1 Com us vaig comunicar per la meva carta, abans d’anar-me’n de casa, que de tant en tant us escriuria i us donaria informació referent a molts assumptes, en aquesta torno a tractar el tema del baptisme pels morts, ja que em sembla que és el que ocupa més els meus pensaments i pesa més sobre els meus sentiments, des que em persegueixen els meus enemics.

2 Us vaig escriure algunes paraules de revelació referent a un registrador. He rebut unes quantes impressions addicionals pel que fa a aquest assumpte, les quals ara us confirmo. O sigui, us vaig explicar en la meva carta anterior que havíeu de tenir un registrador, el qual havia d’ésser testimoni ocular, i també havia de sentir amb les seves orelles, a fi de registrar una veritat davant del Senyor.

3 Ara, envers això, seria molt difícil que un sol registrador estigués present en tot moment i tingués cura de tots els detalls. Per a evitar aquesta dificultat, es pot designar un registrador a cada barri de la ciutat que sigui hàbil en fer notes correctes, i que aquest tingui molta cura i precisió en aixecar una acta del succeït, tot atestant al seu registre el que veié amb els seus ulls i sentí amb les seves orelles, i donant la data, els noms, i la resta, i una relació de tot l’assumpte; inclús de donar els noms d’alguns tres individus que hagin estat presents, si és que n’hi havia, els quals en qualsevol moment que calgui, poden certificar del succeït, a fi que en boca de dos o tres testimonis es confirmi tota paraula.

4 Llavors, que hi hagi un registrador general, al qual es poden lliurar aquests altres registres, acompanyats de constàncies signats amb les seves firmes, que certifiquin que el registre que han fet és veritable. Aleshores, el registrador general de l’església pot donar-li entrada al llibre general de l’església, juntament amb les constàncies i tots els testimonis que hi hagué, amb la seva pròpia declaració que ell creu de veritat que les declaracions i els registres esmentats són veritables, pel seu coneixement del caràcter general d’aquells homes i el càrrec que tenen per l’església. I quan es fa així al llibre general de l’església, el registre serà tan sant, i respondrà a l’ordenança igual que si ell ho hagués vist amb els seus ulls, i sentit amb les seves orelles, i l’hagués registrada directament al llibre general de l’església.

5 Potser us semblarà molt particular aquest ordre de les coses, però permeteu que us expliqui que és sols per a respondre a la voluntat de Déu, tot acomodant-nos a l’ordenança i disposició que el Senyor ordenà i disposà des d’abans de la fundació del món, per a la salvació dels morts que moririen sense tenir un coneixement de l’evangeli.

6 I a més, vull que us recordeu que Joan el Revelador reflexionava sobre aquesta mateixa questió, respecte als morts, quan declarà, com trobem escrit a l’Apocalipsis, 20:12: Aleshores vaig veure com els morts, els grans i els petits, eren dempeus davant Déu; i uns llibres foren oberts; i fou obert també un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per les coses escrites als llibres, segons les seves obres.

7 Sabeu per aquesta referència que els llibres foren oberts i que fou obert un altre llibre, que era el de la vida; però que els morts foren jutjats per aquelles coses escrites als llibres, segons les seves obres; per consegüent, els llibres esmentats han d’ésser els que contenien una relació de les seves obres, i fan referència als registres que es duen a la terra. I el llibre que era de la vida és el registre que es duu al cel; així que el principi concorda exactament amb la doctrina que se us mana a la revelació continguda en la carta que us vaig escriure abans de sortir de casa, de què tot el que registreu podria quedar registrat al cel.

8 Ara, la natura d’aquesta ordenança consisteix en el poder del sacerdoci, per la revelació de Jesucrist, on es concedeix que tot el que lligueu a la terra sigui lligat als cels, i el que deslligueu a la terra sigui deslligat als cels. O dit d’una altra manera, si mirem la traducció des d’un altre punt de vista, tot allò que registreu a la terra serà registrat al cel, i el que no registreu pas a la terra no serà registrat al cel; perquè des dels llibres seran jutjats els vostres morts, segons les seves pròpies obres, sigui que ells mateixos s’hagin ocupat de les ordenances personalment, o per mitjà dels seus representants, segons l’ordenança que Déu ha preparat per a la seva salvació, des d’abans de la fundació del món, d’acord amb els registres que ells hagin portat dels seus morts.

