Secció 110
Visions manifestades a Josep Smith el Profeta i a Oliver Cowdery, al temple de Kirtland, Ohio, el dia 3 d’abril de l’any 1836 (History of the Church, 2:435–436). Ocorregueren en una reunió de diumenge. El Profeta prologa la seva relació de les manifestacions amb aquestes paraules: “A la tarda, vaig ajudar els altres presidents en repartir el Sant Sopar del Senyor a l’Església, havent-lo rebut nosaltres dels Dotze, els quals havien tingut el privilegi d’oficiar a la taula sagrada aquell dia. Després d’haver fet aquest servei als meus germans, vaig tornar al púlpit, estant els vels estesos, i em vaig agenollar junt amb Oliver Cowdery en una solemne oració tot en silenci. En aixecar-nos després d’orar, se’ns desplegà als ulls d’ambdós la visió següent” (History of the Church, 2:435).
1–10, El Senyor Jehovà es presenta en glòria i accepta el Temple de Kirtland com a casa seva; 11–12, Moisès i Elies apareixen, cada un, i lliuren les seves claus i dispensacions; 13–16, Elies el profeta torna i lliura les claus de la seva dispensació, com Malaquies prometé.
1 El vel fou tret de la nostra ment, i els ulls del nostre enteniment foren desclosos.
2 Veiérem el Senyor dempeus sobre la barana del púlpit davant nostre; i sota els seus peus un enrajolat d’or pur de color d’ambre.
3 Els seus ulls eren com una flama de foc; el cabell del seu cap era blanc com la neu pura; el seu semblant resplenia més que l’esclat del sol; i la seva veu tenia un so com d’un corrent tumultuós d’aigües, la veu de Jehovà mateix, que deia:
4 Sóc el primer i el darrer; sóc aquell que viu, el qui fou mort; sóc el vostre advocat amb el Pare.
5 Heus aquí, els vostres pecats us són perdonats; sou nets davant meu; així doncs, alceu el cap i alegreu-vos.
6 Que s’alegri el cor dels vostres germans, així com el de tots els del meu poble, els quals amb la seva força han construït aquesta casa al meu nom.
7 Perquè, vet aquí, he acceptat aquesta casa, i el meu nom estarà aquí, i em manifestaré al meu poble en misericòrdia en aquesta casa.
8 Sí, em presentaré als meus servents, i els parlaré amb la meva pròpia veu, si el meu poble guarda els meus manaments i no profana aquesta santa casa.
9 En efecte, el cor de milers i desenes de milers s’alegrarà granment a conseqüència de les benediccions que s’abocaran, i de la investidura amb què els meus servents han estat investits en aquesta casa.
10 I el renom d’aquesta casa s’estendrà fins a països estrangers, i aquest és el començament de la benedicció que es vessarà sobre el cap del meu poble. Així sigui. Amén.
11 Després d’ésser closa aquesta visió, els cels se’ns obriren novament; i Moisès aparegué davant nostre, i ens lliurà les claus de l’aplegament d’Israel des dels quatre cantons de la terra, i de portar les deu tribus des del país del nord.
12 Després d’això, aparegué Elies, i lliurà la dispensació de l’evangeli d’Abraham, tot dient que en nosaltres i en la nostra descendència, totes les generacions després de nosaltres serien beneïdes.
13 Closa aquesta visió, se’ns esclatà una altra de gran i gloriosa; perquè Elies el profeta, el qui fou endut al cel sense provar la mort, es presentà davant nostre, tot i dient:
14 Heus aquí, s’ha acomplert plenament el temps proferit per boca de Malaquies—testificant que ell [Elies, el profeta] seria enviat abans que vingués el dia gran i temible del Senyor,
15 per a fer tornar el cor dels pares cap als fills, i dels fills cap als pares, no fos que la terra sencera sigui ferida de maledicció.
16 Per tant, les claus d’aquesta dispensació es lliuren a les vostres mans, i amb això podeu saber que el dia gran i temible del Senyor és a prop, fins i tot a les portes.