1 Una revelació de Jesucrist al seu servent Josep Smith, fill, i a sis èlders, mentre unien els seus cors i alçaven la veu a les altures.

2 Sí, la paraula del Senyor quant a la seva església, establerta en els darrers dies per a la restauració del seu poble, tal com ell ha declarat per boca dels seus profetes, i per l’aplegament dels seus sants, per a estar-se sobre el mont de Sió, que serà la ciutat de la Nova Jerusalem;

3 la qual serà edificada, començant en el solar del temple, que està assenyalat pel dit del Senyor a les fronteres occidentals de l’Estat de Missouri, i consagrat per la mà de Josep Smith, fill, i d’altres en els quals el Senyor es complau.

4 Del cert, aquesta és la paraula del Senyor, que la ciutat de la Nova Jerusalem sigui edificada per a l’aplegament dels sants, començant en aquest lloc, àdhuc l’indret del temple, el qual s’edificarà en aquesta generació.

5 Perquè en veritat, tota aquesta generació no passarà fins que s’edifiqui una casa al Senyor, i un núvol restarà al damunt, el qual serà la glòria del Senyor que omplirà la casa.

6 I els fills de Moisès—de conformitat amb el Sant Sacerdoci que aquest rebé de les mans del seu sogre Jetro;

7 i Jetro el rebé de les mans de Caleb;

8 i Caleb de les mans d’Eliú;

9 i Eliú de les mans de Jeremí,

10 i Jeremí de les mans de Gad;

11 i Gad de les mans d’Essaïes;

12 i Essaïes el rebé de les mans de Déu.

13 Essaïes també visqué en els dies d’Abraham, el qual el benei—

14 i Abraham rebé el sacerdoci de Melquisedec, el qual el rebé per mitjà del llinatge dels seus pares, fins a Noè,

15 i de Noè fins a Enoc, pel llinatge dels pares d’ells;

16 i d’Enoc fins a Abel, el qui fou mort per la conspiració del seu germà, i Abel, pels manaments de Déu, rebé el sacerdoci de les mans del seu pare Adam, el primer home—

17 i aquest sacerdoci continua en l’Església de Déu en totes les generacions; i és sense principi de dies o fi d’anys.

18 I el Senyor també confirmà un sacerdoci sobre Aaron i la seva descendència, per totes les seves generacions; i aquest sacerdoci també continua i roman per sempre amb el sacerdoci que és segons l’orde més sant de Déu.

19 I aquest sacerdoci més gran administra l’evangeli i té la clau dels misteris del regne, àdhuc la clau del coneixement de Déu.

20 Així doncs, en les seves ordenances es posa de manifest el poder de la divinitat.

21 I sense les seves ordenances i l’autoritat del sacerdoci, el poder de la divinitat no es posa de manifest als homes en la carn;

22 perquè sense això, ningú no pot contemplar la faç de Déu, sí, del Pare, i viure.

23 Ara, Moisès ensenyava això clarament als fills d’Israel al desert, i s’afanyava en santificar el seu poble perquè poguessin veure la faç de Déu;

24 però aquests enduriren el cor i no pogueren suportar la seva presència; per consegüent, el Senyor en la seva ira, perquè s’havia encès la seva còlera en contra d’ells, jurà que mentre eren al desert, no entrarien al seu repòs, i aquest repòs és la plenitud de la seva glòria.

25 Per tant, tragué Moisès d’enmig d’ells, i el Sant Sacerdoci també;

26 i el sacerdoci menor continuà, el qual té la clau del ministeri d’àngels i de l’evangeli preparatori,

27 i aquest és l’evangeli del penediment i del baptisme, i la remissió dels pecats, i la llei dels manaments carnals, la qual el Senyor en la seva ira féu que continués amb la casa d’Aaron entre els fills d’Israel fins a Joan, a qui Déu suscità, estant ple de l’Esperit Sant des del ventre de la seva mare.

28 Perquè fou batejat mentre encara era petit, i quan tenia vuit dies fou ordenat per l’àngel de Déu a aquest poder, per tal d’enderrocar el regne dels jueus i adreçar el camí del Senyor davant la faç del seu poble, a fi de preparar-los per a la vinguda del Senyor, a qui s’ha donat tot poder.

29 I a més a més, els oficis d’èlder i de bisbe són dependències necessàries que corresponen al sacerdoci major.

30 I també, els oficis de mestre i diaca són dependències necessàries que corresponen al sacerdoci menor, el qual fou confirmat sobre Aaron i els seus fills.

31 Així que, tal com deia respecte als fills de Moisès—perquè els fills de Moisès i també els fills d’Aaron faran una ofrena i un sacrifici acceptables a la casa del Senyor, la qual li serà edificada en aquesta generació, sobre l’indret consagrat com he assenyalat.

