1 Oh Déu, on ets? i on és el pavelló que cobreix el teu amagatall?

2 Per quant de temps aturaràs la mà, i el teu ull, sí, el teu ull pur contemplarà des dels cels eterns els greuges contra el teu poble i contra els teus servents, i penetraran els seus planys les teves orelles?

3 Sí, oh Senyor, fins quan sofriran aquestes injustícies i opressions iŀlícites, abans que el teu cor s’estovi envers ells, i es commoguin de compassió les teves entranyes cap a ells?

4 Oh Senyor Déu Totpoderós, autor dels cels, la terra, els mars i totes les coses que en ells hi ha, i que domines i subjectes el diable, i el fosc i tenebrós reialme del seol—estén la teva mà; deixa que el teu ull penetri; permet que el teu pavelló es desmunti, i que el teu amagatall quedi destapat; deixa que es decanti la teva orella, que s’estovi el teu cor, i es commoguin de compassió les teves entranyes envers nosaltres.

5 Que s’encengui la teva ira en contra dels nostres enemics; i, en la fúria del teu cor, venja’ns amb la teva espasa de les nostres injustícies.

6 Recorda els patiments dels teus sants, oh Déu nostre, i els teus servents s’alegraran en el teu nom per sempre més.

7 Fill meu, pau sigui a la teva ànima; la teva adversitat i les teves afliccions no seran més que un breu moment;

8 i llavors, si ho suportes bé, Déu t’exaltarà a les altures; reeixiràs de tots els teus enemics.

9 Les teves amistats et sostenen, i et saludaran novament amb cors afectuosos i mans d’amistat.

10 No ets encara com Job; no barallen en contra teu els teus amics, ni t’acusen de transgressions, com feren amb Job.

11 I aquells que t’acusen de transgressió veuran aixafades les seves esperances, i les seves expectatives es fondran com el gebre davant els candents raigs d’un sol naixent;

12 i a més, Déu ha posat la seva mà i segell, de canviar els temps i les estacions, i d’ofuscar-los la ment perquè no comprenguin les meravelles d’ell, a fi de provar a aquests també i d’agafar-los en els seus propis artificis;

13 també, com que tenen el cor corrupte, que els caiguin al damunt fins al màxim les coses que volen ocasionar als altres, i es delecten que altres pateixin;

14 per tal que ells es vegin frustrats també, i les seves esperances tot aixafades;

15 i que d’aquí a pocs anys, ells i la seva posteritat seran escombrats des de sota dels cels, diu Déu, que no quedarà ni un d’ells per a estar-se al costat de la paret.

16 Són maleïts tots aquells que alcin el calcany contra els meus ungits, diu el Senyor, i que diuen tot clamant que aquests han pecat, quan no han fet cap pecat davant meu, diu el Senyor, sinó han acomplert allò que era propi als meus ulls i el que els he manat.

17 Però aquells que criden transgressió ho fan perquè són servents del pecat, i són fills de la desobediència ells mateixos.

18 I els que juren en fals contra els meus servents, a fi d’emportar-los a la servitud i a la mort,

19 ai d’ells! Per haver ofès els meus menuts, seran separats de les ordenances de la meva casa.

20 El seu cistell no s’omplirà mai, les seves cases i graners desapareixeran anorreats, i ells mateixos seran odiats per aquells que els afalagaven.

21 No tindran cap dret al sacerdoci, ni la seva descendència després d’ells, de generació en generació.

22 Més bé els haguera anat que els haguessin penjat una pedra de molí al coll, i s’haguessin ofegat al fons de la mar.

23 Ai de tots aquells que desconfortin el meu poble, i els foragitin i assassinin, i els testimoniïn en contra, diu el Senyor de les Hosts! Una generació d’escurçons no s’escaparà de la condemna de l’infern.

24 Vet aquí, que els meus ulls veuen i reconeixen tots els seus fets, i els tinc reservat un judici prompte a la seva hora, per a tots ells;

25 perquè cadascú té una hora assenyalada, segons siguin les seves obres.

