1 En veritat, així us diu el Senyor, a vosaltres que us heu reunit tots plegats a fi de rebre la seva voluntat respecte a vosaltres:

2 Vet aquí, això agrada al vostre Senyor, i els àngels s’alegren per vosaltres; les ofrenes de les vostres pregàries han pujat fins a les orelles del Senyor de Sabaot, i són inscrites en el registre dels noms dels santificats, àdhuc els del món celestial.

3 Per tant, ara envio un altre Consolador a vosaltres, els meus amics, perquè romangui al vostre cor, àdhuc el Sant Esperit de la promesa; i aquest altre Consolador és el mateix que vaig prometre als meus deixebles, segons el que es troba escrit en el testimoniatge de Joan.

4 Aquest Consolador és la promesa que us dono de la vida eterna, fins i tot la glòria del regne celestial;

5 i aquesta és la glòria de l’església del Primogènit, de Déu mateix, el més sant de tots, per mitjà de Jesucrist el seu Fill,

6 el qui pujà fins a dalt, com també descendí dessota totes les coses, amb la qual cosa comprèn tot, a fi que pugui estar en tot i a través de tot, la llum de la veritat,

7 la qual resplandeix. Aquesta és la llum de Crist. Com també ell és al sol, i és la llum del sol, i el poder pel qual fou fet.

8 Com també és a la lluna, i és la llum de la lluna, i el poder pel qual fou feta;

9 com també la llum dels estels, i el poder pel qual foren fets.

10 I la terra també, i el seu poder, sí, la terra sobre la qual esteu vosaltres.

11 I la llum que resplandeix, la qual us enllumena, ve a través d’aquell qui iŀlumina els vostres ulls, i és la mateixa que vivifica el vostre enteniment,

12 i aquesta procedeix de la presència de Déu per a omplir la immensitat de l’espai—

13 la llum que és en totes les coses, que dóna vida a tot, i és la llei per la qual totes les coses es governen, sí, el poder de Déu qui seu sobre el seu tron, i és al si de l’eternitat, i es troba entremig de totes les coses.

14 Ara, del cert us dic, que a través de la redempció que s’ha fet per a vosaltres, es duu a terme la resurrecció dels morts.

15 I l’esperit i el cos són l’ànima de l’home.

16 I la resurrecció dels morts és la redempció de l’ànima.

17 I la redempció de l’ànima ve a través del qui vivifica totes les coses, i és al si d’aquell que s’ha decretat que els pobres i mansuets de la terra l’heretaran.

18 Per consegüent, cal que sigui santificada de tota injustícia, perquè quedi preparada per a la glòria celestial.

19 Perquè després d’haver acomplert la mida de la seva creació, serà coronada de glòria, fins i tot amb la presència mateixa de Déu el Pare;

20 a fi que els cossos dels qui són del regne celestial la posseeixin per sempre més; ja que per aquesta finalitat fou feta i creada, i per aquest fi aquells són santificats.

21 I els qui no siguin santificats per la llei que us he donat, la qual és la llei de Crist, han d’heretar un altre regne, ja sigui un regne terrestre o un regne telestial.

22 Perquè aquell que no pot viure la llei d’un regne celestial, no pot suportar una glòria celestial.

23 I el que no pot viure la llei d’un regne terrestre, no pot suportar una glòria terrestre.

24 I aquell que no pot viure la llei d’un regne telestial, no pot suportar una glòria telestial; per consegüent, no mereix cap regne de glòria. Aleshores, ha de suportar un regne que no és de glòria.

25 I a més, certament us dic, que la terra obeeix la llei d’un regne celestial, perquè omple la mida de la seva creació, i no transgredeix pas la llei;

26 per consegüent, serà santificada; sí, i tot i que mori, serà vivificada novament; i suportarà el poder pel qual serà vivificada, i els justos l’heretaran.

27 Perquè encara que morin, també s’alçaran novament amb cos espiritual.

28 Aquells que són d’un esperit celestial rebran el mateix cos que era el cos natural; i àdhuc vosaltres rebreu el vostre cos, i la vostra glòria serà aquella per la qual el vostre cos sigui vivificat.

