1 Així diu el Senyor: Del cert, del cert et dic, fill meu, et són perdonats els teus pecats, segons la teva petició, perquè les teves oracions i les dels teus germans han pujat fins a les meves orelles.

2 Per tant, d’avui endavant, beneït ets tu que portes les claus del regne que et foren donades, i aquest regne està sorgint per darrera vegada.

3 En veritat et dic, les claus d’aquest regne mai no et seran tretes, mentre estiguis en el món, ni tampoc en el venidor;

4 tot i així, a través de tu es donaran els oracles a un altre, que és l’església.

5 I tots aquells que rebin els oracles de Déu, que vagin amb compte de com els tracten, no sigui que els estimin com a poca cosa, i d’aquesta manera incorrin en la condemna, i ensopeguin i caiguin quan davallen les tempestes, i bufen els vents i cau la pluja, i envesteixen contra la seva casa.

6 I a més, certament els dic als teus germans Sidney Rigdon i Frederick G. Williams, que també els són perdonats els seus pecats, i són considerats iguals que tu en posseir les claus d’aquest darrer regne;

7 com també, a través de la teva administració, les claus de l’escola dels profetes que he manat que s’organitzi;

8 a fi que d’aquesta manera es perfeccionin en el seu ministeri per a la salvació de Sió, i de les nacions d’Israel i dels gentils, de tots els qui creuran.

9 Que a través de la vostra administració rebin la paraula, i per la seva administració la paraula surti fins als extrems de la terra, primer als gentils, i llavors, vet aquí, guaiteu, que anirà als jueus.

10 I aleshores ve el dia en què el braç del Senyor es revelarà amb poder en convèncer les nacions, les nacions paganes, la casa de Josep, de l’evangeli de la seva salvació.

11 Perquè succeirà que aquell dia cadascú sentirà la plenitud de l’evangeli en la seva pròpia llengua i en el seu propi idioma, a través d’aquells que són ordenats amb aquest poder, per l’administració del Consolador vessant-se sobre ells per a la revelació de Jesucrist.

12 I ara, certament us dic, us dono el manament de continuar en el ministeri i en la presidència.

13 I quan hàgiu acabat la traducció dels profetes, des d’aleshores endavant presidireu els afers de l’església i de l’escola;

14 i, de tant en tant, segons ho mostri el Consolador, rebreu revelacions per tal de descloure els misteris del regne,

15 i posareu en ordre les esglésies, i estudiareu i aprendreu, i us familiaritzareu amb tot llibre bo, i amb idiomes, llengües i pobles.

16 I aquest serà el vostre càrrec i missió per tota la vida: de presidir els concilis i posar en ordre tots els afers d’aquesta església i regne.

17 No sigueu avergonyits, ni confosos; més aviat sigueu amonestats en tota la vostra altivesa i orgull, car allò us coŀloca un parany a l’ànima.

18 Poseu en ordre les vostres cases; allunyeu-vos de la mandra i de la brutícia.

19 Ara, certament et dic, que es prepari una casa, tan aviat com sigui possible, per a la família del teu conseller i escrivent, Frederick G. Williams.

20 I que continuï el meu ancià servent, Joseph Smith, pare, amb la seva família a la casa on resideix ara; i que aquesta no sigui venuda fins que la boca del Senyor ho digui.

21 I que romangui el meu conseller, Sidney Rigdon, on és ara, fins que la boca del Senyor ho digui.

22 I que el bisbe cerqui amb diligència d’obtenir-ne un agent; i que sigui un home que tingui riqueses en reserva, un home de Déu i fort en la seva fe,

23 a fi que d’aquesta manera pugui liquidar tot deute, per tal que el magatzem del Senyor no caigui en descrèdit als ulls del poble.

24 Esbrineu amb diligència, pregueu a tothora, sigueu creients, i les coses obraran plegades per al vostre bé, si camineu amb rectitud i recordeu l’aliança que heu fet l’un amb l’altre.

25 Que sigui reduït el vostre cercle familiar, especialment el del meu servent ancià, Joseph Smith, pare, respecte a aquells que no són pas familiars vostres;

26 a fi que aquelles coses que us han proporcionat per tal de dur a terme la meva obra, no us les prenguin per a donar-les als que no en són dignes,

27 i que d’aquesta manera sigueu impedits en acomplir el que us he manat.

28 I a més, en veritat et dic, és la meva voluntat que la meva serventa Vienna Jacques rebi diners per a les seves despeses, i que vagi a la terra de Sió;

29 i el que resta dels diners pot consagrar-se a mi, i que ella sigui recompensada en el meu propi i degut temps.

30 En veritat et dic, em convé que ella vagi a la terra de Sió i rebi una herència de mans del bisbe;

31 per tal que s’estableixi en pau, mentre sigui fidel, i que no passi els seus dies en l’oci des d’aleshores endavant.

32 I heus aquí, en veritat et dic, que has d’escriure aquest manament i dir als teus germans a Sió, amb afectuosa salutació, que també t’he cridat a presidir sobre Sió en el meu propi i degut temps.

33 Per tant, que deixin d’amoïnar-me respecte a aquest assumpte.

34 Vet aquí, et dic que els teus germans a Sió comencen a penedir-se, i els àngels s’alegren a causa d’ells.

35 Amb tot, no m’agraden moltes coses: i no em complau gens el meu servent William E. McLellin, ni tampoc el meu servent Sidney Gilbert; i el bisbe tampoc, i altres que tenen molt de què penedir-se.

36 Però, del cert et dic, jo, el Senyor, discorreré amb Sió i pledejaré amb els seus forts, i la corregiré fins que reeixi i es netegi davant meu.

37 Car ella no serà treta del seu lloc. Jo, el Senyor, ho he proferit. Amén.