1 El dia tres d’octubre de l’any mil nou-cents divuit, em trobava assegut a la meva habitació tot meditant sobre les escriptures,

2 i reflexionant el gran sacrifici expiatori que el Fill de Déu féu per la redempció del món;

3 i l’amor tan gran i meravellós manifestat pel Pare i el Fill en la vinguda del Redemptor al món,

4 a fi que mitjançant la seva expiació i l’obediència als principis de l’evangeli, el gènere humà podria salvar-se.

5 Mentre m’ocupava així, la ment tornà als escrits de l’apòstol Pere als sants de l’església primitiva escampats pel Pont, Galàcia, Capadòcia i altres parts de l’Asia, on havia estat predicat l’evangeli després de la crucifixió del Senyor.

6 Vaig obrir la Bíblia i vaig llegir els capítols tercer i quart de la primera epístola de Pere, i en llegir-los m’impressionaren molt, més que en cap altra ocasió, els versets següents:

7 “També el Crist va patir una vegada a causa dels pecats, just pels injustos, a fi de portar-nos a Déu; mort en la carn, però vivificat en l’esperit.

8 “En el qual també anà a predicar als esperits que estaven empresonats,

9 “a aquells que en altre temps havien estat desobedients, quan en els dies de Noè la paciència de Déu s’allargava, llavors de la construcció de l’arca, en la qual uns pocs, és a dir, vuit persones, foren salvades per l’aigua.” (1 Pere 3:18–20.)

10 “És per això que fins als morts ha estat anunciat l’evangeli, a fi que, jutjats segons els homes en la carn, visquin segons Déu en l’esperit.” (1 Pere 4:6.)

11 Mentre meditava aquestes coses que són escrites, els ulls del meu enteniment quedaren desclosos, i l’Esperit del Senyor reposà sobre mi, i vaig veure les hosts dels morts, tant els petits com els grans.

12 I es trobaven en un sol indret hosts innumerables dels esperits dels justos, els quals havien estat fidels en el testimoniatge de Jesús mentre estaven en la vida mortal,

13 i que havien fet sacrifici a semblança del gran sacrifici del Fill de Déu, i havien patit tribulacions en nom del seu Redemptor.

14 Tots aquests havien sortit de la vida mortal, ferms en l’esperança d’una resurrecció gloriosa, mitjançant la gràcia de Déu el Pare i del seu Fill Unigènit, Jesucrist.

15 Vaig veure que s’omplien de goig i de joia, i s’alegraven tots a l’una perquè el dia del seu alliberament ja era a prop.

16 Es trobaven reunits tot esperant l’arribada del Fill de Déu al món dels esperits, per a declarar-los la seva redempció dels lligams de la mort.

17 La seva pols adormida era a punt per a restaurar-se a la seva forma perfecta, cada os al seu os, amb els tendons i la carn al damunt, l’esperit i el cos ajuntats per no quedar separats mai més, a fi que poguessin rebre una plenitud de joia.

18 Mentre aquesta gran multitud esperava i conversava, tot alegrant-se en l’hora del seu alliberament de les cadenes de la mort, el Fill de Déu aparegué i els declarà la llibertat als captius que havien estat fidels;

19 i allí els predicà l’evangeli sempitern, la doctrina de la resurrecció i de la redempció de la humanitat de la caiguda, i dels pecats individuals sota condicions del penediment.

20 Però no anà fins als malvats, i entre els impius i els impenitents que s’havien profanat mentre vivien en la carn no alçà la veu;

21 ni tampoc fruïren de la seva presència ni contemplaren la seva faç els rebels que rebutjaren els testimoniatges i les advertències dels profetes antics.

22 On es trobaren aquests, regnaven les tenebres, però entre els justos hi havia pau;

23 i els sants s’alegraren de la seva redempció, i doblegaren el genoll i reconeixeren el Fill de Déu com el seu Redemptor i Llibertador de la mort i les cadenes de l’infern.

24 Els seus semblants brillaven, i el resplandor de la presència del Senyor els reposava a sobre, i entonaren lloances al seu nom sant.

25 Em vaig meravellar, perquè sabia que el Salvador havia passat uns tres anys en el seu ministeri entre els jueus i els de la casa d’Israel, tot cercant d’ensenyar-los l’evangeli etern i de cridar-los al penediment,

26 i tot i així, amb tots els seus prodigis i miracles, i el proclamar de la veritat amb gran poder i autoritat, foren pocs els qui escoltaren la seva veu i s’alegraren de la seva presència, i que reberen salvació de les seves mans.

27 Però el seu ministeri entre aquells que havien mort es limità al breu temps que passà entre la crucifixió i la seva resurrecció,

28 i em meravellava de les paraules de Pere, quan deia que el Fill de Déu predicà als esperits empresonats, els quals en altre temps havien estat desobedients, quan s’allargava la paciència de Déu en els dies de Noè, i com li fou possible predicar a aquells esperits i executar l’obra necessària entre ells en tant breu temps.

29 I mentre em preguntava, se m’obriren els ulls, i el meu enteniment es vivificà, i vaig adonar-me que el Senyor no anà en persona entre els impius i els desobedients que havien rebutjat la veritat, a fi d’instruir-los,

30 sinó que d’entre els justos organitzà les seves forces i nomenà missatgers revestits de poder i autoritat, i els comissionà a fi d’anar i portar la llum de l’evangeli als qui es trobaven en tenebres, àdhuc a tots els esperits dels homes; i així fou predicat l’evangeli als morts;

31 i els missatgers escollits s’anaren tot declarant el dia de gràcia del Senyor i proclamant la llibertat als captius que estaven lligats, inclús a tots els que volien penedir-se dels pecats i rebre l’evangeli.

