1 En segellar el testimoniatge d’aquest llibre i del Llibre de Mormó, fem anunci del martiri de Josep Smith el Profeta, i de Hyrum Smith el Patriarca. Foren agredits a trets a la presó de Carthage, el dia 27 de juny de l’any 1844, cap a les cinc de la tarda, per una turba armada, amb les cares pintades de negre, d’entre cent cinquanta i dues-centes persones. Hyrum rebé els primers trets i caigué, exclamant tranquiŀlament: Sóc home mort! Josep saltà per la finestra i quedà mort a trets al moment, tot exclamant: Oh Senyor, Déu meu! A tots dos els dispararen després de morts, d’una manera brutal, i cada un rebé quatre trets.

2 John Taylor i Willard Richards, dos membres dels Dotze, eren els únics que els acompanyaven a l’habitació en el moment; aquell quedà ferit amb quatre trets d’una manera bestial, però ja s’ha restablert; aquest, mitjançant la providència de Déu, escapà sense cap forat a la roba.

3 Josep Smith, el Profeta i Vident del Senyor, ha fet més, fora de Jesús mateix, per a la salvació dels homes d’aquest món, que qualsevol altre que hagi viscut sobre ell. En el breu espai de vint anys ha tret a la llum el Llibre de Mormó, el qual traduí pel do i poder de Déu, i l’ha fet publicar en dos continents; ha enviat la plenitud de l’evangeli sempitern, continguda en el llibre, als quatre cantons de la terra; ha fet sortir les revelacions i els manaments que componen aquest llibre de Doctrina i Aliances, així com de molts altres savis documents i instruccions per al benefici dels fills dels homes; ha fet aplegar molts milers dels Sants dels Darrers Dies; ha fundat una gran ciutat, i ha deixat una fama i un renom que no es pot derruir. Visqué gran i morí gran a la vista de Déu i del seu poble; i igual com la part més gran dels ungits del Senyor dels temps antics, ha segellat la seva missió i les seves obres amb la pròpia sang; i així també ha fet el seu germà Hyrum. En vida no foren dividits, i en la mort no quedaren separats!

4 En marxar Josep cap a Carthage, per a lliurar-se als suposats requisits de la llei, dos o tres dies abans del seu assassinat, digué: “Me’n vaig com un anyell a l’escorxador, però em sento tan serè com un matí d’estiu; tinc la consciència lliure d’ofenses vers Déu i vers tots els homes. Moriré innocent, i encara es dirà de mi: fou assassinat a sang freda.” Aquell mateix matí, Hyrum, després d’haver-se preparat per anar-se’n—a la matança, diguéssim? sí, perquè així fou—llegí el següent verset, quasi al final del capítol dotzè d’Éter, del Llibre de Mormó, i hi doblegà la punta del full:

5 I succeí que vaig fer oració al Senyor que donés als gentils gràcia perquè tinguessin caritat. I s’esdevingué que el Senyor em digué: Si no tenen caritat, no t’importa a tu; tu has estat fidel. Per tant, les teves vestidures són netes. I perquè has vist la teva feblesa, seràs fet fort, fins a seure’t al lloc que t’he preparat a les mansions del meu Pare. I ara. … m’acomiado dels gentils, sí, i també dels meus germans, els quals estimo, fins que ens trobarem davant el tribunal de Crist, on tothom sabrà que les meves vestidures no s’han tacat amb la vostra sang. Els testadors ara s’han mort, i el seu testament està en vigor.

6 Hyrum Smith complí quaranta-quatre anys el mes de febrer de l’any 1844, i Josep Smith complí trenta-vuit el desembre de l’any 1843; i des d’ara endavant els seus noms seran comptats entre els màrtirs de la religió; i el lector de tota nació es recordarà que el Llibre de Mormó, i aquest llibre de Doctrina i Aliances de l’església, costaren la millor sang del segle dinou, a fer-los sortir per a la salvació d’un món arruïnat; i que si el foc pot socarrar l’arbre verd per a la glòria de Déu, quan fàcil no serà cremar els arbres secs, a fi de purificar la vinya de tota corrupció! Visqueren per la glòria; moriren per la glòria, i la glòria és el seu guardó etern. D’una època a l’altra els seus noms seran transmesos a la posteritat com joies per als santificats.

7 Foren innocents de qualsevol crim, com tantes vegades s’havia comprovat abans, i únicament quedaren empresonats per la conspiració de traidors i impius, i la seva sang innocent vessada al terra de la presó de Carthage és un ample segell afegit al “Mormonisme” que cap tribunal del món no pot rebutjar; i la seva sang innocent sobre l’escut de l’Estat d’Illinois, junt amb la paraula violada de l’Estat, donada en penyora pel seu governador, és un testimoniatge de la veritat de l’evangeli sempitern que el món sencer no pot impugnar; i la seva sang innocent sobre la senyera de la llibertat i sobre la carta magna dels Estats Units servirà d’ambaixador de la religió de Jesucrist que tocarà el cor dels homes honrats de tota nació; i la seva sang innocent, junt amb la sang innocent de tots els màrtirs dessota l’altar, com veié l’apòstol Joan, clamarà al Senyor de les Hosts fins que ell vingui a venjar aquesta sang sobre la terra. Amén.