29 Vosaltres que sigueu vivificats per una porció de la glòria celestial, rebreu aleshores de la mateixa, fins a una plenitud.

30 I aquells que siguin vivificats per una porció de la glòria terrestre, llavors rebran de la mateixa, fins a una plenitud.

31 I també els que siguin vivificats per una porció de la glòria telestial, rebran llavors de la mateixa, fins a una plenitud.

32 I els que restin seran vivificats també; però tornaran un altre cop al seu propi lloc, per a fruir del que disposin rebre, ja que no disposaven fruir del que haguessin tingut.

33 Perquè de què li serveix a un home si li confereixen un do, i no el rep? Vet aquí, ni s’alegra d’allò que li és donat, ni d’aquell qui és el donador.

34 I a més, del cert us dic, que allò que la llei governa, també la llei el preserva, i per ella és perfeccionat i santificat.

35 Allò que transgredeix una llei, i no la obeeix pas, ans cerca més aviat de fer-se la llei, i disposa quedar-se en el pecat, restant-hi del tot, no pot ser santificat per la llei, ni per la misericòrdia, ni per la justícia ni pel judici. Per tant, ha de romandre brut encara.

36 A tots els regnes se’ls ha donat una llei;

37 i hi ha molts regnes, perquè no hi ha espai on no hi hagi regne; ni hi ha regne on no hi hagi espai, ja sigui un regne més gran o més petit.

38 I a cada regne s’ha donat una llei, i cada llei també té els seus termes i condicions.

39 Tots els éssers que no compleixen pas amb aquestes condicions no són justificats.

40 Perquè la inteŀligència s’ajunta amb la inteŀligència; la saviesa rep la saviesa; la veritat s’abraça amb la veritat; la virtut estima la virtut; la llum s’aplega amb la llum; la misericòrdia es compadeix de la misericòrdia i reclama els seus; la justícia segueix el seu curs i reclama tot allò que sigui seu; el judici va davant del qui seu al tron i governa i executa totes les coses.

41 Ell comprèn totes les coses, i totes les coses les té al seu davant, i tot ho té al seu voltant; i ell és damunt de tot, i en tot, i entremig de tot, i a tot arreu de tot; i totes les coses són per ell, i d’ell, sí, Déu, per sempre més.

42 I a més, del cert us dic, ell ha donat una llei a totes les coses, per la qual es mouen en els seus temps i en les seves estacions;

43 i els seus cursos són fixos, inclús els cursos dels cels i de la terra, que inclou la terra i tots els planetes.

44 I es donen llum els uns als altres en els seus temps i en les seves temporades, en els seus minuts, les seves hores, els seus dies, les seves setmanes, els seus mesos, els seus anys—tots aquests són un any amb Déu, però no pas amb l’home.

45 La terra roda sobre les seves ales, i el sol dóna de la seva llum de dia, i la lluna la seva llum de nit, i els estels també donen de la seva llum, mentre roden sobre les seves ales en la seva glòria, entremig del poder de Déu.

46 A què compararé aquests regnes, a fi que comprengueu?

47 Heus aquí, tots aquests són regnes, i l’home que ha vist qualsevol o el més petit d’ells, ha vist Déu avançant en la seva majestat i poder.

48 Us dic que l’ha vist; amb tot, aquell que vingué als seus no el comprengueren.

49 La llum resplandeix a la foscor, i les tenebres no la comprenen pas; però el dia vindrà en què comprendreu fins i tot a Déu, estant vivificats en ell i per ell.

50 Aleshores sabreu que m’heu vist, que jo sóc, i que sóc la llum vertadera que és en vosaltres, i vosaltres en mi; altrament no podríeu abundar.

51 Vet aquí, compararé aquests regnes a un home que té un camp, i va enviar els seus servents a cavar-hi.

52 I diu al primer: Vés i treballa al camp, i a la primera hora vindré a tu, i veuràs el goig del meu semblant;

53 I diu al segon: Vés-hi també, i a la segona hora et visitaré amb el goig del meu semblant;

54 i també al tercer, tot dient: Et visitaré;

55 i al quart, i així, fins al dotzè.

