1 Escolteu la veu de Jesucrist, el vostre Redemptor, el Gran Jo Sóc, el qui amb el braç de la seva misericòrdia ha expiat els vostres pecats;

2 el qual aplegarà el seu poble com la lloca aplega els seus pollets sota les ales, sí, tots aquells que m’escoltaran la veu i s’humiliaran davant meu, i m’invocaran amb molta oració.

3 Heus aquí, en veritat, en veritat us dic que en aquest moment els vostres pecats us són perdonats, i per això rebeu aquestes coses; però recordeu de no pecar més, no sigui que us sobrevinguin destrets.

4 Certament us dic, que sou escollits d’entre el món per a declarar el meu evangeli amb so d’alegria, com amb toc de trompeta.

5 Alceu el cor i alegreu-vos, perquè estic enmig de vosaltres, i sóc el vostre advocat amb el Pare; i és la seva bona voluntat de donar-vos el regne.

6 I com està escrit: Tot allò que demaneu amb fe, units plegats en oració segons el meu manament, ho obtindreu.

7 I sou cridats per a dur a terme l’aplegament dels meus elegits; perquè els meus elegits escolten la meva veu i no endureixen els seus cors.

8 Per tant, ha sortit el decret del Pare que seran aplegats en un sol indret sobre la faç d’aquesta terra, a fi de preparar-los el cor i que estiguin preparats en totes les coses, per al dia en què les tribulacions i desolacions siguin enviades sobre els impius.

9 Perquè l’hora és a prop i proper el dia en què la terra serà a punt; i tots el arrogants i aquells que fan maldat seran com a rostoll, i jo els cremaré, diu el Senyor dels Exèrcits, a fi que no hi hagi iniquitat sobre la terra;

10 perquè l’hora s’apropa, i el que han dit els meus apòstols s’ha d’acomplir; ja que, tal com parlaren, així succeirà;

11 perquè em revelaré des del cel amb poder i gran glòria, amb totes les seves hosts, i viuré amb rectitud entre els homes sobre la terra mil anys, i els malvats no s’hi estaran.

12 I a més, en veritat, en veritat us dic, i ha sortit un ferm decret per la voluntat del Pare, que els meus apòstols, els Dotze que eren amb mi en el meu ministeri a Jerusalem, estaran a la meva dreta, el dia que vingui en una columna de foc, tot revestits amb robes de rectitud, i amb corones sobre els seus caps, amb la mateixa glòria que jo, a fi de jutjar la casa d’Israel sencera, sí, tots aquells que m’hagin estimat i hagin guardat els meus manaments, i cap altre.

13 Car sonarà una trompeta llarg i fortament, així com al mont de Sinaí, i tota la terra tremolarà; i sortiran, sí, aquells que moriren en mi, per tal de rebre una corona de rectitud i d’ésser revestits així com jo, i d’estar amb mi perquè fóssim u.

14 Però us dic una cosa, que abans que arribi aquest gran dia, el sol s’enfosquirà, la lluna es tornarà sang, i els estels cauran del cel; i hi haurà senyals més grans a dalt al cel i avall a la terra;

15 i hi haurà plors i gemecs entre la multitud dels homes.

16 I caurà una gran pedregada enviada per a destruir les collites de la terra.

17 I s’esdevindrà, per la iniquitat del món, que em venjaré dels malvats, ja que no es penediran; perquè la copa de la meva indignació és curulla; i, vet aquí, la meva sang no els netejarà si no em fan cas.

18 Per tant, jo, el Senyor Déu, enviaré mosques sobre la faç de la terra, que s’agafaran dels seus habitants, i es menjaran la seva carn, i faran que se’ls criïn cucs;

19 i els serà travada la llengua, per tal que no parlin pas contra mi; i la seva carn se’ls caurà dels ossos, i els ulls de les conques;

20 i s’esdevindrà que les feres de la muntanya i les aus de l’aire els devoraran.

21 I l’església gran i abominable, que és la prostituta de tota la terra, serà enderrocada amb foc devorador, segons el que ha estat declarat per boca d’Ezequiel el profeta, el qual parlà d’aquestes coses, que no han succeït encara però, com visc jo, segurament han de passar, perquè les abominacions no reeixiran.

22 I a més, en veritat, en veritat us dic, que quan hagin acabat els mil anys, i els homes tornin a negar el seu Déu, aleshores perdonaré la terra tot just una curta temporada;

23 i arribarà la fi, i el cel i la terra seran consumits i passaran, i hi haurà un nou cel i una nova terra.

24 Doncs, totes les coses velles passaran, i tot serà fet nou, fins el cel i la terra, i tota la seva plenitud, tant homes com animals, les aus de l’aire i els peixos del mar;

25 i ni un cabell ni una brossa no es perdrà, perquè és obra de les meves mans.

