1 Certament, així et diu el Senyor a tu, Josep, servent meu, ja que m’has demanat de saber i comprendre com és que jo, el Senyor, vaig justificar els meus servents Abraham, Isaac i Jacob, com també Moisès, David i Salomó, servents meus, respecte al principi i doctrina de tenir moltes esposes i concubines,

2 vet aquí, sóc el Senyor, el teu Déu, i et contestaré sobre aquest assumpte.

3 Per consegüent, prepara’t el cor a rebre i obeir les instruccions que estic per donar-te, doncs, tots aquells als quals es revela aquesta llei l’han d’obeir.

4 Perquè heus aquí, et revelo una aliança nova i sempiterna, i si no hi perseveres, aleshores ets condemnat; car ningú no pot rebutjar aquesta aliança i entrar a la meva glòria.

5 Perquè tots aquells que tindran una benedicció de la meva mà han de perseverar en la llei assenyalada per aquella benedicció, i les seves condicions, segons foren instituïdes des d’abans de la fundació del món.

6 I respecte a l’aliança nova i sempiterna, fou instituïda per a la plenitud de la meva glòria; i el qui rebi de la seva plenitud ha de continuar i continuarà en la llei, o serà condemnat, diu el Senyor Déu.

7 I del cert et dic, que les condicions d’aquesta llei són les següents: Totes les aliances, contractes, lligams, compromisos, juraments, vots, execucions, connexions, associacions o aspiracions que no són fets, ni concertats i segellats pel Sant Esperit de la promesa, per aquell que sigui ungit, tant per temps com per tota l’eternitat, i això també de la manera més santa, per revelació i manament mitjançant el meu ungit, al qual he assenyalat sobre la terra per a tenir aquest poder (i he nomenat el meu servent Josep per a tenir aquest poder als darrers dies, i que mai no n’hi hagi més d’un alhora damunt la terra sobre el qual es confereixen aquest poder i les claus d’aquest sacerdoci), no tenen cap eficàcia, virtut o validesa en la resurrecció dels morts ni després; perquè tots els contractes que no es facin amb aquesta finalitat tenen fi quan moren els homes.

8 Vet aquí, la meva casa és una casa d’ordre, diu el Senyor Déu, i no una casa de confusió.

9 Què, acceptaré una ofrena, diu el Senyor, quan no es fa al meu nom?

10 O rebré de les teves mans allò que no he assenyalat?

11 O assenyalaré a tu, diu el Senyor, tret que sigui per llei, tal com jo i el meu Pare et decretàrem per a tu, abans que el món fos?

12 Sóc el Senyor, el teu Déu, i et dono aquest manament: Que ningú no s’acostarà al Pare sinó per mi o per la meva paraula, la qual és la meva llei, diu el Senyor.

13 I tot allò que hi hagi en el món, ja sigui ordenat dels homes, pels trons, o per principats o poders, o coses de renom, qualsevol que siguin, que no són per mi ni per la meva paraula, diu el Senyor, seran enderrocats i no romandran després que els homes morin, ni tampoc en la resurrecció, ni després d’ella, diu el Senyor, el teu Déu.

14 Perquè totes les coses que romanguin són per mi; i qualsevol cosa que no sigui per mi serà sacsejada i destruïda.

15 Per tant, si un home es casa amb una dona en el món, i no es casa ni per mi ni per la meva paraula, i fa aliança amb ella pel temps que estigui al món, i ella amb ell, la seva aliança i matrimoni no té cap validesa quan morin ni quan estiguin fora del món; per tant, no són lligats per cap llei quan són fora del món.

16 Així doncs, quan són fora del món, ni es casen ni es donen en casament, sinó que són designats àngels al cel, els quals són servents ministrants, per a servir en ministeri a aquells que mereixen un pes molt més gran, i superior i etern de glòria.

17 Car, aquests àngels no suportaren la meva llei; per tant, no poden ser augmentats, sinó que romanen apartats i sols, sense exaltació, en el seu estat de salvació, per tota l’eternitat; i des d’aleshores endavant ja no són déus, sinó àngels de Déu per sempre més.

18 I a més, del cert et dic, que si un home es casa amb una dona i fa aliança amb ella per temps i per tota l’eternitat, i si aquella aliança no es fa per mi ni per la meva paraula, que és la meva llei, ni tampoc és segellada pel Sant Esperit de la promesa, mitjançant aquell a qui he ungit i nomenat a aquest poder, aleshores cap vigència ni validesa té quan són fora del món, perquè no s’han ajuntat per mi ni per la meva paraula, diu el Senyor; quan surtin del món no es podrà rebre allà, perquè els àngels i els déus són nomenats d’estar-hi, pels quals no poden passar; no poden, per consegüent, heretar la meva glòria; perquè la meva casa és una casa d’ordre, diu el Senyor Déu.