56 I el senyor del camp s’acostà al primer a la primera hora, i romangué amb ell tota aquella hora, i aquest s’alegrà amb la llum de la mirada del seu senyor.

57 Aleshores deixà el primer per visitar també el segon, i el tercer, i el quart, i així fins al dotzè.

58 I així, tots reberen la llum de la mirada del seu senyor, cada home a la seva hora, al seu temps i a la seva temporada,

59 començant amb el primer, i així fins a l’últim; i des de l’últim fins al primer; i des del primer fins a l’últim;

60 cada home en el seu propi ordre fins que s’acomplia la seva hora, segons el que el seu senyor li havia manat, a fi que el seu senyor es glorifiqués en ell, i ell en el seu senyor, i que tots plegats fossin glorificats.

61 Així doncs, assimilaré tots aquests regnes i els seus habitants a aquesta paràbola, cada regne a la seva hora i al seu temps, i a la seva temporada, segons el decret que Déu ha ordenat.

62 I també, certament us dic, amics meus, que us deixo aquestes paraules perquè les mediteu al cor, junt amb aquest manament que us dono, de cridar-me mentre sóc a la vora.

63 Apropeu-vos a mi, i jo m’aproparé a vosaltres; cerqueu-me amb diligència, i em trobareu; demaneu, i rebreu; truqueu i us serà obert.

64 Qualsevol cosa que demaneu al Pare en el meu nom, que us calgui, us serà donada;

65 i si demaneu quelcom que no calgui, es girarà per a la vostra condemnació.

66 Heus aquí, el que sentiu és com la veu d’un que crida al desert—al desert, perquè no el podeu veure—la meva veu, perquè és Esperit; el meu Esperit és veritat; la veritat roman i no té fi; i si la teniu a dins, abundarà.

67 I si teniu la mirada fixa en la meva glòria, tot el vostre cos s’omplirà de llum i no hi haurà tenebres en vosaltres; i el cos que s’omple de llum comprèn totes les coses.

68 Per consegüent, santifiqueu-vos a fi que tingueu la ment fixa en Déu, i els dies vindran quan el veureu, perquè us descubrirà la seva faç; i serà en el seu propi temps i a la seva pròpia manera, i segons la seva pròpia voluntat.

69 Recordeu de la promesa gran i final que us he fet; llenceu lluny de vosaltres tot pensament inútil i tota riallada.

70 Trigueu, resteu en aquest lloc, i convoqueu una assemblea solemne dels qui són els primers obrers en aquest darrer regne.

71 I que aquells als quals han advertit pel seu camí invoquin el Senyor, i meditin al cor per un temps l’advertència que han rebut.

72 Vet aquí, que jo em faré càrrec dels vostres ramats, i aixecaré èlders i els hi enviaré.

73 Heus aquí, apressaré la meva obra al seu temps.

74 I us dono a vosaltres, que sou els primers obrers en aquest últim regne, el manament de reunir-vos plegats, i d’organitzar-vos i preparar-vos, i de santificar-vos, sí, purifiqueu-vos el cor, i netegeu-vos les mans i els peus davant meu, a fi que jo us pugui fer nets;

75 per tal que pugui testificar al vostre Pare, i al vostre Déu i al meu Déu, que esteu nets de la sang d’aquesta iníqua generació; perquè pugui acomplir aquesta promesa, aquesta promesa gran i final que us he fet, quan jo vulgui.

76 També us dono el manament de continuar amb oració i dejuni des d’ara endavant.

77 I us dono el manament que us ensenyeu els uns als altres la doctrina del regne.

78 Afanyeu-vos en ensenyar, i la meva gràcia us acompanyarà, a fi que sigueu instruïts més perfectament en teoria, en principi, en doctrina, i en la llei de l’evangeli, en qualsevol cosa que pertanyi al regne de Déu que us calgui comprendre;

79 coses tant al cel com a la terra, i sota la terra; coses que han estat, que són i que aviat han de passar; coses que són al país; coses que són a l’estranger; les guerres i els desconcerts de les nacions, i els judicis que hi ha sobre la terra; i una coneixença també de països i de regnes,

80 per tal que estigueu preparats en totes les coses, quan novament us enviï a engrandir la crida amb què us he cridat, i la missió amb què us he comissionat.

