Scriptures
Doctrina i Aliances 136


Secció 136

La paraula i voluntat del Senyor, donada mitjançant el president Brigham Young, a l’Allotjament d’Hivern (Winter Quarters) del Campament d’Israel, a la nació dels indis Omaha, sobre els marges occidentals del riu Missouri, prop de Council Bluffs, Iowa (Journal History of the Church [Crònica de l’Església], amb data del dia 14 de gener de l’any 1847).

1–16, S’explica com s’ha d’organitzar el Campament d’Israel per a l’emigració cap a l’oest; 17–27, Els sants reben el manament de viure d’acord amb diverses normes de l’evangeli; 28–33, Els sants han de cantar, ballar, orar, i aprendre la saviesa; 34–42, Cal que es doni la mort als profetes a fi que siguin honorats, i que els impius siguin condemnats.

1 La paraula i voluntat del Senyor respecte al Campament d’Israel en el seu viatge cap a l’oest:

2 Que tot el poble de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, i els que viatgen amb ells, s’organitzin en companyies, amb una aliança i promesa de guardar tots els manaments i estatuts del Senyor, el nostre Déu.

3 Que siguin organitzades les companyies amb capitans de cent, capitans de cinquanta, i capitans de deu, amb un president i els seus dos consellers al capdavant, sota la direcció dels Dotze Apòstols.

4 I aquesta serà la nostra aliança: Caminarem en totes les ordenances del Senyor.

5 Que cada companyia es proveeixi amb tot el que pugui de tirs d’animals, carros, queviures, roba, i d’altres coses necessàries per al viatge.

6 Un cop que les companyies quedin organitzades, que vagin endavant amb totes les forces a fer preparacions per als qui romandran.

7 Que cada companyia, amb els seus capitans i presidents, determini quantes persones podran anar-se’n la primavera que ve; aleshores, que escullin un nombre suficient d’homes forts i hàbils per a portar tirs d’animals, llavors i eines d’agricultura, i que vagin com una vanguàrdia, i preparin la sembrada de la primavera.

8 Que cada companyia ajudi en parts iguals, segons la vàlua de les seves possessions, en emportar-se els pobres, les vídues, els orfes, i les famílies d’aquells que han ingressat a l’exèrcit, a fi que els clams de les vídues i els orfes no arribin a les orelles del Senyor contra aquest poble.

9 Que cada companyia prepari cases, i terrenys per al cultiu de gra, per aquells que han de romandre aquesta temporada; i aquesta és la voluntat del Senyor pel que fa al seu poble.

10 Que cadascú faci servir tota la seva influència i els seus béns en traslladar aquest poble al lloc on el Senyor establirà una estaca de Sió.

11 I si feu això amb un cor pur, i amb tota fidelitat, sereu beneïts; sereu beneïts en els vostres ramats, i en les vostres cledes, i en els vostres camps, i les vostres cases i les vostres famílies.

12 Que els meus servents Ezra T. Benson i Erastus Snow organitzin una companyia.

13 I que els meus servents Orson Pratt i Wilford Woodruff organitzin una companyia.

14 També, que els meus servents Amasa Lyman i George A. Smith organitzin una companyia.

15 I que es nomenin presidents, i capitans de cent, de cinquanta, i de deu.

16 I que surtin els meus servents que han estat nomenats, i ensenyin això, la meva voluntat, als sants, perquè estiguin preparats per a anar-se’n a una terra de pau.

17 Aneu pel vostre camí i feu el que us he dit, i no tingueu por dels vostres enemics, perquè no tindran poder de detenir la meva obra.

18 Sió serà redimida en el meu propi i degut temps.

19 I si qualsevol home prova d’enlairar-se i no busca el meu consell, no tindrà poder, i la seva neciesa es posarà de manifest.

20 Busqueu; i guardeu totes les vostres promeses l’un a l’altre; i no cobegeu el que és del vostre germà.

21 Guardeu-vos del pecat de prendre el nom del Senyor en va, perquè jo sóc el vostre Senyor, el vostre Déu, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham i d’Isaac i de Jacob.

22 Sóc el qui vaig conduir els fills d’Israel de la terra d’Egipte; i el meu braç s’ha estès en els darrers dies per a salvar el meu poble Israel.

23 Deixeu de barallar-vos els uns amb els altres. Deixeu de parlar malament l’un de l’altre.

24 Deixeu d’ésser ebris; i que les vostres paraules condueixin a edificar-vos l’un a l’altre.

25 Si manlleves al teu veí, li tornaràs el que li has manllevat; i si no pots tornar-li, vés de seguida i diga-l’hi, no sigui que et condemni.

26 Si trobes allò que el teu veí ha perdut, esbrinaràs amb diligència fins que puguis lliurar-l’hi novament.

27 T’afanyaràs en guardar el que tinguis, per tal que siguis majordom savi; perquè és do gratuït del Senyor, el teu Déu, i tu n’ets el seu majordom.

28 Si et sents alegre, dóna lloances al Senyor amb càntics, amb música, amb ball i amb una oració de lloança i acció de gràcies.

29 Si et sents trist, clama al Senyor, el teu Déu, tot suplicant que la teva ànima s’alegri.

30 No tinguis por dels teus enemics, perquè els tinc a les meves mans, i faré amb ells el que vulgui.

31 El meu poble ha d’ésser provat en totes les coses, a fi que sigui preparat per a rebre la glòria que li tinc guardada, la qual és la glòria de Sió; i aquell que no suporti la correcció, no és digne del meu regne.

32 Que el qui és ignorant aprengui saviesa, tot humiliant-se i invocant el Senyor, el seu Déu, per tal que quedin desclosos els seus ulls perquè vegi, i les seves orelles perquè senti;

33 car el meu Esperit és enviat al món a fi d’iŀluminar els humils i contrits, i per a condemna dels impius.

34 Els vostres germans han rebutjat tant vosaltres com el vostre testimoniatge, i la nació mateixa us ha expulsat.

35 I ara ve el dia de les seves desgràcies, àdhuc els dies de dolor, com la dona que va de part; i les seves afliccions seran grans, tret que es penedeixin aviat, sí, molt aviat.

36 Perquè donaren mort als profetes i a aquells que els foren enviats; i vessaren la sang innocent que ara crida des de la terra contra ells.

37 Així doncs, no us meravelleu d’aquestes coses, perquè encara no sou purs; no podeu suportar la meva glòria encara; però la contemplareu si sou fidels en guardar totes les meves paraules que us he donat, des dels dies d’Adam fins a Abraham, d’Abraham fins a Moisès, de Moisès fins a Jesús i els seus apòstols, i de Jesús i els seus apòstols fins a Josep Smith, al qual vaig cridar a través dels meus àngels, els meus servents ministrants, i per la meva pròpia veu des dels cels, a fi de fer sorgir la meva obra;

38 i ell ha posat el seu fonament, i fou fidel, i jo el vaig prendre per a mi.

39 Molts s’han meravellat a causa de la seva mort; però calia que segellés el seu testimoni amb la seva sang, a fi que fos tingut en honor, i que els impius fossin condemnats.

40 Què, no us he alliberat dels vostres enemics, tret d’ell que he deixat com testimoni del meu nom?

41 Ara, doncs, pareu atenció, oh poble de la meva església, i vosaltres, els èlders, escolteu tots plegats: Heu rebut el meu regne.

42 Sigueu diligents en guardar tots els meus manaments, no sigui que els judicis us caiguin al damunt, i us defalleixi la fe, i els vostres enemics triomfin sobre vosaltres. De moment, això és tot. Amén i amén.