19 I a més, del cert et dic, que si un home es casa amb una dona per la meva paraula, que és la meva llei, i per l’aliança nova i sempiterna, i aquesta els és segellada pel Sant Esperit de la promesa, per aquell que és ungit, a qui he atorgat aquest poder i les claus d’aquest sacerdoci, i se’ls diu: Sortireu en la primera resurrecció—i si és després de la primera, en la resurrecció següent—i heretareu trons, regnes, principats i potestats, dominis, de tota alçada i fondària—aleshores s’inscriurà al Llibre de la Vida de l’Anyell que no cometran l’homicidi amb el qual es vessi la sang innocent, i si perseveren en la meva aliança i no cometen homicidi, vessant sang innocent, els serà acomplert en totes les coses allò que el meu servent hagi declarat d’ells, per temps i per tota l’eternitat; i serà en ple vigor quan ja siguin fora del món; i passaran pels àngels i els déus que hi són coŀlocats, a la seva exaltació i glòria en totes les coses, tal com ha estat segellat sobre els seus caps, i aquesta glòria serà una plenitud i una continuació de la posteritat per sempre més.

20 Aleshores seran déus, perquè no tenen fi; per consegüent, seran de l’etern fins a l’etern, perquè continuen; aleshores seran sobre de tot, perquè totes les coses els són subjectes. Aleshores seran déus, perquè tenen tot poder, i els àngels els són subjectes.

21 En veritat, en veritat et dic, llevat que persevereu en la meva llei no podreu assolir aquesta glòria.

22 Perquè estreta és la porta i angost el camí que mena a l’exaltació i la continuació de les vides, i són pocs els qui la troben, ja que no em rebeu en el món ni tampoc em coneixeu.

23 Però si em rebeu en el món, aleshores em coneixereu i rebreu la vostra exaltació; que on jo sóc, vosaltres també hi sereu.

24 Això són vides eternes: de conèixer l’únic Déu savi i veritable, i Jesucrist, el qual ha enviat. Jo sóc ell. Rebeu, per tant, la meva llei.

25 Ampla és la porta i espaiós el camí que mena a les morts, i són molts els que hi entren, perquè no em reben, ni tampoc perseveren en la meva llei.

26 Del cert, del cert t’ho dic, que si un home es casa amb una dona segons la meva paraula, i són segellats pel Sant Esperit de la promesa, segons el meu decret, i ell o ella cometen algun pecat o transgressió de l’aliança nova i sempiterna, qualsevol que sigui, i tota classe de blasfèmies, i si no cometen cap homicidi en què vessin la sang innocent, encara sortiran en la primera resurrecció i entraran a la seva exaltació; però seran destruïts en la carn, i lliurats a les bofetades de Satanàs fins el dia de la redempció, diu el Senyor Déu.

27 La blasfèmia contra l’Esperit Sant, la qual no serà perdonada ni en el món ni fora d’ell, és que cometeu un homicidi amb el que vesseu la sang innocent, i assentiu en la meva mort, després d’haver rebut la meva aliança nova i sempiterna, diu el Senyor Déu; i el qui no perseveri en aquesta llei, de cap manera no podrà entrar a la meva glòria, més aviat serà condemnat, diu el Senyor.

28 Sóc el Senyor, el teu Déu, i et donaré la llei del meu Sant Sacerdoci, com fou decretat per mi i pel meu Pare abans que el món fos.

29 Abraham rebé totes les coses, qualsevulla cosa que rebé, per revelació i manament, per la meva paraula, diu el Senyor, i ha entrat a la seva exaltació i seu sobre el seu tron.

30 Abraham rebé promeses respecte a la seva posteritat i el fruit dels seus lloms—i dels lloms d’ell ets tu, Josep, servent meu—promeses que havien de continuar mentre estiguessin al món; i, pel que fa a Abraham i la seva posteritat, continuarien fora del món; tant en el món com fora d’ell continuarien, tan incomptables com els estels; o si et posessis a comptar la sorra a les platges del mar, no podries numerar-les.

31 Aquesta promesa és també teva, perquè tu ets d’Abraham, i la promesa li fou feta a ell; i per aquesta llei ve la continuació de les obres del meu Pare, per les quals ell es glorifica.