81 Vet aquí, us vaig enviar per a testificar i advertir el poble, i convé que tot home que hagi estat advertit, adverteixi el seu proïsme.

82 Per consegüent, resten sense excusa, i els seus pecats els tenen sobre el propi cap.

83 El qui em busca d’hora, em trobarà, i no serà desemparat.

84 Trigueu, doncs, i afanyeu-vos, perquè sigueu perfeccionats en el vostre ministeri de sortir entre els gentils per última vegada, tots els qui la boca del Senyor anomeni, per a lligar la llei i segellar el testimoni, i a preparar els sants per a l’hora del judici que és a venir;

85 a fi que les seves ànimes s’escapin de la ira de Déu, l’abominació devastadora que espera els impius, tant en aquest món com en el venidor. Del cert us dic, que romanguin a la vinya aquells que no són els primers èlders, fins que la boca del Senyor els cridi, perquè el seu temps no és encara; les seves vestidures no s’han rentat del tot de la sang d’aquesta generació.

86 Resteu en la llibertat que us ha fet lliures; no us emboliqueu en el pecat, sinó manteniu netes les vostres mans, fins que el Senyor vingui.

87 Perquè d’aquí a pocs dies la terra tremolarà i titubarà com un embriac; el sol amagarà el seu rostre i es negarà a donar llum; la lluna serà banyada de sang, i els estels, tot enfurismats, es deixaran caure com la figa que cau de la figuera.

88 I després del vostre testimoniatge ve la ira i la indignació sobre el poble.

89 Perquè després del vostre testimoniatge ve el testimoniatge dels terratrèmols, els quals causaran gemecs d’entremig de la terra, i els homes cauran al sòl i no podran estar dempeus.

90 I també ve el testimoniatge de la veu de tronades, i la veu de llampecs, i la veu de tempestes, i la veu de les onades del mar que es llencen més enllà dels seus confins.

91 I totes les coses estaran en commoció; i segurament defallirà el cor dels homes, perquè el temor sobrevindrà a tot poble.

92 I els àngels volaran pel mig del cel, cridant amb veu forta i fent sonar la trompeta de Déu, tot i dient: Prepareu-vos, prepareu-vos, oh habitants de la terra, perquè el judici del nostre Déu ha arribat. Heus aquí, guaiteu, l’Espòs s’acosta; sortiu a rebre’l.

93 I tot seguit apareixerà un gran senyal al cel, i tots els pobles plegats ho veuran.

94 I un altre àngel tocarà la seva trompeta, tot i dient: Aquella gran església, la mare de les abominacions, que feia que totes les nacions beguessin del vi de la ira de la seva fornicació, la qual persegueix els sants de Déu, i vessa la seva sang—aquella que seu sobre moltes aigües i sobre les illes del mar—vet aquí, ella és la zitzània de la terra; està lligada en feixos; els seus lligams queden afermats, i ningú no els pot afluixar; per tant, està a punt de cremar-se. I ell tocarà la seva trompeta llarg i fortament, i totes les nacions la sentiran.

95 I hi haurà silenci al cel per cosa de mitja hora, i tot seguit serà desplegat el vel del cel, com un pergamí que es desenrotlla després d’estar plegat, i la faç del Senyor serà descoberta.

96 I els sants que hi ha sobre la terra, els que encara viuen, seran vivificats i arrabassats per a rebre’l.

97 I els qui han dormit als seus sepulcres sortiran, perquè els sepulcres seran oberts; i també seran arrabassats per a rebre’l enmig de la columna del cel.

98 Aquests són de Crist, les primícies, els que baixaran amb ell primer, i els que es troben a la terra i als seus sepulcres, que són arrabassats primer per a rebre’l; i tot això per la veu del so de la trompeta de l’àngel de Déu.

99 I després d’això, un altre àngel farà un toc, que és la segona trompeta; i aleshores ve la redempció dels qui són de Crist a la seva vinguda, els quals han rebut la seva part en aquella presó preparada per a ells, a fi que poguessin rebre l’evangeli i ser jutjats segons els homes en la carn.