26 Déu us donarà coneixement pel seu Sant Esperit, sí, per l’inefable do de l’Esperit Sant, coneixement que no s’ha revelat des del començament del món fins ara;

27 el qual els nostres avantpassats han esperat amb ànsia que es revelés en els postrers temps, als que els seus pensaments foren enfocats pels àngels, com a cosa tinguda en reserva per a la plenitud de la seva glòria;

28 un dia a venir quan res no serà retingut, si és que hi hagi un Déu o molts déus, seran manifestats.

29 Tots els trons i dominis, principats i potestats seran revelats, i seran conferits sobre aquells que valerosament hagin perseverat per l’evangeli de Jesucrist.

30 I també, si hi ha límits fixos als cels, o als mars o a la terra seca, o al sol, la lluna o els estels,

31 tots els temps de les seves revolucions, tots els dies, mesos i anys assenyalats, i tota la durada dels seus dies, mesos i anys, i totes les seves glòries, lleis i termes, seran revelats en els dies de la dispensació de la plenitud dels temps—

32 d’acord amb el que fou decretat enmig del Concili del Déu Etern de tots els altres déus, abans que aquest món fos, que havia de quedar reservat fins al seu acabament i final, quan tothom entri a la seva presència eterna i al seu repòs immortal.

33 Fins quan poden romandre impures les aigües turbulentes? Quin poder deturarà els cels? Igualment podria l’home estendre el seu braç feble per a contenir el riu Missouri en el seu curs decretat, o tornar-lo riu amunt, com impedir al Totpoderós d’abocar coneixement des del cel sobre el cap dels Sants dels Darrers Dies.

34 Vet aquí, molts són cridats, però pocs són escollits. I per què no són escollits?

35 Perquè tenen el cor fixat tant en les coses d’aquest món, i ambicionen tant els honors dels homes, que no aprenen aquesta lliçó única:

36 Que els drets del sacerdoci estan inseparablement lligats amb els poders del cel, i que aquests no poden ser controlats ni utilitzats sinó sobre els principis de la rectitud.

37 Que se’ns poden conferir, és cert, però quan provem d’encobrir-nos els pecats, o de satisfer-nos l’orgull, les nostres vanes ambicions, o d’exercir control, o domini o compulsió sobre les ànimes dels fills dels homes, en qualsevol grau d’injustícia, vet aquí, els cels es retiren, l’Esperit del Senyor és ofès; i quan se’ns retira, adéu al sacerdoci o l’autoritat d’aquell home.

38 Vet aquí, abans que se n’adoni, s’ha quedat tot sol, per a tirar guitzes contra l’agulló, per a perseguir els sants i per a lluitar contra Déu.

39 Hem après per tristes experiències que és la natura i disposició de gairebé tots els homes, que tan aviat com aconsegueixen una mica d’autoritat, com suposen, comencen tot seguit a exercir un domini injust.

40 Per la qual cosa, molts són cridats, però pocs són escollits.

41 Cap poder o influència no pot ni hauria de mantenir-se en virtut del sacerdoci, excepte per la persuasió, per la longanimitat, per docilitat i mansuetud, i per l’amor no fingit;

42 per bondat i el coneixement pur, que eixamplarà molt l’ànima, sense hipocresia i sense engany;

43 reprenent al moment amb severitat, quan ets mogut de l’Esperit Sant; i llavors tot demostrant després un amor més gran cap aquell que has reprès, no sigui que t’estimi com el seu enemic;

44 perquè sàpiga que la teva fidelitat és més forta que els lligams de la mort.

45 Deixa també que les teves entranyes s’emplenin de caritat cap a tothom, i cap als de la família de la fe, i que la virtut guarneixi els teus pensaments contínuament; aleshores la teva confiança s’enfortirà a la presència de Déu, i la doctrina del sacerdoci destiŀlarà sobre la teva ànima com la rosada del cel.

46 L’Esperit Sant serà el teu company constant, i el teu ceptre, un ceptre immutable de rectitud i de veritat; i el teu domini, un domini etern, que sense cap mena de compulsió fluirà cap a tu per sempre i sempre més.