32 Vés-hi, doncs, i fes les obres d’Abraham; entra en la meva llei i et salvaràs.

33 Però si no entres en la meva llei, no podràs rebre la promesa del meu Pare, que féu amb Abraham.

34 Déu manà a Abraham, i Sara li donà Agar d’esposa a Abraham. I perquè ho féu? Perquè era la llei; i d’Agar sortiren molts pobles. Per consegüent, entre altres coses, això complia les promeses.

35 Aleshores, caigué Abraham en condemna? Del cert et dic que no, perquè jo, el Senyor, ho vaig manar.

36 A Abraham se li manà sacrificar el seu fill Isaac, tot i ésser escrit: No mataràs. Però, Abraham no s’hi negà, i se li comptà per a justícia.

37 Abraham rebé concubines, i li donaren fills; i això se li comptà per a justícia, perquè li foren donades, i perseverà en la meva llei. Isaac també, i ni ell ni Jacob feren cap altra cosa sinó allò que se’ls manà; i perquè no feren d’altre, han entrat a la seva exaltació, segons les promeses, i seuen sobre trons, i no són àngels sinó déus.

38 David també rebé moltes esposes i concubines, i també Salomó i Moisès, servents meus, així com molts altres dels meus servents, des del començament de la creació fins ara; i en res no pecaren sinó en les coses que no reberen de mi.

39 Les esposes i concubines de David les va rebre de mi, per la mà de Natan, el meu servent, i d’altres profetes que tenien les claus d’aquest poder; i en cap d’aquestes coses no pecà en contra meu, sinó en el cas d’Uries i la seva muller; i així ha caigut de la seva exaltació, i ha rebut la seva part; i no les heretarà fora del món, perquè les vaig donar a un altre, diu el Senyor.

40 Sóc el Senyor, el teu Déu, i a tu, el meu servent Josep, vaig donar un nomenament, i restauro totes les coses. Demana el que vulguis, i et serà donat segons la meva paraula.

41 I com que has demanat sobre l’adulteri, del cert, del cert et dic, que si un home rep una esposa en l’aliança nova i sempiterna, i si ella s’ajunta amb un altre, que no he decretat per a ella per l’ungiment sant, ella ha comès l’adulteri i serà destruïda.

42 Si no ha entrat en l’aliança nova i sempiterna, i s’ajunta amb un altre, ha comès l’adulteri.

43 I si el seu marit s’ajunta amb una altra dona, i ell havia fet el vot, ha trencat el seu vot i ha comès l’adulteri.

44 I si ella no ha comès l’adulteri, sinó és innocent i no ha trencat el seu vot, i ho sap, i jo ho revelo a tu, el meu servent Josep, aleshores tindràs potestat, pel poder del meu Sant Sacerdoci, de prendre-la i donar-la al que no ha comès l’adulteri sinó ha estat fidel; perquè aquest altre serà fet governant sobre moltes.

45 Car he conferit damunt teu les claus i el poder del sacerdoci pels quals restauro totes les coses, i et faig saber totes les coses en el seu degut temps.

46 En veritat, en veritat et dic, tot allò que segellis a la terra serà segellat al cel; i el que lliguis a la terra, en el meu nom i per la meva paraula, diu el Senyor, serà lligat eternament en els cels; i a qualsevol que li remetis els pecats a la terra, li seran remesos eternament en els cels; i al qui li retinguis els pecats a la terra, li seran retinguts en els cels.

47 A més, en veritat et dic, que qualsevol que beneeixis jo beneiré; i tot aquell que maleeixis jo maleiré, diu el Senyor; perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu.

48 I a més, del cert et dic, el meu servent Josep, que tot allò que tu donis a la terra, i a qualsevol que tu donis alguna a la terra, per la meva paraula i segons la meva llei, serà visitat amb benediccions i no malediccions, i amb el meu poder, diu el Senyor, i serà lliure de condemna a la terra i al cel.

49 Perquè jo sóc el Senyor, el teu Déu, i seré amb tu fins a la fi del món, i per tota l’eternitat; perquè en veritat segello damunt teu la teva exaltació, i et preparo un tron al regne del meu Pare, amb Abraham el teu pare.

50 Vet aquí, he vist els teus sacrificis, i et perdonaré tots els pecats; he vist com t’has sacrificat en obeir el que t’he manat. Vés-hi, doncs, i t’obro un camí perquè et defugis, com vaig fer amb Abraham, en acceptar-li l’ofrena del seu fill Isaac.

51 Del cert et dic: Un manament dono a la meva serventa Emma Smith, la teva muller, la que t’he donat: que s’aturi i no participi del que jo et vaig manar d’oferir-li; perquè ho vaig fer, diu el Senyor, a fi de provar-vos a tots, com vaig provar Abraham, i per tal de demanar una ofrena de les teves mans, per aliança i sacrifici.