100 I una altra vegada, sonarà una altra trompeta, que és la tercera; i aleshores surten els esperits dels homes que han d’ésser jutjats i que es troben sota condemna.

101 I aquests són la resta dels morts; i no tornen a viure fins que passin els mil anys, ni mai més, fins a la fi de la terra.

102 I sonarà una altra trompeta, que és la quarta, tot i dient: Es troben d’entre els que han de romandre fins el gran i darrer dia, que és la fi, aquells que restaran bruts encara.

103 I una altra trompeta sonarà, que és la cinquena, i el cinquè àngel que lliura l’evangeli etern, tot volant pel mig del cel, a tota nació, tribu, llengua i poble;

104 i aquest serà el so de la seva trompeta, dient a tot poble, tant al cel com a la terra i sota la terra—perquè tota orella ho sentirà, i tot genoll es doblegarà, i tota llengua reconeixerà, en escoltar el so de la trompeta que diu: Temeu Déu i doneu glòria al qui seu sobre el tron, per sempre més; perquè l’hora del seu judici ha arribat.

105 I una altra vegada, un altre àngel farà sonar la seva trompeta, que és el sisè àngel, i dirà: Ha caigut aquella que feia que totes les nacions beguessin del vi de la ira de la seva fornicació; ha caigut, ha caigut!

106 I a més, un altre àngel farà sonar la seva trompeta, que és el setè àngel, tot i dient: S’ha consumat, s’ha consumat! L’Anyell de Déu ha reeixit, i ha trepitjat tot sol el cup, que és el cup del furor de la ira del Déu Totpoderós.

107 Llavors els àngels seran coronats amb la glòria de la potència d’ell, i els sants seran plens de la seva glòria, i rebran les seves herències i seran fets iguals amb ell.

108 Aleshores el primer àngel farà sonar la seva trompeta de nou a les orelles de tots els vivents, i revelarà els fets secrets dels homes i els prodigis de Déu del primer miŀlenari.

109 I llavors el segon àngel farà sonar la seva trompeta, i revelarà els fets secrets dels homes, i els pensaments i les intencions del seu cor, i els prodigis de Déu del segon miŀlenari.

110 I així la resta, fins que el setè àngel tocarà la seva trompeta; i estarà dempeus sobre la terra i sobre el mar, i jurarà en el nom d’aquell que seu al tron, que ja no hi haurà més temps; i Satanàs serà lligat, aquella serp antiga que s’anomena el diable, i no serà deslligat per espai de mil anys.

111 Aleshores quedarà deslligat per poc temps, perquè reuneixi els seus exèrcits.

112 I Miquel, el setè àngel, àdhuc l’arcàngel, reunirà els seus exèrcits, inclús les hosts del cel.

113 I el diable reunirà els seus, les hosts de l’infern, i pujarà a la batalla contra Miquel i els seus exèrcits.

114 Aleshores ve la batalla del gran Déu; i el diable i els seus exèrcits seran llençats fins al seu propi lloc, a fi que no tinguin poder mai més de cap manera sobre els sants.

115 Perquè Miquel lluitarà les seves batalles, i vencerà el que ambiciona el tron d’aquell que hi seu, que és l’Anyell.

116 Aquesta és la glòria de Déu i dels santificats; i mai més veuran la mort.

117 Per tant, del cert us dic, amics meus, convoqueu la vostra assemblea solemne com us he manat.

118 I com que no tots tenen fe, afanyeu-vos, cerqueu i ensenyeu-vos paraules de saviesa; sí, busqueu dels llibres més bons paraules de saviesa; busqueu la instrucció, tant per l’estudi com per la fe.

119 Organitzeu-vos; prepareu tota cosa útil; i establiu una casa, àdhuc una casa d’oració, una casa de dejuni, una casa de fe, una casa d’instrucció, una casa de glòria, una casa d’ordre, una casa de Déu;

120 a fi que les vostres entrades siguin en el nom del Senyor; i les vostres sortides siguin en el nom del Senyor; que totes les vostres salutacions siguin en el nom del Senyor, amb les mans alçades cap a l’Altíssim.

