1 Creiem que els governs foren instituïts per Déu per a l’avantage de l’home, i que ell fa responsables als homes de les seves accions amb referència a aquells, tant en formular lleis com en administrar-les, per al bé i la seguretat de la societat.

2 Creiem que cap govern pot existir en pau, llevat que es facin i es mantinguin íntegres unes lleis que garanteixen a cada individu el lliure exercici de la consciència, el dret de tenir i de controlar propietats, i la protecció de la vida.

3 Creiem que en tot govern cal tenir oficials i jutges civils que facin complir les lleis del mateix, i que s’han d’esbrinar aquells que administraran la llei amb equitat i justícia, i de sostenir-los per la veu del poble, si és república, o per la voluntat del sobirà.

4 Creiem que la religió és instituïda per Déu; i que els homes són responsables davant d’ell, i només ell, pel seu exercici, a no ser que les seves opinions religioses els empenyin a infringir els drets i les llibertats d’altres persones; però, no creiem que la llei humana tingui dret a entremetre’s en prescriure regles de culte per a lligar la consciència dels homes, ni a dictar normes de la devoció pública o privada; que el jutge civil ha de restringir el crim, però mai controlar la consciència; que ha de castigar el delicte, però mai suprimir la llibertat de l’ànima.

5 Creiem que tothom està obligat a sostenir i defensar els governs respectius dels països on viu, mentre les lleis dels esmentats governs els protegeixin en els seus drets inherents i inalienables; i que la sedició i la rebeŀlió són impròpies de tot ciutadà així protegit, i han de ser castigades tal com correspon; i que tots els governs tenen el dret de decretar lleis que al seu judici estimin que garanteixen millor els interessos del poble; al mateix temps, però, de conservar sagrada la llibertat de consciència.

6 Creiem que tothom mereix el respecte de la seva posició, com governants i com jutges, coŀlocats com són per a la protecció dels innocents i el càstig dels culpables; i que tothom deu respecte i deferència a les lleis, ja que sense elles la pau i l’harmonia serien suplantades per l’anarquia i el terror; car, les lleis humanes són instituïdes per a l’exprés propòsit de reglamentar els nostres interessos com individus i com nacions, entre un home i l’altre; i les lleis divines, donades del cel, de prescriure regles sobre els assumptes espirituals quant a la fe i l’adoració, i per ambdues l’home respondrà davant del seu Creador.

7 Creiem que els governants, estats i governs tenen el dret i l’obligació de decretar lleis per a la protecció de tot ciutadà en el lliure exercici de la seva creença religiosa; però no creiem que tinguin el dret, en justícia, de privar els ciutadans d’aquest privilegi, ni de proscriure’ls per les seves opinions, mentre demostrin una consideració i una reverència per les lleis, i que aquestes opinions religioses no donin justificació a la sedició ni la conspiració.

8 Creiem que la comissió d’un crim s’ha de castigar d’acord amb la natura de l’ofensa; que l’homicidi, la traició, el robatori, el furt i la violació de la pau en general, en tots els respectes, han d’ésser castigats d’acord amb la seva criminalitat i la seva tendència de maldat entre els homes, per les lleis d’aquell govern on s’hagi comès l’ofensa; i que en bé de la pau i tranquiŀlitat públiques, tots els homes han de fer un pas cap endavant i utilitzar la seva facultat en portar a càstic aquells que transgredeixin bones lleis.

9 No creiem que sigui correcte barrejar influències religioses amb el govern civil, amb el qual es promogui una sola societat religiosa, mentre que una altra quedi limitada en els seus privilegis espirituals, i es neguin als seus membres els seus drets individuals com ciutadans.

10 Creiem que tota societat religiosa té dret de posar disciplina als seus membres per la seva conducta desordenada, segons els estatuts i reglaments d’aquestes societats, si aquests tractes són per a la germanor i la bona fama del membre; però no creiem que cap societat religiosa tingui l’autoritat de jutjar els homes sobre el dret de propietat o de vida, ni de treure’ls els béns d’aquest món, o de fer-los perillar de vida o de cos, o infligir-los cap càstig físic. Únicament poden excomunicar-los de la seva societat, i retirar d’ells la seva germanor.

11 Creiem que els homes han de recórrer a la llei civil per a la reparació de totes les injustícies i els greuges, en casos en què s’hagi infligit un atropellament personal o s’hagin infringit els drets de propietat o de caràcter, onsevulga que existeixin lleis que protegeixen els mateixos; però creiem que tots els homes queden justificats en defensar-se ells mateixos, els seus amics, les seves propietats, i el govern, d’atacs iŀlícits i d’usurpacions de qualsevol persona en temps d’exigència, quan no sigui possible en el moment d’apeŀlar a les lleis i de rebre’n un alleujament.

12 Creiem que és correcte predicar l’evangeli a les nacions de la terra i advertir els justos que se salvin de la corrupció del món; però no creiem que sigui propi d’intervenir amb els esclaus, ni predicar-los l’evangeli o batejar-los contra la voluntat i el desig dels seus amos, ni immiscir-nos amb ells o influir-los en el més mínim per tal que estiguin descontents amb la seva situació en aquesta vida, i així posar en perill la vida dels homes; creiem que tal intervenció és iŀlícita i injusta, i perilla la pau de tot govern que permeti l’esclavitud dels éssers humans.