1 Del cert et dic, referent als teus germans que han estat afligits i perseguits, i que foren expulsats de la terra de la seva herència,

2 jo, el Senyor, he permès que els sobrevinguessin les afliccions que els han caigut al damunt, a conseqüència de les seves transgressions;

3 però, tot i així, em pertanyen, i seran meus el dia en què jo vingui a integrar les meves joies.

4 Per tant, cal que siguin corregits i provats, així com Abraham, a qui li fou manat de sacrificar el seu fill únic.

5 Car tot aquell que no vulgui suportar la correcció, més aviat em nega, no pot santificar-se.

6 Heus aquí, et dic que hi havia renyines, baralles, enveges i disputes, i desigs luxuriosos i cobdiciosos entre ells; de manera que amb aquelles coses profanaren les seves herències.

7 Eren lents en fer cas de la veu del Senyor, el seu Déu; per consegüent, el Senyor, el seu Déu, és lent en fer cas de les seves pregàries, i en contestar-los el dia de la seva angoixa.

8 En el dia de la seva pau estimaven a la lleugera el meu consell; però, el dia de la seva angoixa, per necessitat es dirigeixen a mi.

9 I en veritat et dic, que malgrat els seus pecats, les meves entranyes s’omplen de compassió per ells. No els rebutjaré del tot, i en el dia de la ira me’n recordaré de la misericòrdia.

10 He jurat, i el decret ha sortit en un manament anterior que us he donat, que deixaria caure l’espasa de la meva indignació en bé del meu poble; i tal com he dit, així serà.

11 La meva indignació aviat s’abocarà sense mida sobre tota nació; i faré així quan la copa de la seva iniquitat estigui curulla.

12 I aquell dia tots els que es trobin sobre la talaia, o, sigui, tot el meu Israel, se salvarà.

13 I els qui hagin estat escampats seran aplegats.

14 I aquells que hagin fet dol seran consolats.

15 I tots aquells que hagin posat la seva vida pel meu nom seran coronats.

16 Conforteu-vos el cor, doncs, pel que fa a Sió; perquè tota carn està a les meves mans; estigueu quiets i sapigueu que jo sóc Déu.

17 Sió no serà treta del seu lloc, encara que els seus fills quedin escampats.

18 Aquells que romanguin i siguin purs de cor, tornaran i arribaran a les seves herències, ells i els seus fills, amb càntics d’una alegria sempiterna, per a edificar els llocs desolats de Sió;

19 i totes aquestes coses, per tal que s’acompleixin els profetes.

20 I vet aquí, no ha estat assenyalat cap altre lloc sinó el que he assenyalat; i no n’hi haurà cap altre més que aquell que he designat per a l’obra de l’aplegament dels meus sants,

21 fins que arribi el dia en què no hi hagi més lloc per a ells; i llavors tinc d’altres que els designaré, i s’anomenaran estaques, per a les cortines o la força de Sió.

22 Heus aquí, és la meva voluntat que tots aquells que invoquin el meu nom, i m’adorin segons el meu evangeli etern, s’apleguin i s’estiguin en indrets sants,

23 i que es preparin per la revelació que és a venir, quan el vel de la coberta del meu temple, dins el meu tabernacle, que amaga la terra, els serà tret, i tota carn em veurà alhora.

24 I tota cosa corruptible—tant d’homes com d’animals del camp, o les aus del cel, o els peixos del mar, de tot allò que habiti sobre tota la faç de la terra—serà tot consumit;

25 i també els elements es desfaran amb la calor abrasadora; i totes les coses seran fetes noves, a fi que el meu coneixement i la meva glòria s’estenguin per tota la terra.

26 I aquell dia l’enemistat de l’home i dels animals, sí, i fins l’enemistat de tota carn cessarà de davant la meva faç.

27 Aleshores qualsevol cosa que l’home demani, li serà concedida;

28 llavors Satanàs no tindrà poder de temptar ningú;

29 i no hi haurà pesar perquè no hi haurà mort.

30 Aquell dia l’infant no morirà fins que sigui vell; i la seva durada serà la d’un arbre;

31 i quan mori, no s’adormirà, és a dir, dins la terra, sinó que serà transformat en un obrir i tancar d’ulls, i serà arrabassat, i el seu repòs serà gloriós.

32 Sí, en veritat et dic, el dia en què el Senyor vingui, ell revelarà totes les coses:

33 coses que han passat, coses amagades que cap home mai no ha conegut; coses de la terra, per mitjà de les quals fou feta, i el propòsit i la finalitat d’ella;

34 coses molt precioses, coses que són a dalt i coses que són a baix; coses que estan dins la terra, i al damunt, i al cel.

35 I tots aquells que pateixen la persecució pel meu nom, i la suporten amb fe, encara que siguin assenyalats a posar la seva vida per la meva causa, amb tot, participaran de tota aquesta glòria.

36 Per tant, no temeu ni la mort; perquè en aquest món la vostra joia no és completa, però en mi és plena.

37 Per consegüent, no us afanyeu pel cos, ni per la vida del cos; més bé, afanyeu-vos per l’ànima, i la vida de l’ànima.

38 I cerqueu sempre la faç del Senyor, a fi que amb paciència pugueu posseir les vostres ànimes, i tindreu la vida eterna.