121 Per tant, deixeu tota la vostra conversa vana, totes les rialles, tota la vostra lascívia, la vostra altivesa i frivolitat, i totes les vostres accions dolentes.

122 Nomeneu d’entre vosaltres un mestre; i no deixeu que tots tinguin la paraula alhora; sinó que parli l’un i que escoltin els altres les seves paraules, a fi que quan tots hagin parlat, cadascú sigui edificat de tots, i que cada home tingui el mateix privilegi.

123 Mireu d’estimar-vos els uns als altres; deixeu de cobejar; apreneu a compartir els uns amb els altres tal com l’evangeli ho demana.

124 Deixeu d’ésser ganduls, deixeu d’ésser impurs; deixeu de criticar-vos l’un a l’altre; deixeu de dormir més del que calgui; aneu-vos-en al llit d’hora perquè no estigueu cansats; aixequeu-vos d’hora perquè tingueu el cos i la ment vigoritzats.

125 I sobretot, revestiu-vos amb el lligam de la caritat, com d’un mantell, que és el lligam de la perfecció i la pau.

126 Pregueu sempre perquè no defalliu, fins que jo vingui. Vet aquí, que vindré aviat, i us rebré per a mi. Amén.

127 I a més, l’ordre de la casa preparada per a la presidència de l’escola dels profetes, establerta per a la seva instrucció en totes les coses que els calgui, inclús, per a tots els oficials de l’església, o sigui, els qui són cridats al ministeri de l’església, començant amb els summes sacerdots, fins als diaques—

128 I aquest serà l’ordre de la casa de la presidència de l’escola: El qui sigui nomenat president o mestre estarà dempeus al seu lloc a la casa que hagi estat preparada per a ell.

129 Per consegüent, serà el primer a la casa de Déu, en un punt des d’on els congregats a la casa puguin sentir les seves paraules curosament i distintament, sense haver-les parlat amb veu forta.

130 I quan entri a la casa de Déu, perquè ha d’ésser el primer dins la casa—vet aquí, això és formós, perquè ell us sigui d’exemple—

131 que es doni en oració, agenollat davant Déu, en senyal o recordança de l’aliança sempiterna.

132 I quan un altre entri després d’ell, que el mestre s’aixequi i, amb les mans alçades, sí, rectes cap al cel, que saludi el seu germà o els seus germans amb aquestes paraules:

133 Ets germà, o sou germans? Us saludo en nom del Senyor Jesucrist, en senyal o recordança de l’aliança sempiterna, aliança amb què us rebo com a germà, amb una determinació fixa, immutable i incanviable, d’ésser-te amic i germà, mitjançant la gràcia de Déu, en els lligams d’amor, de caminar en tots els manaments de Déu sense retret, amb acció de gràcies, per sempre més. Amén.

134 I aquell que no sigui digne d’aquesta salutació, no tindrà lloc entre vosaltres; perquè no permetreu que sigui profanada la meva casa per ell.

135 I el qui entri i sigui fidel davant meu, i és un germà, o si són germans, se saludaran amb el president o mestre, amb les mans alçades cap al cel, amb aquesta mateixa oració i aliança, o diran amén en senyal del mateix.

136 Heus aquí, en veritat us dic, aquest és un model per a vosaltres, d’una salutació de l’un a l’altre dins la casa de Déu, a l’escola dels profetes.

137 I se us mana que ho feu amb oració i acció de gràcies, segons l’Esperit us doni expressió en totes les vostres accions dins la casa del Senyor, a l’escola dels profetes, a fi que es faci santuari, un tabernacle de l’Esperit Sant per a la vostra edificació.

138 I no rebreu ningú entre vosaltres en aquesta escola, a menys que sigui net de la sang d’aquesta generació;

139 i el rebreu per mitjà de l’ordenança del rentament dels peus, ja que per aquest fi fou instituïda.

140 I també, l’ordenança de rentar-se els peus serà administrada pel president o l’èlder president de l’església.

141 S’ha de començar amb oració; i després de participar del pa i del vi, ell ha de cenyir-se segons el model que es dóna al capítol tretzè del testimoniatge de Joan referent a mi. Amén.