32 Així fou predicat l’evangeli a aquells que havien mort en el pecat, sense un coneixement de la veritat, o en transgressió, per haver rebutjat els profetes.

33 A aquests els foren ensenyats la fe en Déu, el penediment del pecat, el baptisme vicari per a la remissió dels pecats, el do de l’Esperit Sant per la imposició de les mans,

34 i tots els altres principis de l’evangeli que els calia conèixer, a fi d’habilitar-los perquè fossin jutjats segons els homes en la carn, però vivificats segons Déu en l’esperit.

35 I així es feia saber entre els morts, tant els petits com els grans, l’injust com el fidel, que la redempció s’havia efectuat mitjançant el sacrifici del Fill de Déu sobre la creu.

36 D’aquesta manera es féu saber com el nostre Redemptor passà el seu temps durant la seva estada al món dels esperits, donant instrucció i preparant els esperits fidels dels profetes que havien testificat d’ell en la carn,

37 per tal que portessin el missatge de la redempció a tots els morts, als quals ell no podia anar personalment per la seva rebeŀlia i transgressió, a fi que aquests, a través del ministeri dels seus servents, també sentissin les seves paraules.

38 Entre els grans i poderosos que es trobaven reunits en aquella gran congregació de justos, hi havia el nostre pare Adam, l’Ancià de Dies i pare de tots,

39 i la nostra gloriosa mare Eva, amb moltes de les seves filles fidels, les quals havien viscut a través de les èpoques i havien adorat el Déu vertader i vivent;

40 Abel, el primer màrtir, hi era, i el seu germà Set, un dels poderosos, el qui era a la imatge mateixa del seu pare Adam.

41 Noè, que advertí del diluvi; Sem, el gran summe sacerdot; Abraham, el pare dels fidels; Isaac, Jacob, i Moisès, el gran legislador d’Israel;

42 i Isaïes, el qui declarà per profecia que el Redemptor fou ungit a embenar els cors destrossats, a anunciar la llibertat als captius, i l’obriment de la presó als que estaven lligats, tots aquests també hi eren.

43 A més, Ezequiel, a qui es mostrà en visió la gran vall d’ossos secs, que havien de ser revestits de carn i sortir novament en la resurrecció dels morts com ànimes vivents;

44 Daniel, el qui prevéu i predigué l’establiment del regne de Déu en els darrers dies, que mai més no seria destruït o lliurat a cap altre poble;

45 Elies, el qui fou amb Moisès al Mont de la Transfiguració;

46 i Malaquies—el profeta que testificà de la vinguda d’Elies el profeta, del qual Moroni també parlà al profeta Josep Smith, tot declarant que hauria de venir abans que arribi el dia gran i temible del Senyor—també hi eren.

47 Elies el profeta havia de plantar al cor dels fills les promeses fetes als seus pares,

48 presagiant la gran obra que es faria en els temples del Senyor en la dispensació de la plenitud dels temps per a la redempció dels morts, i el segellament dels fills als seus pares, no fora que la terra sencera quedés ferida amb maledicció i devastada totalment a la seva vinguda.

49 Tots aquests i molts d’altres, fins i tot els profetes que visqueren entre els nefites i testificaren de la vinguda del Fill de Déu, s’associaven al mig d’aquest gran aplec, tot esperant el seu alliberament,

50 ja que els morts havien considerat la llarga separació dels seus esperits dels seus cossos com una esclavitud.

51 A aquests el Senyor els instruí, i els donà poder de sortir, tan aviat com ell hagués ressuscitat dels morts, i d’entrar al regne del seu Pare, i ésser-hi coronats d’immortalitat i vida eterna.

52 I de continuar les seves obres des d’aleshores endavant, com el Senyor havia promès, i ser partícips de totes les benediccions que es guardaven en reserva per a aquells que l’estimen.

53 El profeta Josep Smith i el meu pare, Hyrum Smith, i Brigham Young, John Taylor, Wilford Woodruff i altres esperits escollits que es tenien en reserva per a néixer en la plenitud dels temps, per tal de participar en posar els fonaments de la gran obra dels darrers dies,

54 inclús la construcció de temples i la realització en ells d’ordenances per a la redempció dels morts—tots ells també hi eren al món dels esperits.

55 Em vaig fixar que ells també eren entre els nobles i grans que foren escollits en el començament per a ésser governants a l’Església de Déu.

56 Encara abans de néixer, ells, entre molts d’altres, reberen les seves primeres lliçons al món dels esperits, i foren preparats per a sortir en el degut temps del Senyor i treballar a la seva vinya en bé de la salvació de les ànimes dels homes.

57 Vaig veure que els èlders fidels d’aquesta dispensació, quan surten de la vida mortal, continuen els seus treballs en la predicació de l’evangeli del penediment i de la redempció, mitjançant el sacrifici del Fill Unigènit de Déu, entre aquells que són a les tenebres i sota l’esclavitud del pecat en el gran món dels esperits dels morts.

58 Els morts que es penedeixen seran redimits, mitjançant l’obediència a les ordenances de la casa de Déu,

59 i després que hagin pagat la pena de les seves transgressions i hagin estat rentats tot nets, rebran la recompensa segons les seves obres, perquè són hereus de la salvació.

60 Així fou la visió de la redempció dels morts que em fou revelada, i jo en dono testimoni, i sé que aquest testimoniatge és veritable, mitjançant la benedicció del nostre Senyor i Salvador, Jesucrist. Així sigui. Amén.