52 I que la meva serventa, Emma Smith, rebi totes aquelles que han estat donades al meu servent Josep, les quals són virtuoses i pures davant meu; i les que no són pures, i han dit que ho són, seran destruïdes, diu el Senyor Déu.

53 Perquè sóc el Senyor, el teu Déu, i obeiràs la meva veu; i concedeixo al meu servent Josep que sigui governant sobre moltes coses, ja que ha estat fidel sobre poques, i d’avui endavant jo l’enfortiré.

54 I li mano a la meva serventa, Emma Smith, que s’aturi i s’ajunti al meu servent Josep, i a cap altre. Però si no vol romandre en aquest manament serà destruïda, diu el Senyor; perquè jo sóc el Senyor, el teu Déu, i la destruiré si no continua en la meva llei.

55 Però si ella no vol romandre en aquest manament, aleshores el meu servent Josep farà totes les coses per a ella, així com ell ha dit; i beneiré a ell i el multiplicaré, i li donaré cent tants més en aquest món, de pares i mares, germans i germanes, cases i terrenys, esposes i fills, i corones de vides eternes en els mons eterns.

56 A més a més, dic en veritat, que la meva serventa li perdoni les ofenses al meu servent Josep; aleshores li seran perdonades a ella les seves amb les quals m’ha ofès; i jo, el Senyor, el vostre Déu, la beneiré i la multiplicaré, i faré que s’alegri el seu cor.

57 I dic a més, que el meu servent no lliuri les seves propietats de les mans, no sigui que un enemic vingui i el destrueixi; perquè Satanàs busca de destruir-lo; car sóc el Senyor, el teu Déu, i ell és el meu servent; i vet aquí, sóc amb ell, com vaig ser amb Abraham, el teu pare, fins a la seva exaltació i glòria.

58 Ara, quant a la llei del sacerdoci, hi ha moltes coses que hi pertanyen.

59 En veritat, si un home fos cridat pel meu Pare, com ho fou Aaron, per la meva pròpia veu, i per la veu del qui m’envià, i jo l’hagués investit amb les claus del poder d’aquest sacerdoci, si fes alguna cosa en el meu nom, i segons la meva llei i per la meva paraula, no haurà comès pecat, i jo el justificaré.

60 Per tant, que ningú no censuri el meu servent Josep, doncs, jo el justificaré; car ell farà el sacrifici que jo exigeixi de les seves mans per les seves transgressions, diu el Senyor, el vostre Déu.

61 I a més, pel que pertany a la llei del sacerdoci: Si un home es casa amb una verge i vol casar-se amb una altra, i la primera dóna el seu permís, i ell es casa amb la segona, i són verges, i no han fet vot amb cap altre, aleshores ell és justificat; no pot cometre l’adulteri, perquè li són donades; ja que no pot cometre l’adulteri amb allò que pertany a ell i a cap altre.

62 I si li fossin donades deu verges per aquesta llei, no podria cometre l’adulteri, perquè li pertanyen a ell, i li són donades; així doncs, ell queda justificat.

63 Però si una o qualsevol de les deu verges, després de casar-se, se n’anés amb un altre, ella haurà comès l’adulteri i serà destruïda; perquè li són donades a ell per a multiplicar-se i omplir la terra, segons el meu manament, i per a complir la promesa que fou proferida pel meu Pare abans de la fundació del món, i per l’exaltació d’ells en els mons eterns, a fi que engendrin les ànimes dels homes; car en això continua l’obra del meu Pare, per tal que ell sigui glorificat.

64 I a més, en veritat, en veritat et dic, que si qualsevol home té una muller, posseint ell les claus d’aquest poder, i li ensenya la llei del meu sacerdoci respecte a aquestes coses, llavors ella creurà i el servirà en ministeri, o serà destruïda, diu el Senyor, el teu Déu; car jo la destruiré, perquè engrandiré el meu nom en tots aquells que rebin i romanguin en la meva llei.

65 Per tant, per a mi serà lícit, si ella no accepta aquesta llei, que ell rebi totes les coses, tot allò que jo, el Senyor, el teu Déu, li doni, perquè ella no cregué ni el serví en ministeri segons la meva paraula; i aleshores ella es fa transgressora; i ell queda exempte de la llei de Sara, la qual serví en ministeri a Abraham segons la llei, quan vaig manar a ell que prengués Agar per esposa.

66 I ara, quant a aquesta llei, certament, certament et dic, que et revelaré més en el futur; per consegüent, que et sigui prou per ara. Vet aquí, sóc l’Alfa i l’Omega. Amén.