26 Però vet aquí, certament us dic, que abans que la terra passi, Miquel, el meu arcàngel, farà sonar la seva trompeta, i aleshores tots els morts despertaran, perquè quedaran oberts els seus sepulcres, i en sortiran, sí, tots ells.

27 I els justos seran aplegats a la meva dreta per a vida eterna; i els malvats, a la meva esquerra, i m’avergonyiré de reconèixer-los davant el Pare.

28 Per consegüent, els diré: Aparteu-vos de mi, vosaltres maleïts, cap al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.

29 Ara, certament us dic, que mai, en cap temps, no he declarat per la meva pròpia boca que tornarien, doncs on sóc jo, no poden venir, perquè no en tenen poder.

30 Però, recordeu que no tots els meus judicis s’han donat als homes; i tal com les paraules han sortit de la meva boca, així s’acompliran, a fi que el primer sigui el darrer, i el darrer, primer, en totes les coses que he creat per la paraula del meu poder, que és el poder del meu Esperit.

31 Perquè pel poder del meu Esperit les he creades; sí, totes les coses, tant espirituals com temporals—

32 primer espirituals, després temporals, que és el principi de la meva obra; i una altra vegada, primer temporals i després espirituals, que és la fi de la meva obra—

33 us parlo perquè entengueu amb naturalitat; però per a mi no tenen fi les meves obres, ni principi; però us és donat a fi que entengueu, ja que m’ho heu demanat i esteu d’acord.

34 Així doncs, del cert us dic, que per a mi totes les coses són espirituals, i mai en cap temps no us he donat cap llei que fos temporal; ni a cap home, ni als fills dels homes, ni a Adam, el vostre pare, el qual vaig crear.

35 Vet aquí, jo li vaig concedir que fos el seu propi agent; i li vaig donar manament; però no li vaig donar cap manament temporal, perquè els meus manaments són espirituals; no són naturals ni temporals, ni tampoc carnals ni sensuals.

36 I s’esdevingué que Adam, havent estat temptat pel diable—doncs, vet aquí, aquest era abans d’Adam, perquè es rebeŀlà contra mi, dient: Dóna’m la teva honra, que és el meu poder; i també la tercera part de les hosts del cel els descaminà de mi, a causa del seu albir;

37 i foren expulsats cap avall, i així esdevingueren el diable i els seus àngels;

38 i guaiteu, que hi ha un lloc preparat per a ells des del començament, que és l’infern.

39 I calia que el diable temptés els fills dels homes, o no podrien ser agents per ells mateixos; perquè si mai no haguessin provat l’amarg, no podrien conèixer el dolç.

40 Per tant, succeí que el diable temptà Adam, i prengué del fruit prohibit i transgredí el manament, per la qual cosa esdevingué subjecte a la voluntat del diable, per cedir a la temptació.

41 Per consegüent, jo, el Senyor Déu, vaig fer que fos expulsat del Jardí d’Edèn, de la meva presència, a causa de la seva transgressió, i amb això quedà mort espiritualment, que és la primera mort, la qual és la darrera mort, que és espiritual, la que serà pronunciada sobre els malvats quan jo els digui: Allunyeu-vos, maleïts.

42 Però heus aquí, us dic que jo, el Senyor Déu, vaig concedir a Adam i a la seva posteritat que no morissin pel que fa a la mort temporal, fins que jo, el Senyor Déu, enviés àngels per a declarar-los el penediment i la redempció, per mitjà de la fe en el nom del meu Fill Unigènit.

43 I així, jo, el Senyor Déu, vaig assenyalar a l’home els dies de la seva prova—per tal que per la seva mort natural s’alcés en immortalitat fins a vida eterna, sí, tots aquells que creguessin;

44 i els qui no creuen, fins a condemna eterna, ja que no poden ser redimits de la seva caiguda espiritual perquè no es penedeixen;

45 perquè estimen les tenebres més que la llum, i els seus fets són dolents, i reben la paga d’aquell que desitgen obeir.

46 Però, vet aquí, us dic que els nens petits són redimits des de la fundació del món, per mitjà del meu Unigènit;

47 per consegüent, no poden pecar, ja que no li és donada potestat a Satanàs de temptar els nens petits, fins que comencin a fer-se responsables davant meu;

48 perquè els és donat segons la meva voluntat, d’acord amb allò que em plagui, a fi que es puguin exigir grans coses de les mans dels seus pares.

49 I a més us dic, a qui d’aquests que tenen coneixement no he manat que es penedeixi?

50 I per a aquell que no tingui enteniment, a mi em pertoca fer-li segons el que està escrit. I ara, no us declaro més en aquesta ocasió. Amén.