39 Quan els homes són cridats al meu evangeli etern, i fan pacte amb una aliança sempiterna, són considerats com la sal de la terra i el sabor dels homes.

40 Són cridats per a ésser el sabor dels homes; per consegüent, si aquesta sal de la terra perd el seu sabor, vet aquí, des d’aleshores no serveix de res sinó per a ésser llençada fora i ésser petjada pels homes.

41 Vet aquí hi ha saviesa, referent als fills de Sió, a molts però no pas a tots: es descobrí que eren transgressors, i a conseqüència, cal que siguin corregits—

42 El qui s’exalta serà abaixat, i el qui s’abaixa serà exaltat.

43 I ara us explicaré una paràbola, a fi que sapigueu la meva voluntat pel que fa a la redempció de Sió.

44 Un tal noble tenia un terreny molt escollit; i digué als seus servents: Aneu a la meva vinya, àdhuc aquell terreny ben escollit, i planteu-hi dotze oliveres;

45 i poseu guaites tot al voltant, i edifiqueu una talaia, a fi que un sol vigili el terreny d’arreu, i sigui de guaita sobre la talaia, per tal que les meves oliveres no siguin derruïdes quan vingui l’enemic a desposseir i a fer-se seu el fruit de la meva vinya.

46 Aleshores els servents del noble hi anaren i feren el que el seu senyor els manà; plantaren les oliveres, i hi feren una tanca, i posaren guaites, i començaren a construir la talaia.

47 I mentre encara posaven els fonaments, començaren a dir entre ells: I quina necessitat té el nostre senyor d’aquesta talaia?

48 I es consultaren llargament entre ells, dient: Quina necessitat té el nostre senyor d’aquesta talaia, ja que aquesta és època de pau?

49 No podríem donar aquests diners als canvistes? Doncs, no hi ha necessitat d’aquestes coses.

50 I mentre estaven en desacord els uns amb els altres, es tornaren molt negligents i no feren cas dels manaments del seu senyor.

51 I en arribar la nit, l’enemic vingué i enderrocà la tanca; i els servents del noble s’alçaren tot atemorits i fugiren; i l’enemic destruí les seves obres i derruí les oliveres.

52 Ara, heus aquí, el noble, el senyor de la vinya, cridà els seus servents, i els digué: Com és això? Què ha causat aquest gran mal?

53 No haríeu de fer el que jo us vaig manar i, un cop plantada la vinya, i construïda la tanca al seu voltant, i coŀlocats els guaites als seus murs, no haurieu de construir-hi també la talaia, i de coŀlocar-hi un guaita, i d’haver vigilat la meva vinya, sense adormitar, no fos que l’enemic us sobrevingués?

54 Heus aquí, el guaita de la talaia hauria vist l’enemic quan encara era lluny; i aleshores haurieu pogut preparar-vos, i evitar que l’enemic enderroqués la tanca, i haurieu salvat la meva vinya de la mà del destructor.

55 I el senyor de la vinya digué a un dels seus servents: Vés i reuneix els altres dels meus servents, i pren tota la força de la meva casa, que són els meus guerrers, els joves, i també els homes madurs d’entre tots els meus servents, els quals són la força de la meva casa, tots menys aquells que he dit que romanguin,

56 i aneu de pressa a la terra de la meva vinya i redimiu-la, perquè és meva; l’he comprada amb diners.

57 Aneu de seguida, doncs, al meu terreny; enderroqueu els murs dels meus enemics; tireu a terra la seva talaia, i escampeu els seus guaites.

58 I mentre es reuneixin en contra, vengeu-me dels meus enemics, a fi que d’aquí a poc jo vingui amb la resta de la meva casa per a posseir la terra.

59 I el servent digué al seu senyor: Quan passaran aquestes coses?

60 I ell li respongué: Quan jo vulgui; vés de pressa i fes tot tal com t’he manat;

61 i aquest serà el meu segell i benedicció sobre tu: majordom fidel i savi entremig de la meva casa, un governant en el meu regne.

62 I el seu servent sortí de seguida, i féu tot el que li manà el seu senyor; i després de molts dies tot s’acomplí.

63 I a més, en veritat us dic, que us mostraré la meva saviesa pel que fa a totes les esglésies, en tant que es deixin guiar d’una manera recta i correcta per a la seva salvació;

64 a fi que l’obra de l’aplegament dels meus sants vagi endavant, per tal que jo els estableixi al meu nom en indrets sants; car ha arribat l’hora de la collita, i cal que la meva paraula s’acompleixi.

65 Per tant, he d’aplegar el meu poble, segons la paràbola del blat i la zitzània, a fi que es guardi el blat als graners per a vida eterna, i siguin coronats de glòria celestial, quan jo vingui al regne del meu Pare per a recompensar a cadascú segons la seva obra;

66 mentre que la zitzània serà lligada en feixos, amb lligams ben forts, perquè sigui cremada amb un foc que no s’apaga.