9 A alguns els semblarà molt audaç aquesta doctrina de la qual parlem: un poder que registra o lliga tant a la terra com també al cel. Tot i així, però, a totes les èpoques del món, cada vegada que el Senyor ha donat una dispensació del sacerdoci a qualsevol home o grup d’homes per revelació efectiva, sempre s’ha donat aquest poder. Per això, tot el que aquells homes han fet amb autoritat, en el nom del Senyor, i ho han fet veritablement i fidelment, i han portat un registre correcte i fidel del mateix, es féu llei a la terra i al cel, i no podia anuŀlar-se, segons els decrets del gran Jehovà. Aquesta és una declaració veritable. Qui la pot sentir?

10 I a més, com precedent tenim Mateu 16:18 i 19: I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva església; i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. I et donaré les claus del regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

11 Ara, el molt gran secret de tot l’assumpte, i el summum bonum de tota la questió que tenim per davant consisteix en obtenir els poders del Sant Sacerdoci. A aquell a qui es donen aquestes claus no li costa res d’obtenir coneixement dels fets que es relacionen amb la salvació dels fills del homes, tant dels morts com dels vius.

12 En això tenim glòria i honra, immortalitat i vida eterna: l’ordenança del baptisme per aigua, d’ésser summergits dins d’ella per a respondre a la semblança dels morts, a fi que un principi concordi amb l’altre; d’ésser submergits dins l’aigua i de sortir-ne és a semblança de la resurrecció dels morts en sortir dels seus sepulcres; de manera que aquesta ordenança fou instituida a fi d’establir una relació amb l’ordenança del baptisme dels morts, essent a semblança dels morts.

13 Per consegüent, fou instituida la pila baptismal com a semblança del sepulcre, i fou manament de tenir-la sota el lloc on els vius acostumen a congregar-se, de fer representació dels vius i dels morts, i que totes les coses tinguin la seva semblança, i es concordin unes amb altres—allò que és terrenal amb allò que és celestial, com ho ha declarat Pau a la Primera Epístola als Corintis 15:46, 47 i 48:

14 No és primer l’ésser espiritual, sinó el natural, i l’espiritual ve després. El primer home, terrenal, prové de la terra, però el segon home, que és el Senyor, prové del cel. Tal com és el terrenal son tots els terrenals, i tal com és el del cel són tots els del cel. I com són els registres a la terra relacionats amb els vostres morts, lleialment portats, així també són els registres als cels. Aquest, doncs, és el poder de segellar i lligar, i en un sentit de la paraula, les claus del regne, que consisteixen en la clau de coneixement.

15 I ara, benvolguts germans i germanes meus, deixeu que us afirmi que aquests són principis relacionats amb els morts i amb els vius que no poden desatendre’s, que pertoquen a la nostra salvació. Perquè la seva salvació és necessària i essencial a la nostra, com ha dit Pau tocant als pares: que ells sense nosaltres no poden ser perfeccionats, ni tampoc podem nosaltres ser perfeccionats sense els nostres morts.

16 Ara, respecte al baptisme pels morts, us donaré una altra referència de Pau, de 1 Corintis 15:29: Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Si els morts no ressusciten pas, per què fer-se batejar en lloc d’ells?

17 A més, en relació amb aquesta referència, us donaré una altra d’un dels profetes que tenia la vista fixa en la restauració del sacerdoci, les glòries que serien revelades als darrers dies, i d’una manera especial, en aquesta questió, la més gloriosa de totes les que pertanyen a l’evangeli sempitern, o sigui, el baptisme pels morts; perquè Malaquies diu al darrer capítol, els versets 5 i 6: Vet aquí que us enviaré Elies el profeta, abans que arribi el dia del Senyor gran i temible: i ell farà tornar el cor dels pares cap als fills, i el cor dels fills cap als seus pares, no sigui que jo vingui i fereixi la terra amb maledicció.

18 Jo hauria fet una traducció més clara d’això, però per a la meva intenció és prou clar així com està. És bastant de saber, en aquest cas, que la terra serà ferida amb maledicció, a menys que hi hagi una baula unificadora d’alguna mena entre els pares i els fills, sobre algun punt o l’altre—i vet aquí, quin és aquest punt? És el baptisme pels morts. Perquè nosaltres sense ells no podem ser perfeccionats, ni ells sense nosaltres. Ni tampoc poden ells ni nosaltres ser perfeccionats sense aquells que han mort en l’evangeli; perquè cal que en iniciar-se la dispensació de la plenitud dels temps, dispensació que ja s’està començant, que una unió sencera, completa i perfecta, i una connexió de dispensacions, i de claus, i poder i glòries, tinguin lloc i siguin revelades des dels dies d’Adam fins al temps present. I no sols això, sinó que aquelles coses que mai no han estat revelades des de la fundació del món, sinó que han romàs amagades dels savis i assenyats, siguin revelades als nens petits i als de pit en aquesta, la dispensació de la plenitud dels temps.