32 I els fills de Moisès i d’Aaron, els quals sou vosaltres, s’ompliran de la glòria del Senyor sobre el mont de Sió, a la casa del Senyor; i també molts que he cridat i enviat per a edificar la meva església.

33 Perquè tots aquells que siguin fidels en obtenir aquests dos sacerdocis dels quals he parlat, i en magnificar el seu nomenament, són santificats per l’Esperit fins al renovellament del seu cos.

34 Aquests arriben a ser fills de Moisès i d’Aaron, i del llinatge d’Abraham, i l’església i el regne, i els elegits de Déu.

35 I també, tot aquell que rebi aquest sacerdoci, em rep a mi, diu el Senyor;

36 perquè el que rep els meus servents, em rep a mi;

37 i el que em rep a mi, rep el meu Pare;

38 i el qui rep el meu Pare, rep el regne del meu Pare; de manera que tot allò que el meu Pare té, li serà donat.

39 I això va d’acord amb el jurament i l’aliança que pertanyen al sacerdoci.

40 Així que, tots aquells que reben el sacerdoci, reben aquest jurament i aliança del meu Pare, que ell no pot trencar, ni tampoc pot ser traspassat.

41 Però aquell que infringeixi aquesta aliança, un cop l’hagi rebuda, i l’abandoni del tot, no tindrà perdó dels pecats ni en aquest món ni en el venidor.

42 I ai de tots aquells que no obtenen aquest sacerdoci que heu rebut, el qual ara confirmo per la meva pròpia veu des dels cels sobre vosaltres que sou presents avui; i inclús us he encomenat a les hosts celestials i als meus àngels.

43 I ara us dono el manament d’anar amb compte, quant a vosaltres mateixos, de posar molt esment en les paraules de vida eterna.

44 Car viureu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

45 Perquè la paraula del Senyor és veritat, i tot allò que és veritat és llum, i el que és llum és Esperit, àdhuc l’Esperit de Jesucrist.

46 I l’Esperit dóna llum a tots els homes que vénen al món; i l’Esperit iŀlumina tothom en el món que escolti la veu de l’Esperit.

47 I tot aquell que para atenció a la veu de l’Esperit, s’acosta a Déu, sí, al Pare.

48 I el Pare li ensenya l’aliança que ha renovat i confirmat sobre vosaltres, la qual us és confirmada pel vostre propi bé; i no sols pel bé de vosaltres, sinó pel bé del món sencer.

49 I tot el món jeu en el pecat, i gemega a les tenebres, sota l’esclavitud del pecat.

50 I d’aquesta manera podreu saber que es troben sota l’esclavitud del pecat, perquè no s’acosten a mi.

51 Perquè el qui no s’acosta a mi es troba sota l’esclavitud del pecat.

52 I aquell que no rep la meva veu, no la coneix, i no és meu.

53 I així podeu distingir els justos dels malvats, i que el món sencer gemega sota el pecat i les tenebres ara mateix.

54 I les vostres ments en dies passats s’han ofuscat per la incredulitat, i per haver tractat a la lleugera les coses que heu rebut,

55 i aquesta vanitat i incredulitat han posat tota l’església sota condemna.

56 I aquesta condemnació resta sobre els fills de Sió, àdhuc sobre tots ells;

57 i romandran sota aquesta condemna fins que es penedeixin i es recordin de la nova aliança, el Llibre de Mormó, i dels manaments anteriors que els he donat, no sols de parlar, sinó de fer segons el que he escrit,

58 a fi que aportin fruits dignes per al regne del seu Pare; altrament un assot i un judici romanen per a ser abocats sobre els fills de Sió.

59 Doncs, han de contaminar la meva terra santa els fills del regne? Del cert, us dic que no.

60 En veritat, en veritat us dic a vosaltres, que ara sentiu les meves paraules, les quals són la meva veu, beneïts sou si rebeu aquestes coses;

61 perquè jo us perdonaré els vostres pecats amb aquest manament: Que continueu ferms en la vostra ment, amb solemnitat i amb esperit d’oració, en donar testimoniatge a tot el món d’aquelles coses que us són comunicades.

62 Per tant, aneu per tot el món; i a qualsevol lloc on no podeu arribar, hi enviareu, a fi que el testimoniatge surti des de vosaltres a tot el món, fins a tota criatura.

63 I com vaig dir als meus apòstols, així us dic també, perquè sou apòstols meus, sí, summes sacerdots de Déu: Vosaltres sou els qui el meu Pare m’ha donat; sou els meus amics;

64 per consegüent, així com vaig dir als meus apòstols, novament dic a vosaltres: Que tota ànima que cregui en les vostres paraules i es bategi amb aigua per a la remissió dels pecats, rebrà l’Esperit Sant.

