que ve de dalt és sagrat, i s’ha d’expressar amb cura i pel constrenyiment de l’Esperit; i en això no hi ha cap condemna. I vosaltres rebeu l’Esperit mitjançant l’oració, per tant, sense això, la condemna roman.

65 Que els meus servents, Josep Smith, fill, i Sidney Rigdon, es busquin casa, segons siguin ensenyats per l’Esperit mitjançant l’oració.

66 Aquestes coses romanen per a vèncer, a través de la paciència, a fi que el que ho faci pugui rebre un pes de glòria més exceŀlent i etern, i si no, una condemna més gran. Amén.