19 Ara, què escoltem de l’evangeli que hem rebut? Una veu d’alegria! Una veu de misericòrdia des del cel; i una veu de veritat des de la terra; un missatge joiós per als morts; una veu d’alegria per als vius i als morts; alegres noves de gran goig! Com en són de bells sobre les muntanyes els peus dels qui porten el missatge joiós de bones coses, que diuen a Sió: Vet aquí, el teu Déu regna! Com la rosada del Carmel, així descendirà sobre ells el coneixement de Déu!

20 I a més, què sentim? Alegres noves de Cumora! Moroni, un àngel del cel, tot declarant el compliment dels profetes: el llibre per revelar-se. La veu del Senyor a l’erm de Fayette, comtat de Sèneca, declarant als tres testimonis que donin testimoniatge del llibre! La veu de Miquel, als marges del Susquehanna, quan discernia el diable que li aparegué com un àngel de llum! La veu de Pere, Jaume i Joan a l’erm entre Harmony, comtat de Susquehanna, i Colesville, comtat de Broome, als marges del Susquehanna, tot declarant que posseïen les claus del regne i de la dispensació de la plenitud dels temps!

21 I a més, la veu de Déu a la cambra de la casa de l’ancià pare Whitmer, a Fayette, comtat de Sèneca, i en diverses ocasions i diferents llocs, en totes les peregrinacions i tribulacions d’aquesta Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies! I la veu de Miquel, l’arcàngel; la veu de Gabriel i de Rafel, i de diversos àngels, des de Miquel o Adam, fins al temps actual, tots declarant la seva dispensació, els seus drets, les seves claus, els seus honors, la seva majestat i glòria, i el poder del seu sacerdoci; donant línia sobre línia, precepte sobre precepte; una mica aquí i una mica allà; donant-nos consol en presentar allò que ha de venir, i confirmant-nos les nostres esperances!

22 Germans, no hem de seguir cap endavant en una causa tan gran? D’anar cap endavant en comptes de cap enrera. Valor, germans, i aneu endavant, sempre endavant, cap a la victòria! Que s’alegri el vostre cor i s’ompli de goig! Que prorrompi la terra en càntics! Que els morts alcin himnes de lloança eterna al Rei Immanuel, el qual decretà, encara abans de fer-se el món, allò que ens habilitaria a redimir-los de la seva presó; car els presoners sortiran lliures!

23 Que les muntanyes cridin de joia, i totes vosaltres, les valls, clameu amb veu forta; i vosaltres, les mars i terres seques, proclameu les meravelles del vostre Rei Etern! I vosaltres, rius, rierons i rierols, baixeu corrent d’alegria! Que els boscos i tot arbre del camp facin lloança al Senyor; i vosaltres, roques sòlides, clameu d’alegria! Que el sol, la lluna, i els estels de l’aurora cantin plegats, i tots els fills de Déu cridin d’alegria! I que les creacions eternes contin el seu nom per sempre més! I una altra vegada dic: Com és de gloriosa la veu que sentim des dels cels, que proclama a les nostres orelles glòria, salvació, honra, immortalitat i vida eterna; regnes, principats i potestats!

24 Heus aquí, el gran dia del Senyor és a prop, i qui suportarà el dia de la seva vinguda? o qui podrà perdurar quan ell aparegui? Perquè és com foc del fonedor i sabó del bataner; i s’asseurà com a fonedor i purificador de plata, i purificarà els fills de Leví, i els purgarà com l’or i la plata, per tal que presentin al Senyor una ofrena amb rectitud. Oferim nosaltres, doncs, com església i com poble, i com sants dels darrers dies, una ofrena al Senyor amb rectitud; i presentem al seu sant temple, quan estigui acabat, un llibre que contingui els registres dels nostres morts, que serà digne de tota acceptació.

25 Germans, tinc moltes coses a dir-vos referent al tema; però per ara posaré fi, i continuaré la qüestió en una altra ocasió. Resto de vosaltres, com sempre, el vostre humil servent i constant amic,