65 I aquests senyals acompanyaran els qui creuran:

66 En el meu nom faran molts prodigis;

67 en el meu nom foragitaran dimonis;

68 en el meu nom guariran els malalts;

69 en el meu nom obriran els ulls dels cecs i desclouran les orelles dels sords;

70 i la llengua del mut parlarà;

71 i si algú els administra verí, no els farà mal;

72 i el verí de la serp no tindrà poder de fer-los dany.

73 Però un manament els dono, que no es vanagloriïn d’aquestes coses ni en parlin davant del món; perquè us són donades per al vostre benefici i per a salvació.

74 En veritat, certament us dic, aquells que no creguin les vostres paraules, ni es bategin dins l’aigua en el meu nom per a la remissió dels seus pecats, a fi que rebin l’Esperit Sant, seran condemnats, i no entraran en el regne del meu Pare, on el meu Pare i jo estem.

75 I aquesta revelació i manament per a vosaltres està en vigor des d’aquesta mateixa hora per a tot el món; i l’evangeli és per tot aquell que no l’hagi rebut.

76 Però del cert ho dic a tots aquells als quals s’ha donat el regne: Des de vosaltres s’ha de predicar a ells, a fi que es penedeixin de les seves iniqües obres anteriors; perquè han d’ésser reprotxats pel seu dolent cor d’incredulitat, i els vostres germans a Sió, per la seva rebeŀlia contra vosaltres quan vaig enviar-vos-hi.

77 I us torno a dir, amics meus, perquè des d’ara endavant us anomenaré els meus amics, és convenient que us doni aquest manament a fi que esdevingueu com els meus amics dels dies en què jo anava entre ells, quan fèiem camí, tot predicant l’evangeli amb el meu poder;

78 perquè no els deixava portar bossa ni alforja, ni tampoc dues peces de vestir.

79 Heus aquí, us envio a fi de provar el món, i l’obrer és digne del seu sou.

80 I qualsevol que surti i prediqui aquest evangeli del regne, i no deixi de continuar fidel en totes les coses, no tindrà fatigada ni entenebrida la ment, ni es cansarà de cos, ni de membres o juntures; i ni tan sols un cabell del seu cap caurà a terra desapercebut. I no patirà ni gana ni set.

81 No us afanyeu, doncs, pel dia de demà, pensant en què menjareu o beureu, o de com us vestireu.

82 Car, fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen; i els regnes del món, amb tota la seva glòria, no van adornats com un d’ells.

83 Doncs, el vostre Pare que està en els cels prou sap de què teniu necessitat de totes aquestes coses.

84 Per consegüent, deixeu que el demà es preocupi del seu propi afany.

85 Tampoc no us preocupeu per endavant de què parlareu; sinó atresoreu contínuament a la ment les paraules de vida, i us serà donada a l’hora mateixa aquella porció que serà repartida a cadascú.

86 Per tant, que ningú d’entre vosaltres—perquè aquest manament és per a tots els fidels de l’església que són cridats de Déu al ministeri—des d’aquesta hora, no porti bossa ni alforja quan surti a proclamar aquest evangeli del regne.

87 Heus aquí, us envio a fi de reprendre el món de totes les seves injustícies, i d’ensenyar-li d’un judici que està per venir.

88 I els qui us rebin, allí jo també hi seré, perquè aniré al vostre davant. Seré a la vostra dreta i a la vostra esquerra, i el meu Esperit serà al vostre cor, i els meus àngels al vostre voltant per a sostenir-vos.

89 Qui us aculli a vosaltres, a mi m’acull; i us alimentarà i us vestirà, i us donarà diners.

90 I el qui us alimenti, o us doni de vestir o diners, de cap manera no perdrà la seva recompensa.

91 I aquell que no faci aquestes coses, no és el meu deixeble; amb això podreu conèixer els deixebles meus.

92 Del qui no us aculli, aparteu-vos-en a soles, i renteu-vos els peus amb aigua, aigua pura, sigui en temps de fred o de calor, i doneu testimoniatge d’allò al vostre Pare que està en el cel, i no torneu més amb aquest home.

93 I a qualsevol vila o ciutat on entreu, feu igual.

94 Tot i així, afanyeu-vos i no us retingueu; i ai d’aquella casa, o vila o ciutat que us rebutgi, o les vostres paraules o el vostre testimoniatge de mi!

95 Ai, torno a dir, d’aquella casa, o aquella vila o ciutat que us rebutgi, o les vostres paraules, o el vostre testimoniatge de mi!