67 Així doncs, dono un manament a totes les esglésies, que segueixin aplegant-se als llocs que he designat.

68 Tot i així, tal com us he dit en un manament anterior, que l’aplegament no es faci amb presses ni com amb fuga, sinó que totes les coses es preparin per endavant.

69 I perquè tot estigui preparat al davant vostre, observeu el manament que us he donat respecte a aquestes coses,

70 el qual diu, o ensenya, que s’han de comprar amb diners tots els terrenys que pugueu, en les regions al voltant de la terra que he designat com la terra de Sió, per al començament de l’aplegament dels meus sants;

71 tots els terrenys que es puguin comprar al Comtat de Jackson, i als comtats veïns, i deixeu la resta a la meva mà.

72 Ara, certament us dic, que totes les esglésies reuneixin els seus diners; que aquestes coses es facin al seu temps, però no amb presses, i mireu de tenir preparades totes les coses per endavant.

73 I que es designin homes honrats, homes assenyats, i envieu-los a comprar aquests terrenys.

74 I les esglésies de l’est, quan siguin edificades, en tant que escoltin aquests consells, podran comprar terrenys i aplegar-s’hi; i així podran establir Sió.

75 Ara mateix teniu prou al magatzem, sí, fins i tot una abundor, per a redimir Sió i establir els seus llocs desolats, per no ser enderrocats mai més, si les esglésies que porten el meu nom volguessin posar atenció a la meva veu.

76 I també us dic que és la meva voluntat que els qui foren escampats pels seus enemics segueixin importunant per una reparació i redempció, a mans d’aquells que us siguin coŀlocats de governants i tinguin autoritat damunt de vosaltres,

77 tot segons les lleis i la constitució del poble, les quals he permès que s’estableixin, i que han de mantenir-se per als drets i la protecció de tota carn, d’acord amb principis justos i sants;

78 a fi que tothom obrés en doctrina i principi en el que pertoca a l’esdevenidor, segons l’albir moral que jo li he donat, perquè tothom sigui responsable dels propis pecats el dia del judici.

79 Per tant, no és just que cap home estigui a la servitud d’un altre.

80 I per aquest fi he establert la Constitució d’aquest país, a mans d’homes savis que vaig aixecar per aquest mateix propòsit, i vaig redimir la terra pel vessament de la sang.

81 Ara, a què compararé els fills de Sió? Els faré semblants a la paràbola de la dona i el jutge injust—car els homes haurien de pregar sempre i no defallir—la qual és:

82 Hi havia en una ciutat un jutge que no temia Déu ni respectava els homes.

83 I hi havia també una vídua d’aquesta ciutat, que l’anava a trobar, i li deia: Fes-me justícia contra el meu adversari.

84 I no ho volia fer durant un quant temps, però després es digué dintre seu: Encara que no temo Déu ni respeto els homes, amb tot, per la molèstia que em dóna aquesta vídua, li faré justícia, si no, no pararà de venir a amoïnar-me.

85 Així compararé els fills de Sió.

86 Que importunin als peus del jutge;

87 i si ell no els escolta, que importunin als peus del governador;

88 i si el governador no els posa atenció, que importunin als peus del president;

89 i si el president no els fa cas, aleshores el Senyor s’aixecarà i sortirà del seu amagatall, i en la seva fúria afligirà la nació.

90 i en el seu fort desplaer i en la seva ardent ira, arrencarà, al seu temps, aquests majordoms malvats, infidels i injustos, i els assenyalarà la seva porció entre els hipòcrites i els incrèduls;

91 sí, a les tenebres de fora, on és el plor, i el plany i el cruixit de dents.

92 Oreu, doncs, que siguin descloses les seves orelles als vostres clams, a fi que jo tingui misericòrdia d’ells i que no els sobrevinguin aquestes coses.

93 El que us he dit ha de passar, a fi que tothom quedi sense excusa;

94 per tal que els savis i els governants parin atenció i s’adonin del que mai no havien pensat;

95 a fi que jo pugui procedir a dur a terme la meva obra, la meva obra estranya, i a acomplir la meva tasca, la meva tasca estranya, perquè els homes puguin distingir entre els justos i els malvats, diu el vostre Déu.

96 I a més us dic, és contrari al meu manament i a la meva voluntat que el meu servent Sidney Gilbert vengui el meu magatzem, el qual he designat per al meu poble, a mans dels meus enemics.

97 Que el que jo he assenyalat no sigui profanat pels meus enemics, amb l’aprovació d’aquells que porten el meu nom,

98 perquè és un pecat molt greu i terrible contra mi i contra el meu poble, a conseqüència de les coses que he decretat, les quals en breu cauran sobre les nacions.

99 Per tant, és la meva voluntat que el meu poble demani i retingui drets en tot allò que els he assenyalat, encara que no se’ls permeti d’habitar allí.

100 Tot i així, no dic pas que no hi habitaran; perquè a mesura que donin fruit i obres dignes per al meu regne, hi viuran.

101 Edificaran, i no ho heretarà pas un altre; plantaran vinyes, i menjaran del seu fruit. Així sigui. Amén.