96 Perquè jo, el Totpoderós, he posat les meves mans sobre les nacions, per a assotar-les per les seves iniquitats.

97 I sortiran plagues, i no seran tretes de la terra fins que jo hagi acomplert la meva obra, la qual s’escurçarà amb rectitud,

98 fins que tothom em conegui, dels que hi romanen, des del més petit fins al més gran, i que s’omplin del coneixement del Senyor, i es mirin tots a l’una, i alcin la veu, i tots junts entonin aquest càntic nou, exclamant:

99 El Senyor ha tornat a portar Sió;el Senyor ha redimit el seu poble, Israel,segons l’elecció de gràcia,la qual es dugué a terme per la fei l’aliança dels seus pares.

100 El Senyor ha redimit el seu poble,i Satanàs està lligat, i el temps ja no és.El Senyor ha aplegat a l’una totes les coses.El Senyor ha fet baixar Sió des de dalt.Ha fet pujar Sió des d’avall.

101 La terra estava de part i ha donat a llum la seva força;i la veritat s’ha establert a les seves entranyes;els cels l’han somriguda,i ella s’ha revestit de la glòria del seu Déu;car ell es posa entremig del seu poble.

102 Glòria, honra, poder i força siguin atribuïts al nostre Déu;perquè està ple de misericòrdia,justícia, gràcia, veritat i pau,per sempre més, Amén.

103 I a més, certament, certament us dic, convé que tot home que surti a proclamar el meu evangeli etern, si és que té família i se li donen diners d’obsequi, que els enviï a ells, o els utilitzi per al seu benefici, com el Senyor li mani, perquè així em sembla bé.

104 I tots els qui no tinguin família, i rebin diners, que els enviïn al bisbe a Sió, o al bisbe a l’Ohio, per tal que es consagrin per a la publicació de les revelacions, i la seva impressió, i per a l’establiment de Sió.

105 I si algú us dóna una túnica o un vestit, agafeu el vell i doneu-lo als pobres, i aneu feliços pel vostre camí.

106 I si hi ha d’entre vosaltres un que sigui fort en l’Esperit, que s’emporti amb ell aquell que és feble, a fi que s’edifiqui amb tota mansuetud i que es faci fort també.

107 Així doncs, porteu amb vosaltres els qui són ordenats amb el sacerdoci menor, i envieu-los davant vostre per tal de fixar cites, i de preparar-vos el camí, i d’acomplir els compromisos que vosaltres mateixos no podeu.

108 Heus aquí, així és com els meus apòstols de l’antiguitat edificaren la meva església.

109 Per tant, que cada home ocupi el seu ofici, i treballi en el seu nomenament; i que el cap no digui als peus que no té necessitat d’ells; car, sense els peus, com podrà sostenir-se el cos?

110 També el cos té necessitat de cada membre, per tal que tots s’edifiquin junts, a fi que el sistema es conservi perfecte.

111 I heus aquí, els summes sacerdots han de viatjar, i també els èlders i els preveres; però s’ha d’assenyalar als diaques i mestres perquè vetllin per l’església, i que hi facin de ministres residents.

112 I el bisbe Newel K. Whitney també ha de viatjar amunt i avall i entre totes les esglésies, recercant els pobres per a subministrar-los les seves necessitats, en humiliar els rics i els altius.

113 També ha d’emprar un agent per a fer-se càrrec i tramitar els seus afers seculars, com ell ho indiqui.

114 Tot i així, que vagi el bisbe a les ciutats de Nova York, i Albany i Boston, i adverteixi els d’aquestes ciutats, amb el so de l’evangeli i amb veu forta, de la desolació i l’aboliment total que els esperen si rebutgen aquestes coses.

115 Perquè si les rebutgen, s’apropa l’hora del seu judici, i la seva casa els hi quedarà abandonada.

116 Que ell confiï en mi i no serà confós; i ni tan sols un cabell del seu cap caurà desapercebut a terra.

117 I del cert us dic a vosaltres, la resta dels meus servents, sortiu, segons ho permetin les vostres circumstàncies, en els vostres diversos nomenaments, a les ciutats i viles més grans i importants, tot reprenent el món amb rectitud de les seves accions injustes i impies, i exposant clarament i comprensivament l’abominació devastadora dels darrers dies.

118 Perquè amb vosaltres, diu el Senyor Totpoderós, fendré els seus regnes; no sols sacsejaré la terra, sinó que els cels estelats també tremolaran.

119 Doncs, jo, el Senyor, he estès la meva mà per a exercir els poders del cel; no ho podeu veure ara, però d’aquí a poc ho veureu, i sabreu que jo sóc, i que vindré i regnaré amb el meu poble.

120 Sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi. Amén.